‘Newsletter’
Si estàs en els 50, tens futur, per Pau Arenós
L’ímpetu dels 30 no és el desgast dels 60 i, si no, que l’hi preguntin a les articulacions
S’exalta la joventut, com és natural, i la mitjana edat és l’oblit: parlo en termes professionals
![Si estàs en els 50, tens futur, per Pau Arenós Si estàs en els 50, tens futur, per Pau Arenós](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/502e555a-3c2a-4d54-9b58-b5082eb756ab_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
S’exalta la joventut, com és natural, i la mitjana edat és l’oblit: parlo en termes professionals.
És comú que homes i dones entorn dels 30 –moltes vegades, per sota d’aquesta edat– s’aventurin amb el seu primer restaurant, il·lusionats amb decidir per si mateixos després de sotmetre’s a les ordres d’altres.
Aquesta és la generació més ben preparada de la història –i això es diu tan sovint que acabarà per ser mentida–, formada amb les tècniques avantguardistes (que, per a alguns, són les arts fosques) i conscienciats de l’herència, del pòsit històric i sentimental.
Alhora, la cuina al buit i el primitivisme de la flama, per assenyalar exemples; el plat de la memòria i els espessidors dissenyats durant el bull tecnoemocional. Renunciar a un coneixement o a l’altre és d’idiotes, o d’aturadets, o d’extremistes.
Ja no és tan comú trobar que algú pròxim als 60 s’enfangui en l’obertura d’un establiment propi. L’ímpetu dels 30 no és el desgast dels 60 i, si no, que l’hi preguntin a les articulacions.
Visito aquesta setmana Josep Maria Masó, de 58 anys, que va tenir en propietat un restaurant homònim a Puigcerdà (la Cerdanya) en l’habitual trentena i només ara, amb el Tangana, ha tornat a ser amo, després d’una vida en nòmina aliena. El seu soci, Àlex López, en té 29.
Notícies relacionadesEl Josep Maria m’explica que per a la sala ha contractat un col·lega de la seva mateixa edat i que un altre amic li va dir que en l’hostaleria busquen cinquantins perquè el compromís amb la feina és diferent. Diferent respecte dels més joves, que han decidit no posar la feina al centre de les seves vides.
D’una banda, m’alegro que s’apreciï l’experiència, la serietat i l’entrega dels que han depassat aquells 50 anys que no són la meitat de la biografia, sinó un tros més; i, de l’altra, em pregunto què faria i com enfocaria el futur si estigués encara a la llançadora dels 30.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques