Secrets, veritats i mentides del vermut

El vermut segueix de moda però per a molts encara és un desconegut. ¿I per a tu? ¿Sabies que, per exemple, només es fa a partir de vi blanc? Segons les herbes i espècies usades en l’elaboració, serà negre (el més venut a Espanya) o blanc (el més venut a la resta del món)

Hem  parlat amb els experts Carlos Muñecas, de Vermut Zarro, el perio­dista Josep Sucarrats i Miquel Àngel Vaquer, del celler Casa Mariol, els dos coautors del llibre 'Teoría y práctica del vermut'.

UNA VERITAT

UNA VERITAT«Tots porten sucre o edulcorant, essencial per contrastar l’amargor de les herbes. No hi ha cap llei que reguli la quantitat de sucre, però sí la que precisa la graduació alcohòlica: entre 14,5 i 21 graus», explica Vaquer. 

 UNA MENTIDA 

 UNA MENTIDA el sabor depèn del nombre d’herbes i botànics. Fals. Depèn de la seva qualitat i la seva combinació. «Nosaltres macerem i infusionem les herbes d’una en una i per separat», explica Muñecas. L’envelliment, que és clau, potencia el sabor equilibrant aromes i modera l’amargor.

UN APUNT

UN APUNTMolts prenen el vermut com a aperitiu, però hi ha qui el prefereix després de menjar, com a digestiu. Com que té una graduació moderada augmenta la secreció gàstrica (obre la gana), però també ajuda a pair els aliments. «Millor si és reserva», aconsella Vaquer.

DOS SECRETS

Notícies relacionades

Brindis de Nadal sense gastar una fortuna?

¿Brindis de Navidad sin gastar una fortuna?

DOS SECRETSHipòcrates l’utilitzava al 400 aC. «I la paraula vermut ve de wermut, absenta en alemany, que sempre es troba en la seva recepta», assegura ­Sucarrats.

UN CONSELL 

UN CONSELL Muñecas recomana potenciar l’amargor del vermut negre amb una rodanxa de taronja, pomelo o mandarina. «Els més agosarats hi poden afegir ginebra si volen que sigui més sec». Els amants del toc cítric i avainillat del blanc disfrutaran amb una rodanxa de llimona, pinya, maduixa, grosella o gerd.