Una Vuelta a Espanya 2019 amb muntanya per donar i per vendre

Muntanya és una paraula que va associada des de fa molts anys a la Vuelta Ciclista a Espanya. I, sens dubte, l’edició del 2019, presentada aquest dimecres a Alacant, no podia trair al que ja són les arrels de la volta espanyola d’aquesta dècada, orogràficament la més activa de les tres grans i que l’any que ve presentarà ni més ni menys que vuit finals en alt, en una edició que tornarà a tenir una etapa íntegrament a Catalunya, de Valls a Igualada, amb una ascensió a Montserrat, la cimera catalana més simbòlica.

La Vuelta haurà de tornar a elevar al cel de Madrid, el diumenge 15 de setembre del 2019, un escalador. No pot ser de cap altra manera, un substitut (o potser ell mateix) al petit Simon Yates, vencedor fa tres mesos, en un recorregut d’etapes més o menys curtes –cap de les 21 jornades supera els 200 quilòmetres– que contempla majoritàriament un traçat pel nord de la península. Hi haurà, a més, dues incursions a l’estranger; la sempre fidel Andorra, amb una jornada íntegra al Principat i fins amb quatre quilòmetres sense asfalt, i França, amb una visita de dia i mig i la celebració a Pau de l’única contrarellotge individual de la prova. Curiosament, tot i que amb traçat i quilometratge diferent, la capital de l’Aquitània acollirà les úniques cronos del Tour i de la Vuelta per tornar a evidenciar que aquest tipus d’etapes cada vegada es redueixen més i, fins i tot, pot ser que arribi el dia que siguin reemplaçades totalment de la vida de les grans voltes.

Cortals d’Encamp

Andalusia, tan present els últims anys, queda exclosa d’una Vuelta 2019 que començarà dissabte, 24 d’agost, amb una contrarellotge per equips a les famoses salines roses de Torrevella (Alacant) per viure, a continuació dues etapes més per terres alacantines abans de dirigir-se cap a Terol, ja que en la cinquena etapa ja arriba la primera de les vuit arribades en alt; concretament, a l’observatori astrofísic de Javalambre. Les altres set arribades en alt seran Ares del Maestrat i Mas de la Costa (Castelló), els Cortals d’Encamp andorrans, els duríssims Machucos cantàbrics, el doble escenari asturià (Acebo i La Cubilla) i la Plataforma de Gredos, a la serra avilesa a un sol dia del comiat madrileny.

Però no vol dir que aquestes vuit jornades siguin les úniques de menú muntanyós, ja que difícilment es troba un dia entre els aperitius llevantins, el menjar pirinenc i les postres per les muntanyes properes a Madrid en les quals no aparegui una muntanya a l’horitzó dels ciclistes. Per exemple, atenció especial mereixerà l’antepenúltima etapa de la carrera, que es disputarà entre les localitats madrilenyes de Colmenar Vell i Becerril de la Sierra amb una doble ascensió a La Morcuera i un pas per Navacerrada i Cotos en les quals sempre seran pels segles dels segles els cims de Pedro Delgado.

¿Vindrà Froome?

Serà la Vuelta que disputarà Alejandro Valverde, l’únic gran cap de files confirmat fins ara, com a líder del Movistar i, per descomptat, campió del món, en què també hi haurà el seu company colombià Nairo Quintana i, possiblement, Chris Froome, ja que el 2019 afronta el repte del cinquè Tour sense el pas previ pel Giro. I, ja se sap, el ciclista britànic és un enamorat de la volta espanyola.