‘Sapore italiano’

Grosso Napoletano: les pizzes sense complicacions també són bones

  • La cadena que triomfa a Madrid aterra a Barcelona amb les seves rodes fines i elàstiques de vores gruixudes que fan als seus dos forns de pedra amb ingredients portats de Nàpols

Grosso Napoletano: les pizzes sense complicacions també són bones

Jorch Alon

2
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista

ver +

Feia temps que se sentia parlar de Grosso Napoletano a Barcelona. L’aroma de l’èxit de les seves pizzes arribava cada dos per tres, des que va obrir el primer local a la capital espanyola. Allà ja hn’i ha 12, més un altre a València.

Aquest 2021, ha sigut reconeguda com una de les 10 millors cadenes de pizzeries artesanals del món segons 50 Top Pizza (és l’única espanyola que figura en aquest prestigiós rànquing), el 2020 va ser ‘top 10’ europeu i el 2019 el seu establiment de Santa Engracia va ser escollit com la millor pizzeria napolitana d’Espanya.

Unes credencials tan rodones com les peces que preparen al seu flamant local de la ciutat catalana, on abans hi havia Casa Paloma (Casanova, 209).

Expectatives altes que, no obstant, no deceben. Et reben dos forns de pedra fabricats a mà a Nàpols, on es couen a 600 graus les pizzes, alimentats amb llenya. En poc més d’un minut estan fetes. Un viatge a Nàpols instantani. ‘Benvenuto’ a les ‘Napoli rules’ que t’anuncien des del neó de l’entrada.

Preus assequibles

Aquestes regles, resumides, són les següents: les pizzes només s’elaboren amb productes d’aquella ciutat i només les preparen ‘pizzaiolos’ napolitans. Masses de doble fermentació amb farina 00 italiana per a unes rodes fines, fines, fines i elàstiques, amb vores gruixudes i esponjoses. En ple ‘boom’ pizzer gurmet, que ningú busqui alta cuina, sinó peces ben fetes, senzilles, a preus assequibles i en un espai d’agradable estètica industrial i moderna (fins i tot amb uns lavabos que semblen sortits d’una discoteca de moda).

És obligat demanar la Margarita, tòtem de l’univers pizzer napolità, però no s’han d’oblidar la Diavola, amb tomàquet San Marzano, salami no gaire picant i ‘mozzarella’, ni la Borghese, amb una suau crema trufada (‘tranquilxs’, que no és de les que t’acompanya la resta de la setmana), ‘mozzarella’, xampinyons i ‘speck’ (embotit fumat). Com a entrants, ‘burratina’ amb tres tomàquets enfornats i pesto d’alfàbrega, i carpaccio de carbassó marinat a la menta, amb ‘ricotta’, tomàquet sec i ceba xinesa.

Notícies relacionades

Per beure, gran varietat de cerveses (sí, tambéen tenen artesanals italianes), uns quants vins i quatre còctels clàssics.

El preu mitjà ronda els 18 euros, i els migdies de dilluns a dijous ofereixen un menú que inclou pizza, beguda i postres o cafè per 11,90 euros.