Constanze Manziarly, la cuinera del búnquer de Hitler

L’últim menjar d’Adolf Hitler abans de suïcidar-se van ser uns espaguetis amb tomàquet que va cuinar Constanze Manziarly, la jove dietista austríaca, que revela, en cartes ara publicades, elsproblemes digestius del dictador, els hàbits alimentaris dels nazisi la seva por.Manziarly va treballar per força per al líder nazii va desaparèixer setmanes després del suïcidi del dictador; ara,un llibre recull 18 cartes que la jove, pràcticament desconeguda fins ara, va escriure a la seva família.

«És interessant observar que fins ara només s’ha pogut obtenir informació limitada i fragmentària sobre la jove del Tirol», explica en una entrevista a distància amb Efe l’investigador i escriptor del llibre, Stefan Dietrich. «Ha sigut un punt cec en la literatura sobre Hitler», assegura.Les cartes que l’autor austríac recull a ‘Constanze Manziarly: l’última dietista de Hitler’, que acaba de publicar l’editorial Berlin Story Verlag, estaven destinades a la seva família. En concret, al seu pare i a la seva germana.

Sentia molta por

Datades des del 3 d’abril de 1943 fins al desembre de 1944,la jove hi explica els «molt específics» hàbits alimentaris dels nazis, els problemes crònics de digestió del dictador, les situacions d’estrès que vivia diàriament i que, sobretot al principi, sentia molta por. A la primera de les cartes recuperades per Dietrich ja s’hi observa que Constanze no se sent gens còmoda en la seva feina i que la fa per obligació.

«La gent continua dient-me que és un privilegi aquesta missió, un que milers de persones m’envegen. ¡Oh, si sabessin el que hi ha en tot això! Amb quin gust l’hi entregaria tot a algú amb experiència, algú més apropiat, i recuperaria la meva pau mental en lloc seu», escriu la jove austríaca. A les primeres cartes, a més, ja adverteix de la censura a què seran sotmeses: «Sisplau, vagin amb compte a l’escriure. Sense crítiques, el correu és controlat de manera ordinària».

Interessada en la nutrició des de jove

Constanze Manziarly va néixer el 14 d’abril de 1920 a Innsbruck (Àustria), en una família de classe mitjana acomodada, amb interès per la cultura i, en especial, per la música. La mateixa Constanze tocava el piano i, de fet, segons explica Dietrich, deu el seu nom a la que va ser dona de Mozart. L’escriptor indica que, segons la seva germana –gràcies a la qual va aconseguir les cartes–, Constanze era tranquil·la, atenta, conscienciosa, interessada en una gran varietat de coses i ben educada. També, que des de ben aviathavia mostrat interès en una vida sana i natural, centrada particularment en el camp de la nutrició.

Després d’assistir a l’institut femení del convent de les ursulines i posteriorment passar tres anys a l’Institut Estatal de Professions Econòmiques d’Innsbruck, amb l’objectiu d’especialitzar-se en l’àrea de la cuina dietètica, va aconseguir unes pràctiques al Biologisches Kurheim, del professor Werner Zabel. Era un hospital privat de Bischofswiesen, a prop de Berchtesgaden, una localitat alemanya pròxima a Àustria on Hitler tenia la seva residència de muntanya. Com assenyala Dietrich, l’ingrés de Manziarly a la clínica del professor Zabel va suposar el començament d’una cadena d’esdeveniments que la va catapultar, «desprevinguda», a l’entorn de Hitler.

En substitució d’una dietista d’origen jueu

El dictador va conèixer Constanze quan era a la clínica de Berchtesgaden. Segons explica l’investigador, Hitler acabava d’acomiadar la seva dietista després de descobrir que l’ascendència de la seva àvia era «qüestionable» i contenia «sang jueva». Això va passar quan el dictador i la seva comitiva s’estaven traslladant del Cau del Llop, el seu quarter general, a prop de Rastenburg, a Prússia Oriental, al Berghof, a la zona de Berchtesgaden el 25 de març de 1944.

