El compromís amb Sant Roc

Robert Francis Prevost, des de fa un any el papa Lleó XIV, va visitar en dues ocasions l’enclavament i va elogiar el treball social de la Fundació Ateneu Sant Roc. L’agustí que va sostenir la parròquia durant gairebé mig segle, Felipe Guerrero, assistirà a la trobada al Raval.

El compromís amb Sant Roc
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Són dos quarts de set de la tarda d’un dijous de primavera no especialment calorós i un grup de nens juga a futbol al voltant de la parròquia de Sant Roc, entre el pont de l’autopista i l’institut Eugeni d’Ors, folrat amb pancartes que demanen més recursos per a l’escola pública. Sobre la porta de fusta de l’església, uns coneguts versos de Bertolt Brecht pintats a mà recorden a tot aquell que passa per davant que "hi ha persones que lluiten un dia i són bones; d’altres que lluiten un any i són millors; però n’hi ha que lluiten tota la vida i aquestes són les imprescindibles". Darrere d’aquesta porta, són moltes les persones imprescindibles que han omplert d’esperança durant els 60 anys d’història la Fundació Ateneu Sant Roc, un lluminós oasi d’oportunitats enmig d’un dels barris més empobrits de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Entre aquestes persones, l’agustí Felipe Guerrero, durant 48 anys rector de la parròquia –des de la seva creació, amb el barri, en els anys 70–, o Salva Figuerola, director i una de les ànimes de l’Ateneu, que acompanya el pare Dennis Pineda, prior local de l’Orde de Sant Agustí (OSA), que des de fa poc menys de dos anys va agafar amb una mica de vertigen –"igualar la feina del Felipe és impossible", assenyala– el timó de la parròquia. "Quan vaig venir aquí com a rector, el Felipe m’ho va ensenyar tot", recorda el prior amb agraïment. Felipe Guerrero, estimadíssim al barri, és una de les persones que assistirà a la trobada amb Lleó XIV a Sant Agustí, al Raval.

Malgrat que arribar-hi com a rector és una cosa completament diferent, no era la primera vegada que el Dennis trepitjava Sant Roc. Quan estudiava al Centre Superior de Ciències Eclesiàstiques de l’Orde de Sant Agustí, a Valladolid –on va arribar de les seves Filipines natals el 9 de setembre del 2009, data que no oblida–, un estiu va participar en un camp de treball al barri.

Aquest racó de la Badalona oblidada serveix als agustins com a territori on aprendre el concepte de quart món. A l’arribar a l’Ateneu no només veuen, efectivament, la situació d’injustícia crònica que viu aquest veïnat, sinó que es troben també un grup de persones que es deixen la pell per intentar fer d’aquest lloc un lloc més just, garantint drets bàsics com berenars i dutxes [a aquesta hora es barregen pels passadissos l’olor de Nenuco i pa torrat, olor de llar], però també oci. El pa i les roses.

"Volem transformar la societat a través de l’art, del joc, de la música, fent de la cultura un bé comú", explica el Salva mentre un grup de xavals fa papiroflèxia; un altre, repàs, i un altre, música. Ja són les set de la tarda i pràcticament tots els espais de l’Ateneu estan plens. I hi ha nens també fent activitats fora. El director de l’Ateneu està especialment orgullós d’haver aconseguit impulsar unes classes de tennis, que fan al pati del veí Eugeni d’Ors en col·laboració amb la Fundació Rafa Nadal i la Fundació Tennis Barcelona.

Més de 340 voluntaris

Per l’Ateneu passen cada setmana entre 250 i 300 persones. El 2025 van participar en el conjunt dels seus projectes –de mares que venen al matí amb els seus nadons als joves de l’Esplai Borinot– gairebé 20.000 persones, una cosa possible, a més de per un equip de professionals compromès, pels més de 340 voluntaris i els 380 socis.

Notícies relacionades

Els agustins han estat sempre presents a Sant Roc. Durant dècades amb el Felipe i ara amb el Dennis, amb ganes de treballar per i amb el barri. "Des de sempre l’orde ha tingut un compromís ferm i actiu amb el territori", assenyala el director de l’Ateneu, reconeguda entitat social i educativa independent, però amb una gran vinculació a l’orde.

La comunitat parroquial ha sigut sempre molt activa en les incomptables activitats que impulsen des de la fundació promovent la inclusió social i la igualtat d’oportunitats. Dos membres de la comunitat agustiniana formen part del patronat de la fundació i l’orde ha cedit espais per a usos socials i comunitaris, "sempre des del respecte a l’autonomia i lamanera aconfessional de fer de l’Ateneu".