Humà, audaç i imperfecte / El somni per la via de la tenacitat

Si enganya, com l’acusa de fer Víctor Font cada dia, ho fa a través de la paraula. L’oratòria és una de les virtuts de Joan Laporta i Estruch (Barcelona, 29 de juny de 1962), com correspon a un il·lustre membre del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona –pel càrrec de president del FC Barcelona, no tant per una excel·lent trajectòria com a togat a la Ciutat de la Justícia–. La desmesura a què l’arrossega el Barça qüestiona la fiabilitat que indica Font amb un sol exemple.

La firma amb New Era Visionary Group, anunciada pel club al definir el nou soci com a líder mundial en connectivitat i integracions d’infraestructures, s’ha vist que era un invent que va servir per obtenir un grapat de milions que van permetre la inscripció d’Olmo i Pau Víctor.

Laporta domina el relat i els límits de la semàntica, amb la qual va jugar quan, al capdavant d’un grup de quarantins, va tancar l’etapa del nuñisme. El 2003 va insinuar un acord amb el Manchester United per fitxar Beckham, que ja estava compromès amb el Madrid; el 2021 va jugar la carta de la proximitat amb Messi i que li va brindar l’avantatge decisiu per batre els rivals. Mentrestant, es va presentar a la cita del 2015 amb l’actitud de qui s’avorreix al bufet d’advocats, va imprimir un tríptic i va perdre, sense un nom amb què arreplegar vots per batre Josep Maria Bartomeu, a qui va succeir sis anys més tard.

Ressuscitar el Barça

A Laporta li van encomanar el 2021 que ressuscités el Barça. Els socis el van veure capacitat per emprendre un exercici de supervivència, semblant al que va practicar el 2003 per rescatar el club de l’estat de misèria econòmica, moral i futbolística en què el va deixar Joan Gaspart. Va ser l’únic d’aquella colla que va gosar heretar una entitat que no va saber guarir Bartomeu després de la pandèmia. Dos moments que requerien valentia, audàcia i determinació per buscar i aplicar les solucions i per suportar la càrrega d’erosió que patiria. No fa falta recordar el bombardeig d’una campanya que va durar anys i va sostenir un sector mediàtic per destronar-lo en el primer mandat, fins que s’ha acabat aliant amb ell en el segon.

El Barça és el més important del menys important per a milions de culers (i que cadascú estableixi l’ordre de prioritats), i Laporta compleix l’aforisme que s’atribueix a l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano. El subjecte original era el futbol i no el Barça. Segurament pensa igual Víctor Font, que no ha sabut inocular entre els culers un corrent semblant al laportisme, humà i imperfecte.

Víctor Font (Granollers, 1972) s’autodefineix com una persona tenaç. "Els somnis que valen la pena es conquereixen pel camí llarg, el que fa pujada, el que et fa més fort", assenyala. És el seu camí cap a la presidència del FC Barcelona, que semblava anar cara avall el 2021 fins que es va presentar Joan Laporta en l’últim instant, i de sobte va fer pujada. I en aquesta pujada continua, ara més fort, no tan consternat davant els atacs de Laporta i més preparat per al cos a cos, com va constatar en el debat de TV3, però en una pujada al cap i a la fi.

Font encapçala el canvi en l’entitat blaugrana. I de canvis en sap. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empresa i amb un MBA a Esade, es va traslladar a Dubai, on va muntar Delta Partners, companyia especialitzada a assessorar empreses de telecomunicacions i projectes estratègics internacionals de tecnologia. Després de 14 anys va tornar a Barcelona. "Volia que els meus fills creixessin a casa". Es va instal·lar en una casa en el centre del seu Granollers natal i va començar a construir el camí cap al somni blaugrana. "Ser de Granollers és la meva manera de ser català, i ser català és la meva manera de ser al món".

Va vendre l’empresa el 2020 a FTI Delta (ara FTI Consulting), cosa que li ha proporcionat comoditat econòmica. "Tot el que tinc ho he guanyat amb esforç". Hi ha continuat treballant, des de fa menys d’un any com senior advisor, i se’n desvincularà del tot a l’estiu. Potser llavors serà president del Barça, club del qual és apassionat des que té ús de raó. Considera el regal més preuat un radiocasset en què, pitjant dos botons, gravava els partits narrats per Puyal.

Es declara admirador de Barack Obama, lector de Yuval Harari i aficionat a veure qualsevol esport. "M’ho miro tot". Va formar part de la candidatura fallida de Marc Ingla el 2010 en les eleccions que va guanyar Sandro Rosell. El 2015 encara no es va veure preparat per intentar-ho pel seu compte, però sí en els següents comicis, al capdavant de Sí al futur, en plena pandèmia.

Cap de l’oposició

No va aconseguir el propòsit que pretenia, però després de superar la davallada va fer gala del seu caràcter insistent, va estar vigilant i de seguida va començar a emetre veus d’alarma. Es va convertir en l’oficiós cap de l’oposició. Va convocar rodes de premsa per alertar que el club no anava bé, que l’economia descarrilava i que el president havia enganyat el barcelonisme.

Notícies relacionades

El que han de saber abans de votar (Laporta)

Flick recupera Gavi després de més de sis mesos

Va formular una plataforma tan plural com fos possible anomenada Nosaltres per intentar-ho de nou. Va participar en esmorzars i trobades per auscultar l’opinió del culer, per veure si compartia la sensació d’escàndol que li produïa la gestió laportista. I aquest ha sigut el seu combat.

"Vull convertir el Barça en el club del qual els avis i nets puguin sentir-se orgullosos. Però no vull fer-ho a qualsevol preu. Vull que sigui fent les coses bé, amb honestedat i feina". Perquè, diu, no hi ha res que l’indigni més que la mentida. "La mentida destrueix la confiança, i sense confiança no es pot construir res".