‘Newsletter’
Farts del tàrtar (però que bo), per Pau Arenós
Aquest primitivisme és concebut per alguns com a exemple de modernitat, sense adonar-se que celebren, juntament amb el moll, el plat més antic del món

Durant anys, l’‘steak tartare’ va ser un tema d’homes amb jaqueta i corbata en restaurants crepusculars amb estovalles pesants: eren els ‘maîtres’, que davant els clients, també senyors crepusculars, pesants i amb jaqueta i corbata, es lluïen barrejant una bola de carn picada amb diferents condiments.
Una cerimònia per a carnívors endolats.
Com a part del ritual, s’oferia una cullereta amb una mínima porció perquè el comensal d’ullal fluix donés el vistiplau al punt.
Hem passat d’aquella exclusivitat poc saludable a la massificació: trobar la xixina a la carta d’un restaurant és més probable que no trobar-la.
[Aquí, el paradís de l’aficionat: La Tartarería]
Aquest primitivisme és concebut per alguns com a exemple de modernitat, sense adonar-se que celebren, juntament amb el moll, el plat més antic del món.
És tan aclaparant la seva presència que cal concloure que apareix a la carta no per voluntat del propietari, sinó des de l’autocoacció, temorós que el client el reclami. Com si els clients dictessin.
Els condiments separen la barbàrie de la il·lustració. La matèria primera és l’important, per descomptat (és el que paguem), però el que ens distingeix dels ancestres és amb quines salses, adobats i picants la combinem i realcem.
[Aquí, un dels primers vídeos de la sèrie ‘Cata Mayor’, amb Carles Tejedor i la seva traça]
La innovació –la invasió– tàrtara és menys usual que trobar un mico que sàpiga llatí: a aquest món pertanyen l’anguila que va afegir Jordi Vilà (copiadíssima) i el moll que va treballar Toni Romero (copiadíssim).
El tartar ahumado de cerdo de Brabo, en #Barcelona. pic.twitter.com/SefqYb3zEP
— Pau Arenós (@PauArenos) 30 de enero de 2023
En el tedi, l’alegria de topar amb variacions notables, a més, en cròniques consecutives: el tàrtar de cullera i sopa del Tangana (i no necessita torrades; el meu crit, mai escoltat, és: ¡més torradetes!) i el de porc amb greix especiat i una brasa per fondre’l del Brabo.
Notícies relacionades[Aquí, la recepta d’un sandvitx tartaritzat]
Fart del tàrtar, no em canso de menjar-ne.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Bizum Bizum canvia les regles: a partir d'ara aquests enviaments estaran prohibits
- Lleig comiat d’Ancelotti que esquitxa Florentino i el vestidor
- Tribunals Els Mossos que van ajudar a escapar Puigdemont van aparcar el cotxe de la fuga el dia anterior a Arc de Triomf
- NOU MODEL DE CIUTAT El Trambesòs, tallat més de mig any per la reurbanització de la Gran Via
- Informe d’Acció Catalunya és la segona regió del món que més inversió tecnològica atrau per al sector de la salut
- Debat obert Regular o abolir la prostitució: ¿què n’opinen els partits a Catalunya?
- Finançament La Generalitat tornarà a demanar diners als bancs per primera vegada des de 2012
- 200 milions d’euros anuals Catalunya llança el Pacte Nacional per la Llengua per guanyar 600.000 catalanoparlants
- Successos Càmeres ocultes, roba infantil, abusos sexuals en grup i sadomasoquisme: així actuava la xarxa de pederastes liderada pel ‘Pelicot català’
- ENERGIA CNMC amenaça amb multes de 60 milions i indemnitzacions multimilionàries si troba infraccions greus en l’apagada