2.500 ciclistes reten homenatge a Perico Delgado

Prop de 2.500 ciclistes han participat en la 25a Marxa ‘Pedro Delgado’, per celebrar el 30è aniversari de la victòria al Tour de França, amb la presència dels qui formaven part de l’equip Reynolds, com Miguel Induráin, Ángel Rierol, o Jesús Rodríguez Magro, entre d’altres.

Emocionat, Delgado ha comptat també a la sortida amb Julián Gorospe, Herminio Díaz Zabala, Omar Hernández i Javier Lukin, així com altres exprofessionals, entre qui es trobava Dori Ruano, que va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista, or el 1998 i plata el 1997.

Alguns es mantenen vinculats al ciclisme, com Delgado, comentarista de televisió; Induráin, que participa en esdeveniments, o Rodríguez Magro, amb una botiga de bicicletes, però d’altres l’han abandonat, com el colombià Omar Hernández, pastor cristià, o Ángel Rierol, que regenta un negoci de rentat de cotxes.

L’únic absent de qui va acompanyar Delgado per entrar de groc als Camps Elisis, ha sigut el francès Dominique Arnaud, professional entre 1980 i 1991, els èxits esportius més grans del qual els va aconseguir a la Vuelta a Espanya, que va morir el 2016, amb 60 anys, víctima d’un càncer, per a qui hi ha hagut un record.

Poc després de rebre un obsequi de Armando Martín, president del Club 53 x 13, un dels que col·laboren en l’organització de la marxa, Pedro Delgado ha confessat als periodistes que aquest moment li feia especial il·lusió, principalment per poder comptar amb els companys el que provoca, segons el seu parer, “que es remoguin records oblidats del que vam viure en aquell Tour”.

Delgado ha assenyalat en to jocós que “sempre és un plaer guanyar i sobretot quan és la millor carrera del món, com el Tour, que el plaer és doble”, mentre ha assenyalat com el millor record “quan arribes de groc a París, per fi, quan es va fer realitat el 1988 el somni del 1983”.

Arribar a París

Per a l’exciclista, “al cap de tres setmanes de dur caminar per França, fatiga, defalliments, alegria també, arribar a París és una sensació de relax; entrant als Camps Elisis amb tot l’equip en formació, l’himne nacional és una sensació molt personal i íntima, gairebé inexplicable”, ha matisat.

Passats 30 anys d’aquell feliç episodi, el seu protagonista es mostra convençut que “l’ésser humà ha de tenir capacitat per superar els moments dolents i quedar-se amb els millors records, principalment l’alegria d’aconseguir els objectius, que sembla que seria impossible”.

Sobre els seus companys, Delgado ha considerat com una “immensa alegria” poder tornar a veure’ls i conèixer aspectes de la seva vida actual: “Cada un ha pres diferents camins, en el meu cas continuar lligat al ciclisme i els mitjans de comunicació, em permet estar com a actiu, també Miguel Induráin, però d’altres ni tan sols toquen la bici”.

De la marxa en què figura al capdavant de l’organització, l’exciclista ha assegurat que l’èxit de convocatòria es deu al seu“atractiu recorregut per la serra, dur i exigent, a part que sempre tracto d’edulcorar-lo amb un record històric del ciclisme, que crida a aficionats a robar algunes fotos als qui han sigut campions, per a molts d’ells en la seva infantesa”.

Miguel Induráin, guanyador de cinc Tour de França, ha recordat Pedro Delgado com a company i com a rival, compartint junts molts moments, tot i que el que recorda amb més emoció va ser l’arribada a París de l’any que va guanyar el de Segòvia.

Tot i que ha reconegut que “30 anys van esborrant una mica els records”, Induráin ha afegit que “quan ens ajuntem comences a parlar i van sortint les anècdotes i els moments que vam passar, els bons i els dolents”.

Preguntat si Delgado li va donar el relleu per després proclamar-se pentacampió del Tour, ha afirmat que “va ser un canvi de generació, després cal disputar-se’l, ningú et regala res, tot i que vam aprendre una mica a com entrenar-lo i córrer-lo i és veritat que ens va obrir una mica el camí”.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Induráin ha recordat que “abans havien fet coses Bahamontes, Ocaña, Arroyo portava uns quants anys, Gorospe o Laguía, al final Pedro va rematar una mica el treball que portaven llaurant i ens va obrir el camí dels que hem vingut al darrere”.

La marxa ha partit les vuit del matí al costat de l’Aqüeducte, acompanyada per un grup de globus aerostàtics al cel, per cobrir 163 quilòmetres, amb quatre ports de muntanya: Navacerrada, Morcuera, Canencia i Navafría.