Sis bons restaurants que hauries de visitar abans que s’acabi el juny

El cuiner Víctor Ferrer (Betlem i Bicnic) es fa càrrec de l’emblemàtic establiment modernista recuperat pel Grup Confiteria. Diverses vegades, Ferrer deixa anar el neologisme «‘viejuno’», entre la conya i la reivindicació d’una cuina sense estridències, que es materialitza en plats com la truita de bou de mar i petxines variades, els bolets de card amb crema d’amontillat, el caneló amb pollastre i garreta de vedella cobert amb una mussolina d’espinacs, la llonza de coll de llom amb salsa de pebre verd... ¿Vols saber què mes hi ha? Aquí t’ho expliquem tot sobre el Cafè del Centre.

Aquesta pizzeria, a l’ombra de la Torre Glòries, proposa unes addictives peces de massa supergruixuda (uns tres centímetres) de vores cruixents amb originals combinacions que responen al ‘Detroit style’: n’hi ha una que porta mandonguilles, formatges ‘cheddar’, ‘mozzarella’, parmesà i ‘pecorino’, salsa amb vodka i alfàbrega, i una altra que es fa amb un pesto de pistatxos, ‘mozzarella’, mortadel·la, ‘burrata’ i parmesà. El restaurant és als baixos del nou Hotel The Hoxton, que ha instal·lat una taqueria anomenada Tope al terrat. Si en vols més informació, aquí ho tens tot sobre Four Corners.

Al lloc més sorprenent, a peu de turistes i de la Boqueria, Àlex Clotas recupera un clàssic de la xarcuteria francesa adaptat a la catalana: el ‘pâté en croûte’. El té entre els suggeriments del dia. Aquesta és la crònica de Pau Arenós, que va provar aquest plat i d’altres, com el boníssim entrepà de filet (batejat en aquest local com Pepito Guinart), de la seva visita a Casa Guinart.

El cuiner Carlos Herrero, de l’històric Bonanova, volia un bar i va convèncer els seus germans per comprar-ne un de fundat als 60. Allà serveixen unes mandonguilles més que bones: «Són esferes de porc i vedella al 50%, panko, llet i un ou per quilo de carn, tendres, saboroses», escriu Pau Arenós. Si vols saber quines altres delícies surten d’aquest local de la zona alta de Barcelona, pots llegir aquí la crònica del Bar Yeti.

Albert Adrià ha reobert l’Enigma amb una carta d’alta cuina amb pizzes, pasta, flam i pollastre a l’ast d’una altra manera. Del passat, l’Enigma conserva als plats l’expressió màxima de la cuina tecnoemocional i la decoració i l’arquitectura, tot i que és diferent quant a usos: al migdia és restaurant (amb còctels) i en el servei de vespre és cocteleria (amb menjar). No hi ha menú degustació, només carta, però sí que hi ha la possibilitat d’una «selecció sorpresa». «Com fèiem al Tickets», diu Xavi Alba, que va ser director d’aquell restaurant i responsable de la sala d’aquest. Aquests són els plats que es poden provar a l’Enigma.

El restaurant de l’Hotel Wittmore, amagat al Gòtic (Riudarenes, 7), serveix plats per compartir elaborats amb productes de proximitat que s’inspiren en els sentiments que sorgeixen durant el procés creatiu: impaciència, frustració, nostàlgia, llibertat. El xef Alain Guiard ha elaborat uns plats per a cada una d’aquestes emocions. ¿Quin gust tenen? T’ho expliquem en aquest article que vam escriure sobre el Contraban.