Els Pescadors: la benedicció de Sant Pere

l pretext és l’obertura de la primera ampolla del ribeiro Emilio Rojo 2016, privilegi que es resol amb un dinar a tres amb el mateix Emilio com a actiu protagonista i comensal poc tensionat. Ell menja poc i parla bastant; escoltar-lo és sempre un plaer intel·ligent, i surrealista. L’Emilio ha viatjat en tren des de Galícia amb aquesta ampolla única, que de nou ha resultat esplendent. Estàvem segurs que el blanc es trobaria a gust entre els habitants marins d’Els Pescadors, i així ha sigut.

Els Pescadors van atracar a la coqueta plaça de Prim el 1980, per ocupar una taverna de la qual sobreviuen les taules de marbre i els bancs de fusta. Un rellotge de paret recorda amb un so antic que el temps passa i els plaers s’enxiqueixen. Dong-dong. Ja han obert la terrassa, que els buscadors d’ombres i silencis celebren. La plaça de Prim ni tan sols sembla estar a Barcelona.  

Josep Maria Maulini, exactor, remena les cireres; al celler (ben assortit) hi mana el seu fill Marc, i a la cuina, Rafael Medrán, que va arribar a la casa amb 21 anys i domina els punts dels peixos amb precisió de rellotger. Dong-dong. La família Maulini Duran té al seu càrrec un altre establiment als voltants, el Bar Local, on l’ingredient principal és el quilòmetre 0.

Per insistència del senyor B, el tercer comensalsenyor B, el tercer comensal, compartirem tres captures, després que en Marc hagi presentat un carro de brillantors. La frescor és la bellesa. Quedem en: llobarro de Sant Carles de la Ràpita a la sal, dorada de la Barceloneta al forn i gall de Sant Pere gallec a la paella amb mantega negra. Tres tècniques diferents de cocció.

Abans d’esprémer els mars, entreteniments: tapeta de cansalada i trinxat amb oli d’allada, bunyols de bacallà i una altra tanda d’albergínia.

Compartim el xarel·lo 2016 de Ca n’Estruc, fantàstic vi natural que refresca les primeres calors, així com el cava Recadero 2005, ja entrant en satisfaccions adultes. Per acabar, Emilio Rojo 2016, un vi de caça major d’una finca amb només 4.600 ceps. L’Emilio, l’home, amb gorra blava i samarreta de ratlles negres, sembla a punt d’embarcar-se en un mercant.

Abans del trio amb espines, un senyor plat: capipota de vedella, tripa de bacallà i espinacs frescos, luxosa revista d’interiors. Relaxa veure el cambrer separar les nacrades carns del llobarro del sarcòfag de sal. De nou, espinacs com a escorta, més panses i pinyons. Llobarro de reis, així com la dorada, amb patates (¡molt bé!) i ceba (una mica crua).

El gaudi total és amb el gall de Sant Pere a la mantega negra, torrat que han brodat mestres francesos, preferentment amb ratlla, i que engala receptaris d’Escoffier, Bocuse o Robuchon. Mateixos ingredients, diferent manera de combinar-los. La versió d’Els Pescadors hi afegeix suc de carn, que dona textura a la salsa. Beneït Sant Pere.

Notícies relacionades

Cruix: suca el xurro en allioli

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dong-dong. «El 1963 el rellotge ja hi era. Sortia a 'Young Sánchez', pel·lícula dirigida per Mario Camus», apunta en Josep Maria.

El carilló de paret i la terrassa i les taules de marbre i els bancs recorden que hi va haver una època en què l’assosec era virtut. Aquesta és la proposta 'slow' d’Els Pescadors.