Les fruites i verdures ‘lletges’ no existeixen, són només prejudicis

Anem a la fruiteria i inspeccionem cada peça com si fóssim el Sherlock Holmes en persona lupa en mà. L’objectiu és trobar la fruita o verdura perfecta, la que millor respongui als cànons estètics que, sense raons científiques, associem a una millor qualitat. Una actitud molt estesa que, no obstant, està generant un fort impacte ambiental i social. En aquest sentit, es calcula que un de cada tres vegetals és rebutjat en el punt d’origen perquè no compleix els criteris exigits per entrar en el circuit comercial. I tot a causa de prejudicis sense raó de ser, perquè el sabor i els beneficis nutritius són exactament els mateixos.

El 2021 ha sigut nomenat per les Nacions Unides com l’Any Internacional de les Fruites i Verduras i un dels seus objectius consisteix a reduir-ne el desaprofitament. En el cas dels vegetals apartats a les mateixes produccions agrícoles equival a prop de 32% del total, fet que suposen uns 500 milions de tones i una enorme quantitat d’aigua malgastada arreu del món. Tot i que no ho sembli, llençar a les escombraries una poma equival a tirar set vegades de la cadena del lavabo, mentre que per produir una sola taronja es necessiten 50 litres d’aigua. En una situació d’emergència climàtica, no sembla bona idea malgastar recursos simplement perquè una peça no compleix amb la mida, color o la forma ideal.

Donació a entitats socials

Existeixen diverses iniciatives per aprofitar aquells vegetals que són rebutjats per la indústria agroalimentària, com la Fundació Espigoladors, que té un acord amb prop d’un centenar de productors del Parc Agrícola del Baix Llobregat, el Maresme, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre per recollir aquells vegetals que no tenen sortida comercial per donar-los a entitats socials. «Al sector primari es produeixen pèrdues alimentàries per motius de calibre, forma, color o per imperfeccions a causa de la meteorologia. I són perfectament comestibles i nutritius, es tracta simplement d’un tema estètic», assenyala Anna Gras, el seu responsable de Comunicació, que també afegeix un altre cas: «Quan han baixat tant els preus que al productor ni tan sols li val la pena recollir-los».

En tots aquests casos, un grup de voluntaris d’Espigoladors s’encarreguen de recollir-los per reaprofitar-los. El 90% es destinen bancs d’aliments i associacions solidàries, mentre que el 10% restant es trasllada al seu obrador per elaborar les melmelades, cremes, salses i patés vegetals que comercialitzen sota la marca d’Es Im-Perfect, donant feina a persones en situació de vulnerabilitat. «Es busca la fruita i la verdura perfecta, cosa que crea unes dinàmiques de mercat nocives. Per això, és important sensibilitzar el consumidor i explicar-li que són igual de bones», conclou Gras.

Impacte sobre el medi ambient

De fet, el malbaratament de fruites i verdures no només té lloc en el punt d’inici del procés sinó també al final: cada domicili. A Catalunya s’arriben a llençar a les escombraries 36 quilos d’aliments per persona a l’any, ja sigui perquè s’espatllen o no s’aprofiten totes les parts, en el cas dels vegetals. Segons una enquesta realitzada per l’‘app’ Too Good To Go, només 1 de cada 10 consumidors relaciona el desaprofitament alimentari amb un impacte directe sobre el medi ambient, quan està estretament relacionat amb el malbaratament dels recursos necessaris per produir-los i transportar-los, com a aigua, terra o energia.

Notícies relacionades

¿Per què mig Espanya està posant vinagre a la paella per fer ous ferrats?

"Inoblidable": el bar de Mataró aclamat per les seves saboroses tapes

Segons apunten des d’aquesta aplicació –que connecta el consumidor amb els locals que tenen excedents de menjar per reaprofitar-los–, el desaprofitament d’aliments en totes les fases amaga conseqüències que són desconegudes per a la gran majoria. «Per exemple, gairebé el 30% de la terra agrícola mundial o el que seria la superfície equivalent a 4 vegades la mida d’Espanya s’està utilitzant per produir aliments que després no es consumeixen», expliquen. A més, és responsable d’entre el 8% i el 10% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, el mateix que les emissions del transport mundial per carretera.

És a dir, que tot i que no ho sembli, dir ‘no’ a un carbassó recargolat, un pebrot vermell amb unes brosses verdes o una maduixa siamesa alimenta el canvi climàtic i perjudica els productors. I tot per simples prejudicis estètics.