Bastonets per a ‘dummies’

Fa anys que utilitzo bastonets als restaurants asiàtics i mai he sigut capaç de dominar-los. Me n’ensurto amb certa facilitat, no obstant em falta la tècnica intuïtiva, la fluïdesa dels qui els fan servir com una extremitat més. Soc un alumne aplicat, però res. I els més desolador és que, a hores d’ara, sé que mai arribaré a la plasticitat dels veritables ‘senseis’ del ‘chopstick’. 

Els bastonets poden ser un motiu d’estrès durant una visita en grup a un restaurant japonès, especialment si els utilitzes cada dos equinoccis i els teus col·legues publicistes mengen sushi fins i tot per berenar. He vist gent que ho passa malament. Aquells nigiris que es desintegren al platet de soja per una tècnica desastrosa d’ancoratge. Aquell arròs que s’escorre entre la fusta una vegada i una altra. Aquella gyoza que s’escapa i descriu una el·lipse, fins a dipositar-se sobre el perruquí de la persona de la taula del costat... 

Pinça mortal

Notícies relacionades

Els cinc consells de Xavier Pellicer per a una alimentació saludable

‘Influencers’ de més de 60 anys: les noves estrelles de la gastronomia

Un maneig matusser dels bastonets pot enfonsar-te la nit, no obstant, he comprovat que molta gent dubta a l’hora de demanar els bastonets amb molla, aquells bastonets amb trampa que funcionen com una pinça i et permeten agafar els aliments sense perdre el 50% del menjar en el viatge del plat a la boca. Segons la meva opinió, són un invent collonut i mereixen més bona premsa. 

Per alguna raó, els bastonets amb molla van néixer amb un component d’humiliació injust. El seu aspecte protètic no ajuda, d’acord. Suposo que, en certa manera, et fan sentir com si portessis una bicicleta amb rodetes a l’etapa reina del Tour de França. Però no és tard per acabar amb els estigmes bastoners. Quan el cambrer pregunti amb sorna per a quin principiant són els bastonets amb molla, cridem tots: «¡Per a mi!». Pinça o llibertat.