Receptes per a la resistència: arròs verd (i usos de la paella)

Plats senzills, saborosos i eficaços per fer més suportable el confinament

Receptes per a la resistència: arròs verd (i usos de la paella)
2
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

QUÈ

Arròs

[bomba, badia, sénia]

Oli

Sal

Cúrcuma

Pebre

Carxofes

Pèsols

Bledes

Bròcoli

Mongetes

Tomàquet

Alls

Menta

[opcional]

Aigua

COM

Sobre la paella: importantíssim el recipient que dona nom al plat. Un paelló d’acer polit i, sobretot, ¡que no sigui antiadherent! Un instrument dur que us acompanyarà tota la vida i que podreu utilitzar en interior i en exterior: no, no parlo de cadires ni de taules de teca, sinó d’una paella, d’un paelló. L’únic manteniment que requereix és, una vegada net, una capa d’oli d’oliva fins a l’ús següent (i abans de començar, cal fregar l’untet). Heu de conèixer bé el vostre instrument i no fer cas del fabricant. Ells diuen: «Per a 8 persones». Feu-me cas: només donareu de menjar a la meitat.

Per a les hortalisses: peleu les carxofes i talleu-les a quarts. Podeu ser virguers i respectar la tija. Desbrosseu l’arbre de bròcoli. Desgraneu els pèsols. Trossegeu les bledes. Talleu les mongetes a trossos. A cada vegetal, el seu tall. Ratlleu un tomàquet i afegiu-hi sal i els alls en làmines.

Per a la paella: poseu oli al paelló (abundant, aquest plat necessita greix) i sofregiu els vegetals, de més durs a menys. Per tant, les bledes, al final. Salpebreu-ho. Una vegada ofegat el verd-fosc-quasi-negre (per culpa de la carxofa), fiqueu-hi el tomàquet amb els alls. Si l’olor que arribava era bona, el que començarà a sortir ara embriagarà el pis i atraurà els habitants. El moment de l’aigua: ¿quanta? L’aigua ha de cobrir les rebladures interiors de les nanses. Afegiu-hi una mica de cúrcuma (compte, és invasiva) amb els primers bulls. Quan l’aigua s’evapori i estigui per sota de les rebladures, serà el moment de l’arròs. Feu-hi una creu i esteneu-lo. Que quedi un dit d’aigua per sobre de la gramínia. Sembla difícil, però només és qüestió de pràctica i d’utilitzar sempre el mateix paelló. No remeneu l’arròs. Deixeu-lo en pau. Amb l’últim bull, uns branquillons de menta. Si us sentiu segurs, atreviu-vos amb el socarrat Ensumeu la superfície per evitar el cremat. Quan estigui ben sec, tapeu-ho amb paper de diari (¡compreu premsa!) i deixeu-ho reposar cinc minuts.

Emplatat: el millor és menjar del paelló, però en temps de coronavirus, serviu-lo en plats.

PER QUÈ

Aquest és un arròs monogràfic: no compliqueu la vida a la gramínia perquè no donarà millor resultat. Aquí, menys és més. I més és abús i desconcert. Els arrossos barrocs amb un milió d’elements heterogenis només enganyen la butxaca. Aquest és de verdures de temporada, i res més. També hi ha joc: he recorregut al verd, però hauria pogut utilitzar hortalisses amb altres colors. ¿Brou? ¿Per a què? El brou es va fent al paelló mentre cuinem.

Notícies relacionades

Un parell de consideracions: la cúrcuma. Hi tocaria safrà, cert. Si en teniu, utilitzeu-lo amb moderació (per sabor i preu), però millor l’espècia groga que un colorant alimentari. I la menta: és sentimental. La meva àvia donava un toc final a la paella de carn i verdures. És una branca que m’uneix amb el passat. És una branca que no vull trencar.