Obituari

Mor Enric Canals, exdirector i membre de l’equip que va fundar TV3

El periodista Enric Canals, en una imagen en 2009

El periodista Enric Canals, en una imagen en 2009 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El periodista, guionista i productor televisiu català Enric Canals i Cussó (Tiana, 1952) ha mort aquest dissabte a l’edat de 73 anys, segons han confirmat fonts lligades a la família. Es tracta d’un dels primers directors generals i cap de programes que va tenir TV3. En concret, el segon, després del polèmic Alfons Quintà. Canals va dirigir la televisió pública catalana durant cinc anys, entre 1984 i 1989, un període clau per a la consolidació de la televisió pública en català. Però la seva trajectòria ha estat marcada també per haver produït documentals principalment centrats en la memòria històrica de Catalunya.

Canals pertanyia a la generació de periodistes formats durant el tardofranquisme i va ser actiu en l’etapa de sortida de la censura i de reconstrucció d’un espectre mediàtic català durant la Transició. Tot i que el fet d’haver sigut director de TV3 amb el propòsit de convertir-la en un motor de cohesió social i cultural va ser una de les fites, la seva activitat periodística va anar més enllà de la televisió, ja que abans d’aquest salt va treballar també en diaris com ‘El País’ i ‘Diari de Barcelona’, així com Ràdio Barcelona.

A partir de 1990 va dirigir el diari El Observador, mateix any en què va fundar la productora Mercuri SGP, dedicada al gènere documental de contingut històric en format audiovisual. Va consagrar sèries documentals com ‘Te’n recordes?’, ‘Els dies que canvien la nostra vida’, ‘Aquell 1898’, ‘Aquell 1898’, ‘A l’ombra de la Gran Guerra’, ‘Un món en flames’ i ‘Diccionari de butxaca del segle XX’. Amb la sèrie documental 'Clasgow ACR' sobre informes de la política franquista sobre personalitats i institucions contràries al règim va guanyar el premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió de 1996.

Guardià de la memòria històrica

Canals també és autor de llibres com ‘Pujol Catalunya’, publicat l’any 2013 i que tracta sobre el consell de guerra que va haver d’afrontar durant el franquisme Pujol. Amb ell va guanyar el premi Godó de reporterisme i assaig periodístic. I quatre anys després i al costat de Josep Maria Ràfols va publicar també ‘Tarradellas, el guardià de la memòria’, llibre basat en la documentació personal que el president va reunir durant l’exili i la transició i la cèlebre carpeta blava d’informes confidencials. Per a ell, l’exercici del periodisme no s’havia de limitar a informar i analitzar el present, sinó també a tenir en compte el passat i a cuidar la memòria democràtica.

Notícies relacionades

A més, Canals va tenir també responsabilitats en l’àmbit públic vinculades a la comunicació i l’audiovisual. Un dels seus càrrecs més destacats va ser el de director general de difusió de la Generalitat entre 1997 i 2001, sota la presidència de Jordi Pujol. També va ser membre del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) entre 2004 i 2008. A principis del 2011 va ser nomenat delegat a Catalunya del grup de comunicació Vocento.

Les últimes aparicions públiques de Canals han sigut en articles i entrevistes commemoratives sobre els 40 anys de TV3 en què s’ha posat en valor el paper que va tenir en la configuració del model de televisió pública catalana i en català.

Temes:

Obituaris TV-3