Noma, el Circ del Sol i els errors de René Redzepi, per Pau Arenós

És tan extraordinari com anòmal que un tancament sigui anunciat amb dos anys d’antelació, cosa que fa deduir que forma part d’una colossal campanya de màrqueting no tant destinada a garantir les reserves com a assegurar-se inversors per a les operacions futures.

El Noma, com el Circ del Sol, afegeix a la seu estable de Copenhaguen altres espectacles que voltaran pel món en la forma contemporània i efímera del ‘pop up’.

La ‘circdelsolarització’ tampoc és tan estranya: comparteixen el desig de deixar l’espectador sense alè, cadascun a la seva manera. I amb les seves trampes i musiquetes.

Des del Noma asseguren, en una comunicació pública, que mantindran l’equip, tot i que el raonable és pensar que les contractacions es faran segons les necessitats.

El motiu pel qual René Redzepi ‘transforma’ el Noma (¿com l’Artista abans conegut com a Prince?) és que l’alta cuina resulta insostenible (i, de nou, he de burxar en la paraula ‘sostenibilitat’ per ambigua), tant humanament com econòmicament. I té nassos que ho digui algú subvencionat pel Govern danès.

Redzepi erra al confondre la part amb el tot: que el seu projecte sigui erroni no significa que ho siguin els dels altres. Com a exemple del ‘sí que es pot’, El Celler de Can Roca.

De tota manera, canvis profunds a l’alta cuina, sigui això el que sigui, i a la cuina en general, en què els models ja no són unitaris.

[Aquí, la pregunta: ¿som davant la fi de l’alta cuina?]

Entre les mutacions més atractives, la ‘descapitalitat’, que no és nova, és clar, però que comença a ser massiva, amb negocis amb encant en llogarrets i poblets, sense potència clientelar a l’entorn, convertint-se en imants i actors del canvi.

Entre els exemples recents visitats, el Lera, a Castroverde de Campos; el Monte, a San Feliz, i La Boscana, a Bellvís.

Quant a les transformacions generals –a l’ecosistema de la gran ciutat–, l’autoocupació, el microequip, els horaris particulars (només entre setmana, només esmorzars i dinars, només sopars), els menús del dia com a especialitat...

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

¿Són ‘sostenibles’, en el sentit complet de la paraula? No ho sé. Gran ciutat representa gran despesa, i sous baixos.

Tornem al Noma i la cuina exhibicionista: que Redzepi ho hagi fet malament no significa que tots els altres estiguin equivocats.