L’OCU revela quins pans de motlle del supermercat se salven

El pa és, sense cap dubte, un dels aliments més famosos de les llars espanyoles. El seu preu baix, junt amb una llarga tradició, converteix aquesta barreja de farina, aigua, sal i llevat en el producte top de la dieta mediterrània. 

Molt comú als esmorzars, el pa de motlle és un dels aliments ultraprocessats més consumits.

L’explicació és que, a diferència del pa de tota la vida, es conserva en perfecte estat durant més temps, sobretot, si es guarda al seu embolcall original. 

Com s’especifica a la seva etiqueta, s’ha d’emmagatzemar en un lloc fresc, i això no significa que calgui conservar-lo a la nevera, sinó allunyat de les temperatures altes. En cas de no ser així, els midons de la molla es cristal·litzarien i es veuria compromesa la seva textura característica. 

El seu valor energètic (287 kcal / 100 g) és similar al del pa comú, tot i que s’eleva quan porta algun ingredient afegit com fruita seca, llet o mantega. 

«En relació amb el seu contingut lipídic, té més quantitat de greix (4,5 g / 100 g) i té una qualitat inferior respecte al pa comú, ja que durant el seu tractament industrial es produeix la hidrogenació dels àcids grassos insaturats, igual que en la fabricació d’altres aliments (brioixeria, precuinats, etc.), i es transformen en àcids grassos trans». És per això que hauríem de buscar pans de motlle que continguin, entre els seus ingredients, farina 100% integral (tot i que hi ha marques que en barregen d’integral i de refinada) i poca quantitat de sucre.

A moltes cases es diu «pa bimbo» al pa de motlle. I és que Bimbo va ser la primera marca de pa de sandvitx en llesques, uniformes i quadrades, de molla tendra i suau. Durant molts anys només vam conèixer el pa de motlle blanc. Avui és possible trobar altres varietats: blanc amb i sense escorça, integral, amb llavors i cereals, sense gluten, etc. I de moltes marques, avança l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que ha analitzat 34 productes de diferents marques: 12 de blancs amb escorça, 12 d’integrals i 10 amb multicereals. 

La primera conclusió és que l’aportació de fibra dels pans integrals i amb multicereals és superior; de fet, sol doblar la dels pans blancs, per l’ús de farina integral de gra complet com a ingredient principal (el percentatge ha d’aparèixer a l’etiquetatge) i l’addició de segó que fan algunes marques. Una dada que convida a prioritzar aquest tipus de pans. Per cert, tot i que al pa amb multicereals l’aportació de greixos és superior a la resta, al tractar-se de greixos poliinsaturats que procedeixen de les llavors i cereals afegits, es consideren saludables.

 La higiene és correcta a tots els productes. El mateix passa amb la textura i l’etiquetatge, excepte a la barra de cereals de Rustic Bakery, les llesques de la qual són les menys tendres de les analitzades, tot i que també són les úniques que no incorporen additius, ja que la resta en tenen entre 2 i 10.

 Quant al preu, sol ser més elevat als pans que fan servir farina de gra sencer, és a dir, integral i amb multicereals: 2,00 €/kg i 3,02 €/kg, respectivament, en comparació a l’1,62 €/kg del pa de motlle blanc. Si bé hi ha excepcions, com les Compres Mestres d’OCU: el pa integral La Cestera, de Lidl, que costa 1,09 €/kg, i el pa amb multicereals El Horno d’Aldi, per 2,04 €/kg. Tots dos destaquen per la seva bona relació qualitat-preu i els seus bons resultats en degustació, tot i que el segon té una certa tendència a l’enranciment.

Notícies relacionades

Les 5 millors pizzes de supermercat, segons l’OCU

Les últimes pluges omplen de gla la pastura del porc ibèric

 En comparació al pa de barra, el pa de motlle és lleugerament més calòric perquè conté una mica més de sucre i de greix procedent de l’oli de gira-sol que se li afegeix (alguns incorporen oli d’oliva). Però aquesta diferència amb prou feines arriba a les 20 kcal / 100 g, o el que és el mateix, l’1% de la ingesta calòrica diària. Per contra, el pa de motlle conté una mica menys de sal, especialment el pa de motlle blanc, i aguanta més temps fresc.

 Finalment, i de cara a una correcta conservació, l’OCU recomana guardar el pa de motlle en un lloc fresc i sec, però, no, a la nevera, perquè el fred n’espatlla la textura. D’aquesta manera, es pot consumir fins i tot un cop superada la seva data de consum preferent, que voreja els 15 dies des del moment de la compra, sempre que no hi hagi floridures; en aquest cas, cal llençar-lo sencer. Abans que això passi i si es preveu que no es podrà consumir els següents dies, sempre es pot congelar.