Marc Márquez, el retorn al cim més admirat

Era el 4 de setembre d’aquest 2025 que s’apaga. Dijous del GP de Catalunya i, per descomptat, la conferència de premsa la van protagonitzar Marc Márquez, Pedro Acosta i Jorge Martín. Feia dies que molts, absurdament, deien que el tauró de Mazarrón, bicampió i el noi del futur, havia menyspreat en la TV il cannibale, el campioníssim de Cervera (Lleida).

I, ves per on, la frase, la proposta, la idea, la sentència, l’elogi, la lloa, la lloança cap a MM93 va sorgir de la boca del bicampió murcià, que va ser qui va idear que Marc era ja tan gran com Michael Jordan i que, una vegada conquistat el seu novè títol, que ja acariciava, podia establir-se "merescudíssimament" a la mateixa taula que Rafa Nadal, Pau Gasol i Fernando Alonso.

I això és el que DAZN, la tribu d’Izaskun Ruiz, ha convertit en Volver, un documental únic, el retorn més gran de la història de l’esport. O un. Marc Márquez Alentà (Cervera, Lleida, 17 de febrer del 1993), que des que va aconseguir el seu primer títol (125cc, 2010) no va deixar d’arrasar (284 grans premis, 99 victòries, és a dir, guanya el 35% de les carreres que corre; 165 podis, és a dir, el 58% i nou títols mundials), va patir un greu accident, ruptura de l’húmer dret, quan estava protagonitzant, evidentment, una altra remuntada històrica a Jerez-2020. La mateixa que havia protagonitzat, 10 anys abans, a Estoril (125cc), quan va passar 17è per la meta i va acabar guanyant la carrera.

"L’última, avi"

La història, a partir de llavors, la coneix tothom. S’opera, torna precipitadament sis dies després ("va ser l’error de la meva vida") i comença a enllaçar operació rere operació, caiguda rere caiguda. Un autèntic martiri. Fins que un dia, l’avi Ramon, el mateix que li va preguntar "¿no serà molta bèstia per a tu, fill?" quan li va ensenyar la moto Honda de MotoGP, li va demanar que ho deixés. "Deixa-ho, Marc, deixa-ho. Tu ja tens per viure. Et busques una feina per tenir una vida més tranquil·la i conservar el que has aconseguit. Ja ho has guanyat tot".

Però el Marc, que ja havia parlat amb el doctor Joaquín Sánchez Sotelo, de la Clínica Mayo dels EUA, per sotmetre’s a una quarta operació, va demanar permís al seu avi per intentar-ho: "Et prometo, avi, que és l’últim intent: m’opero i, si va bé, ¡gaaas! I, si surt malament, et faré cas. Penjaré el mono i ja està".

I va sortir bé. ¿Per què va sortir bé? Perquè les mans i la tècnica emprada pel doctor Sánchez Sotelo van obrar el miracle. "Jo només vaig fer la meva feina, va ser el senyor Márquez el que ho va aconseguir tot gràcies a la seva tremenda força mental inusual. Quan vaig conèixer el senyor Márquez –em va explicar Sánchez Sotelo– "em vaig adonar que estava davant el més gran dels campions, amb una força mental bestial".

"La pregunta que calia fer-se quan va tornar dels EUA era molt senzilla", explica Alberto Puig, mànager d’Honda i amic personal del Marc. "¿L’han curat? Sí, doncs oblideu-vos-en, passarà, passarà, us agradi o no, és el que passarà. És el millor, tornarà a guanyar clarament".

Tornant d’un GP en un vol privat, el Marc es va apujar la màniga dreta de la samarreta i, mostrant-li la immensa cicatriu al seu escuder, José Luis Martínez, li va dir: "Li vaig ensenyar la cicatriu al cap (Tetsuhiro Kuwata, Honda) i li vaig dir look at this. Has vist això, doncs que sàpigues que això no és per plaer, és per guanyar". I per guanyar, estant curat, necessitava disposar d’una moto competitiva. I va plorar molt, moltíssim, però va decidir abandonar Honda i perseguir una Ducati, primer de segona mà, després l’oficial.

L’elogi del cap

"Un campió que no pot guanyar s’acostuma a perdre i deixa de ser campió. Això mai passarà amb el Marc, ¡mai! El que ha ocorregut en els últims anys així ho demostra", comenta l’enginyer Gigi Dall’Igna, creador de la invencible Desmosedici que, al veure el que el Marc feia amb la Des barata, no va dubtar a fitxar-lo per a l’equip oficial.

"L’admiració –segueix explicant Dall’Igna– se centra en tot el que ha fet el Marc per tornar a dalt de tot, en conèixer tot el que ha renunciat, inclosos molts milions d’euros, per tornar a ser campió. Crec que el Marc és un ensenyament, no només per a l’esport, sinó per a tothom, per la seva voluntat, determinació, intel·ligència, lucidesa, destresa i maduresa. Molts diuen que és un marcià. ¿Un marcià? Jo crec que és el més humà de tots".

"El repte més difícil per a mi"

"El Marc diu que la meva victòria en l’Open d’Austràlia del 2022, amb gairebé 36 anys, li va servir d’inspiració. ¡Tant de bo fos així, quin elogi més bonic!", assenyala Rafa Nadal. "Jo només sé que el que ell ha aconseguit, aquest retorn, és una gesta impressionant que el situa entre els grans esportistes de la història".

Notícies relacionades

El Barça és el primer de l’ACB que assalta el Surne Bilbao a la seva pista

"Ara tinc la pressió de ser algú important"

El Marc reconeix que és el repte més important que ha superat en la seva vida. "El repte més difícil per a mi". "El Marc ja era així de petit, de ben petit. El Marc jugava a les motos", explica Roser Alentà, la seva mare. Tot és al seu cap, aquesta és la seva força", diu Andrés Iniesta, un altre esportista immens. "Ningú ho havia aconseguit abans i ell va voler ser el primer i ho va aconseguir, ¡és clar que sí!", comenta Alexia Putellas, una altra que va tornar empesa per la seva passió. "El Marc s’ha convertit en una màquina de guanyar. Ja no hi ha qui el pari", afegeix Fernando Alonso.

"¡Tot al vermell!", sol dir el Marc. Si caus, t’aixeques; si et paren els peus, et surten les ales. "¡Sí que ho he fet!", va ser el crit de Marc Márquez quan va travessar la meta de Motegi (Japó) com a nou campió.