Com Dietrich indica,«el més obvi» era recórrer al ‘Kurheim’ (centre de repòs) del professor Zabel. Aquest va ser qui li va assignar a Constanze Manziarly la preparació de la dieta i els menjars a Hitler. Al poc temps de començar aquesta feina, escriu en una carta del 3 d’abril de 1944 que el que més «la desgasta» és l’enorme càrrega de responsabilitat que ha de portar. «Utilitzaré aquesta pausa per dinar per alleujar el meu cor. Les coses han resultat similars al que havia sospitat tot el temps la setmana passada, però no creia que passaria: a causa de les instruccions d’‘allà dalt’ per al professor Zabel i per a mi, hauré de quedar-me i portar a terme els meus deures, ja saps el que vull dir, mentre ell sigui aquí. Això pot ser 14 dies, o alguns mesos, o mig any, ningú ho sap», escriu Constanze.

«No és fàcil per a mi»

Segons assenyala l’escriptor, va ser a principis del juliol de 1944 –quan el quarter general estava a punt de tornar a traslladar-se al Cau del Llop– quan se li va preguntar a Constanze si estava disposada a unir-se al personal. En aquesta primera carta ja es comenta queManziarly no va tenir llibertat d’elecció per rebutjar el lloc al servei de Hitler. «Qualsevol objecció seria completament inútil i, en el pitjor dels casos, podria acabar en un tribunal [...]. De moment, l’únic que s’ha de fer és acceptar la situació; això no és fàcil per a mi». Tot i que la jove austríaca tenia l’«esperança» de treballar només fins a la tardor per a Hitler, a la carta del 27 de juliol –que ja envia des del Cau del Llop– els confirma que s’hi haurà de quedar indefinidament. «¡Estimats meus! Ara s’ha decidit definitivament que em quedaré aquí. El Führer ho ha volgut així i totes les altres consideracions s’han tornat irrellevants. No s’imaginen com de difícil m’és informar-los que no podré anar a veure’ls en un futur pròxim», explica Constanze.

Des d’aquesta data fins a la mort del dictador, Dietrich explica queConstanze Manziarly va formar part de l’exclusiu cercle íntim al voltant Hitler. Es va convertir en la seva dietista i es va dedicar a preparar-li els menús, va compartir els seus menjars, va participar en les seves sessions nocturnes de te,el va felicitar en el seu últim aniversari i en el seu casament i, finalment,va ser al búnquer durant el seu suïcidi.

L’últim dinar

Segons explica Dietrich, el 30 d’abril se li va ordenar que, com de costum, preparés el dinar. El queConstanze va cuinar van ser uns espaguetis «amb una lleugera salsa de tomàquet» que Hitler va menjar al costat d’ella i les seves dues secretàries. L’escriptor explica a Efe que una d’elles, Traudl Junge, va escriure al seu diari que se li va indicar a Constanze que, després del suïcidi, preparés un sopar com si fos per a Hitler amb la intenció d’ocultar la seva mort.

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

«Amb els ulls plens de llàgrimes, la jove Fräulein Manziarly està asseguda en un racó. Va haver de preparar el sopar per al Führer aquest 30 d’abril, com de costum, perquè la seva mort es mantingués en secret. Però ningú es va menjar els ous ferrats i el puré de patates», es pot llegir a les memòries de Junge. No obstant, Dietrich indica a Efe que, segons les seves investigacions, es deu tractar d’un error. Explica que, des de fora, ningú hauria notat si Constanze estava preparant puré de patates o no.

Suïcidi, assassinat o escapada a Llatinoamèrica

Hores després del suïcidi d’Adolf Hitler i la seva dona, l’investigador assenyala que un sentiment d’incertesa i de «no saber què fer» es va instal·lar al búnquer. Tot i que no hi ha cartes d’aquella època, Dietrich afirma que l’última vegada que es va veure Constanze Manziarly va ser el 2 de maig de 1945 i que en els següents anys no van aparèixer pistes sobre el seu parador. Explica que, segons la seva investigació,les suposicions sobre la seva destinació es redueixen a dues possibilitats: o suïcidi o assassinat a l’haver-se trobat amb soldats russos. No obstant, assenyala quehi ha autors que aposten que es va escapar a Llatinoamèrica.