Menjar a domicili, però sense conflictes ètics

Igual que Spotify permet tenir accés des del mòbil a tota la música del món, les plataformes de menjar a domicili obren la possibilitat de degustar a casa els plats de pràcticament qualsevol restaurant. I si hi havia locals que es mantenien allunyats d’aquesta tendència, el coronavirus els ha acabat de convèncer. És còmode, ràpid i modern, tot i que un conflicte ètic sobrevola molts usuaris (a d’altres els és igual) abans de prémer el botó de ‘fes la teva comanda’: les condicions de precarietat dels ‘riders’ que transporten la comanda fins a la mateixa porta.

Per sort per a tots aquells que afronten un debat intern abans de decidir-se pel ‘delivery’ o conformar-se amb les sobres que queden a la nevera, a Barcelona cada vegada hi ha més cooperatives de missatgeria ètica i sostenible que s’encarreguen d’entregar menjar a casa a cop de pedal i, alhora, garanteixen que es compleixen tots els drets laborals. D’aquesta manera, el sistema acaba de quadrar i aporta beneficis a totes les baules de la cadena, des del restaurant fins al client, passant, per descomptat, pels transportistes. És una cosa a tenir molt en compte ara que les últimes restriccions pel coronavirus impedeixen de nou sortir a sopar fora.

Les Mercedes, de guies a missatgeres

Les cinc membres actuals de la cooperativa Les Mercedes es dedicaven a l’organització de ‘tours’ educatius amb bicicleta, fins que l’arribada de la Covid-19 els va obligar a reciclar-se en servei de missatgeria ètic i amb perspectiva de gènere. I el missatge sembla que ha calat, perquè cada vegada col·laboren amb més restaurants i serveis de càtering i han firmat convenis amb els eixos comercials del Poblenou i Sant Antoni. «Experimentem un petit ‘boom’ amb el tancament de restaurants després de l’estiu i això ens ha permès fer un nou pas en el nostre projecte al poder comprar quatre bicicletes elèctriques. I ara també ens estem plantejant reforçar la plantilla», comenta Ariadna Serra, una de les fundadores de la cooperativa.

L’enfocament que proposen Les Mercedes és diferent a Glovo, Deliveroo, Just Eat o Uber Eats, i això també requereix un canvi de xip. «Intentem fer les coses d’una altra manera, des de la inclusió, la sostenibilitat i la lluita contra l’explotació. No tenim aplicació mòbil, sinó que la comanda es fa a través del mateix restaurant, cosa que els permet continuar mantenint el contacte directe amb clients», resumeix. Alguns detalls que semblen secundaris però que serveixen per explicar bé el seu estil: demanen als usuaris que facin el menjar amb certa antelació per poder planificar-se, assessoren els locals perquè el ‘packaging’ sigui sempre ecològic i no porten mai la comanda en una motxilla carregada a l’esquena, sinó que les bicis tenen una cistella a mida per encaixar una nevera tèrmica.

Valors compartits amb els restaurants

Treballen amb tota una sèrie de restaurants amb què comparteixen valors, molts dels quals estan compromesos amb els productes de quilòmetre zero, la sostenibilitat i unes relacions laborals justes. I que, a més, compten amb un bon nombre de clients que comprenen que el menjar a domicili no deixa de ser un luxe i que, per tant, ha de tenir un preu. «Volem posar en relleu la missatgeria. No anem per comissió, sinó que el nostre servei té un cost de 5,5 euros i després cada restaurant decideix com el repercuteix als comensals», comenta Serra. Entre els locals amb què col·laboren hi ha L’Hortet i Las Fernández (Raval), Rasoterra (Gòtic), La Coqueta i Món Viêt (Sant Antoni) i Copasetic (Eixample).

En aquest últim cas, col·laboren amb Les Mercedes des del primer moment. «Ens sentim molt bé al treballar amb elles. Abans no teníem cap servei a domicili, perquè no volíem participar del sistema d’explotació que proposen Glovo i companyia, així que teníem clar que o col·laboràvem amb un servei ètic o res», asseguren Thery i Omar, propietaris d’aquest restaurant que aposta pel producte local per elaborar les seves amanides, creps i hamburgueses.

Des del Copasetic valoren no només que el servei sigui sostenible i just, sinó també que els permeti mantenir el contacte directe tant amb el servei de missatgeria com amb els seus usuaris. «Tenim entre tres i quatre comandes al dia a domicili, a part de les persones que venen a buscar-ho directament al local, i ja ens va bé així. Tampoc podem assumir més volum de feina», detallen. En el seu cas, cobren al client 4 euros per l’enviament i la resta l’assumeixen ells.

Mensakas, la proposta dels ‘riders’

Durant aquest estrany 2020 també ha nascut un altre servei de missatgeria que entrega menjar a domicili en condicions justes. Es tracta de Mensakas, una cooperativa posada en marxa per ‘riders’ que abans repartien per a les grans plataformes i que van decidir despenjar-se la motxilla per fer les coses a la seva manera. «No volem ser la seva competència, sinó una alternativa. El seu joc no és el nostre, perquè volem situar les persones per sobre del capital, amb contractes laborals, de dret a atur, seguretat social, un sou no lligat als repartiments que facis i, a més, flexibilitat», resumeix Núria Soto, portaveu de Mensakas i del sindicat Riders per Drets, que denuncia l’«autoexplotació» a què s’han de sotmetre molts missatgers per aconseguir un sou digne.

La seva primera intenció era crear la seva pròpia aplicació mòbil, però el coronavirus els va obligar a accelerar les coses i actualment treballen amb CoopCycle, que és la federació de cooperatives d’entrega per bicicleta. Col·laboren amb uns 15 restaurants i botigues de menjar ecològic a Barcelona i esperen continuar creixent a mesura que es vagi coneixent el seu projecte (així com desenvolupant la seva ‘app’ amb més calma). «Hi ha molts restaurants que abans no tenien més alternatives que Glovo o Deliveroo, però que estan descontents tant per les condicions de precarietat dels ‘riders’ com de les comissions i tarifes que han de pagar», comenta.

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

I també un perfil de client, que fins ara ha evitat demanar menjar a domicili o bé que ho fa amb objeccions, que podrien sumar-se fàcilment a una proposta de ‘delivery’ ètic. En aquest sentit, per a Núria Soto no es tracta només d’una qüestió del sector de la restauració, sinó que té molt a veure «amb el model de societat que volem i si es creu o no en l’estat del benestar». És conscient, això sí, que lluita contra companyies que «accedeixen a grans rondes de finançament, tenen gran influència, dominen el neollenguatge i no tenen problemes a saltar-se les resolucions judicials».

De fet, no deixa de ser una batalla ja coneguda en el sector de l’alimentació que es ramifica en diversos fronts: ‘fast food’ o ‘slow food’, menjar saludable o ultraprocessat, producció local o deslocalitzada, negoci o dret bàsic... De moment, cooperatives com Les Mercedes i Mensakas han posat les seves rodes sobre l’asfalt i han començat a pedalar. Que continuïn avançant dependrà de si el conflicte ètic de l’usuari al demanar menjar a domicili es resol cap a un costat o cap a l’altre.