Moment sagrat

Comandes cantades, ampolles de vi de 27 litres i mus fins a les vuit de la tarda | Disfruteu de la millor sobretaula d’Espanya

De la Riva ofereix a Madrid un homenatge a la lentitud amb menús per degustar sense presses i prou espai per fer la partida fins que el cos aguanti

Comandes cantades, ampolles de vi de 27 litres i mus fins a les vuit de la tarda | Disfruteu de la millor sobretaula d’Espanya
3
Es llegeix en minuts
Natalia Vaquero
Natalia Vaquero

Redactora

ver +

Quan els restaurants tendeixen cada vegada de manera més urgent a limitar el temps d’estada dels comensals, Pepe Morán ofereix un homenatge a la lentitud al seu local madrileny De la Riva amb menús per degustar sense presses regats amb flascons de vi i prou espai per fer la partida fins que el cos aguanti. Una sobretaula de les d’abans per disfrutar de la companyia d’amics i familiars que acaba de rebre el premi ‘Sobretaules excel·lents’ dels Host Awards de Schweppes al Basque Culinary Center de Sant Sebastià.

En aquest restaurant madrileny, al carrer de Cochabamba 13, al costat del Santiago Bernabéu, obert el 1932 pel xòfer d’Antonio Maura, la sobretaula és un moment sagrat que pot durar hores.

Es tracta d’una experiència única que combina la bondat del menjar casolà, del vi, amb ampolles de 27 litres que se serveixen en flascons, i del foment d’una conversa relaxada i enriquidora que en moltes ocasions serveix fins i tot per tancar importants negocis. 

«No obrim a la nit, així que no hi ha presses», explica Pepe Morán, orgullós d’un públic que omple el seu restaurant cada dia.

Entre els seus clients més selectes, el rei Joan Carles I abans del seu exili voluntari a Abu Dhabi. L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, empresaris i directius del Reial Madrid són altres dels assidus a aquest local on una comanda cantada substitueix l’asèptica carta.  Primer, els primers plats i només després de menjar-se’ls, s’entonen els ‘segons’.

A partir de les dues del migdia el vi de les ampolles de Primatos de 27 litres omplen els flascons de boca ampla. És el moment en què comencen a arribar els comensals que escullen primer entre les patates cuinades amb costella d’ibèric, llenties casolanes, mongetes negres, verduretes amb cirgronets ‘pedrosillao’, tires de calamar o ‘bocartes’.

«Aquests primers plats solen ser per compartir», precisa Pepe Morán, que després d’aquest tiberi inicial canta els ‘segons’: congre en salsa verda a l’estil d’Aranda, pit de vedella al forn i tota mena de triperia fresca i fregida en paella amb oli d’oliva verge.

A les tres de la tarda, Morán i el seu equip posen a tot volum el ‘Que viva España’ de Manolo Escobar mentre l’amfitrió treu a ballar alguna de les dones que disfruten del menjar.

«Normalment a la gent li encanta però és cert que hi ha a qui li molesta la cançó i després m’omple les xarxes socials de crítiques», reconeix resignat però sense cap preocupació.

La cuina està oberta fins a les sis de la tarda enmig del bullici de la sala on ja la gent està fent la partida. «Juguen al mus, al dòmino o al pòquer i es prenen diferents combinats fins a les set o vuit de la tarda, quan tanquem fins a l’endemà,» explica aquest hoteler que va adquirir De la Riva fa 23 anys.

El restaurant va ser fundat el 1932 per Paulino de la Riva, xòfer del polític espanyol Antonio Maura, president del Consell de Ministres d’Espanya amb Alfons XIII en cinc ocasions. A la cuina de llavors, sempre al comandament Obdulia, la dona de De la Riva i cuinera del polític. «Era una casa de menjars barata», assenyala el flamant premiat. 

Notícies relacionades

El 2000 va ser quan Pepe Morán va adquirir el local decidit a mantenir aquest esperit popular de De la Riva que ha animat la sobretaula dels madrilenys durant dècades.

«Ha sigut un honor entregar aquest premi a Pepe Morán», celebra Irantzu Basterretxea, estrateg de comunicació de Schweppes, «perquè aquesta marca sempre ha sigut present en les sobretaules, en aquells moments de desconnexió en què ens ajuntem amb els nostres, xerrem tranquil·lament i, per què no, disfrutem d’un bon gintònic», conclou.