Susan Stokes, investigadora de la Universitat de Chicago: «Als EUA tenim un president que actua com un dictador»

¿Està la democràcia nord-americana en declivi?

Som una societat democràtica amb un govern autoritari. Tenim un president i una majoria al Congrés que actuen de forma dictatorial. No respecta l’estat de dret, ha desplegat forces militaritzades a diverses ciutats, inclosa Chicago, i han dut a terme detencions arbitràries, fins i tot de ciutadans nord-americans, i han ordenat execucions extrajudicials al Carib. Aquestes accions s’assemblen a les dels governs autocràtics, tot i que la societat continua sent democràtica en molts aspectes. 

¿Què fa que la societat continuï sent democràtica?

La gent continua comportant-se com a ciutadana d’una democràcia: parla, es reuneix, vota i creu en l’oposició i en la llibertat d’expressió, fins i tot sota pressió. Les universitats patim atacs contra la llibertat acadèmica, però continuen resistint. Els tribunals federals han frenat el Govern, tot i que el Tribunal Suprem mostra un compromís menor amb les normes democràtiques. Analistes i polítics, fins i tot republicans, estan fent sonar l'alarma i estan sorgint moviments de resistència, però portarà temps.

¿Continua existint la separació de poders?

El Congrés ha deixat d’actuar com un poder independent. La majoria republicana poques vegades qüestiona el president. El control que Trump exerceix sobre el partit li permet intimidar els legisladors dissidents. Els tribunals han sigut més ferms, i malgrat que els jutges pateixen assetjament i fins i tot violència, molts han actuat amb valentia per defensar l’estat de dret.

¿El tancament del Govern és un símptoma més del declivi o un punt d’inflexió?

Les dues coses. El tancament es produeix perquè el president i els líders republicans es neguen a negociar, trencant amb una llarga tradició nord-americana. Els demòcrates, que havien sigut criticats per la seva passivitat, han adoptat una postura més ferma a l’exigir finançament per als subsidis de salut, i els dos partits es culpen mútuament, però l’opinió pública culpa més el partit en el poder. Aprofundeix en el declivi perquè Trump està utilitzant l’enfrontament per depurar funcionaris públics, una maniobra que, de moment, els tribunals han bloquejat. I els demòcrates volen que sigui un punt i a part: han trobat una causa per la qual unir-se, tot i que segueixen a la recerca de lideratge de cara a les eleccions del 2028.

¿Podria Trump tornar a presentar-se?

És poc probable, tot i que no impossible. Diu que ho farà per tal de provocar els seus oponents i desanimar els votants que creuen que seguirà en el poder passi el que passi. Però, constitucionalment, seria gairebé impossible, tret que el sistema col·lapsés. Amb 79 anys, la seva salut i eficàcia estan en declivi, i molts republicans aspiren a succeir-lo. Les tensions internes fan improbable una altra candidatura, i fins i tot el mateix Tribunal Suprem probablement la rebutjaria. Hauria de declarar una insurrecció per mantenir-se en el càrrec.

La paraula «insurrecció» no és aliena als EUA. ¿Ha aconseguit la societat civil recuperar-se del trauma col·lectiu del 6 de gener?

No, continua sent un tema profundament de divisió. Els republicans continuen defensant la falsa narrativa d’un frau electoral. Aquesta negació impedeix processar col·lectivament el trauma. La Comissió del 6 de Gener va deixar un registre clar dels fets, però no hi va haver rendició de comptes. Molts dels condemnats van ser posteriorment indultats i alguns avui ocupen càrrecs a l’Administració.

¿Els EUA més polaritzats que mai?

Els partits polítics estan més polaritzats que la població. Molts nord-americans estan cansats de la divisió i busquen una política més serena i pragmàtica. Hi ha una «majoria esgotada» centrista disposada a recolzar líders que ofereixin optimisme i unitat, com van fer Obama o Reagan, que van aconseguir connectar amb aquest missatge esperançador. A més, els nord-americans estan acudint a votar en xifres rècord precisament per la polarització. La gent sent que hi ha més en joc. La polarització ha mobilitzat els dos bàndols.

¿Per què no veiem més protestes massives als carrers? ¿És por de la repressió?

El Govern intenta silenciar els seus crítics a l’acadèmia, la premsa i la societat civil, mitjançant demandes, retallades de finançament i intimidació. Tot i així, hi ha senyals de resistència: fins a la cadena afí a Trump, Fox News, va dir que no acceptaria les condicions de censura imposades per l’Administració per obtenir credencials per cobrir el Pentàgon. Moviments com No Kings (no volem reis) estan molt actius, tot i que les protestes són més descentralitzades i menys visibles, la participació és més gran que durant el primer mandat de Trump, i s’espera que la marxa d’aquest dissabte porti milions de persones als carrers.

Notícies relacionades

La deriva repressiva de Trump inquieta als EUA: «Està utilitzant l’Exèrcit per fer complir les seves polítiques»

L’alliberament de centenars de palestins de Gaza exposa el sistema de tortures i detenció sense càrrecs d’Israel

¿La ingerència dels EUA a l’estranger, com a Veneçuela, és un altre símptoma del declivi democràtic?

Sí. La política exterior de Trump és erràtica i transaccional, sense precedents. Utilitza aranzels i amenaces amb finalitats polítiques, castigant països per assumptes no relacionats, com vol fer amb el Brasil. La retòrica de Trump és aïllacionista, però les seves accions no ho són. Aquesta contradicció, entre el discurs aïllacionista i l’intervencionisme violent, podria fracturar la seva pròpia coalició si esclatés un conflicte real. Els governs autoritaris tendeixen a ser més agressius internacionalment: l’auge de les autocràcies fa el món més perillós. La defensa de la democràcia ha de ser global.