Bar Mono, sabors del món potents en el Gòtic

Baixar al Gòtic ja no és una gimcana per als barcelonins, que fins a la pandèmia havien d’anar esquivant turistes a tort i a dret. Ara es pot disfrutar del barri amb tranquil·litat, tot i que amb certa pena perquè molts establiments han hagut de tancar. No és el cas de Bar Mono (plaça de Sant Josep Oriol, 4), els propietaris del qual van tenir el valor d’apostar en plena crisi coronavírica per aquest racó idíl·lic i tranquil per servir plats i platillos de ‘street food’ amb accent mediterrani que tant poden fer les delícies de guiris com de nadius.

Perquè ¿a qui no li tremolaran els genolls de plaer quan es fiqui a la boca la croqueta de mitjana a la brasa? ¿O l’arròs de muntanya amb secret ibèric i trompetes de la mort? És un bon exemple de la cuina que proposa el xef Francesc Fernández i que serveix a la sala Roger Carrillo, que va ser a Torre d’Alta Mar: sabors potents, amb personalitat, desacomplexats.

Viatjar pel món sencer

Notícies relacionades

El més semblant a un 'food truck' d'un festival.

Nolla, el restaurant amb un compostador a la sala: una cuina de 10 amb residus 0

Perquè la seva mirada parteix de Barcelona amb tapes com la bomba, les braves, els musclos a la brasa, l’amanida de tomàquets osmotitzats amb ventresca de tonyina, ceba fresca i puntes d’anxova... però després viatja pel món sencer, ja sigui amb el delicat i fotogènic caneló d’alvocat, tonyina vermella i mango, el ‘bao’ d’ànec Pequín amb salsa ‘hoisin’ o el potent i addictiu New York ‘cheese cake’ de camembert i formatge blau. Es nota que el cuiner va treballar en llocs tan diferents entre si com París, Vilanova i la Geltrú, Sevilla i Xangai.

A través dels seus plats podeu fer un viatget gastro a la seva terrassa de postal o a la seva lluminosa i espaiosa sala, que supura història per tots els porus de les parets: és en el Palau Fivaller, un edifici de 1517 que forma part del patrimoni històric de Barcelona i que una nit va acollir Napoleó. Imperial.