‘Newsletter’
Farts del tàrtar (però que bo), per Pau Arenós
Aquest primitivisme és concebut per alguns com a exemple de modernitat, sense adonar-se que celebren, juntament amb el moll, el plat més antic del món
Durant anys, l’‘steak tartare’ va ser un tema d’homes amb jaqueta i corbata en restaurants crepusculars amb estovalles pesants: eren els ‘maîtres’, que davant els clients, també senyors crepusculars, pesants i amb jaqueta i corbata, es lluïen barrejant una bola de carn picada amb diferents condiments.
Una cerimònia per a carnívors endolats.
Com a part del ritual, s’oferia una cullereta amb una mínima porció perquè el comensal d’ullal fluix donés el vistiplau al punt.
Hem passat d’aquella exclusivitat poc saludable a la massificació: trobar la xixina a la carta d’un restaurant és més probable que no trobar-la.
[Aquí, el paradís de l’aficionat: La Tartarería]
Aquest primitivisme és concebut per alguns com a exemple de modernitat, sense adonar-se que celebren, juntament amb el moll, el plat més antic del món.
És tan aclaparant la seva presència que cal concloure que apareix a la carta no per voluntat del propietari, sinó des de l’autocoacció, temorós que el client el reclami. Com si els clients dictessin.
Els condiments separen la barbàrie de la il·lustració. La matèria primera és l’important, per descomptat (és el que paguem), però el que ens distingeix dels ancestres és amb quines salses, adobats i picants la combinem i realcem.
[Aquí, un dels primers vídeos de la sèrie ‘Cata Mayor’, amb Carles Tejedor i la seva traça]
La innovació –la invasió– tàrtara és menys usual que trobar un mico que sàpiga llatí: a aquest món pertanyen l’anguila que va afegir Jordi Vilà (copiadíssima) i el moll que va treballar Toni Romero (copiadíssim).
El tartar ahumado de cerdo de Brabo, en #Barcelona. pic.twitter.com/SefqYb3zEP
— Pau Arenós (@PauArenos) 30 de enero de 2023
En el tedi, l’alegria de topar amb variacions notables, a més, en cròniques consecutives: el tàrtar de cullera i sopa del Tangana (i no necessita torrades; el meu crit, mai escoltat, és: ¡més torradetes!) i el de porc amb greix especiat i una brasa per fondre’l del Brabo.
Notícies relacionades[Aquí, la recepta d’un sandvitx tartaritzat]
Fart del tàrtar, no em canso de menjar-ne.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà
- Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees
- Reoberta la investigació sobre Pegasus per informació francesa
- Montoro va tenir "informació reservada" dels Pujol des d’almenys el 2014
- Els catalans confien més en Illa però veuen més ben preparat Puigdemont