SISTEMA hídric

Un pla de 600 milions traça la regeneració de l’aigua del riu Besòs

El full de ruta de l’AMB i Aigües de Barcelona planeja repetir el model del Llobregat per no dependre de les precipitacions a llarg termini i blindar la Barcelona metropolitana davant futures sequeres.

Un pla de 600 milions traça la regeneració de l’aigua del riu Besòs
3
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Coordinador de l'equip d'informació local de la regió metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Una de les grans preocupacions entorn del canvi climàtic és la insuficiència d’aigua que pot arribar a provocar davant futures sequeres. La Barcelona metropolitana ho té clar: el precedent de la crisi hídrica entre 2022 i 2025 obliga a replicar el model de regeneració d’aigua del riu Llobregat al riu Besòs, que es contempla com la futura aixeta barcelonina.

El pla d’actuacions per executar l’estratègia s’estima d’uns 600 milions d’euros en noves instal·lacions fins a l’any 2038, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja estudia com fer-ne possible el finançament, encara sense definir. És una de les accions que analitza el Consell d’Experts d’EL PERIÓDICO davant el III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, que se celebrarà a Barcelona els pròxims 16, 17 i 18 de juny per tal d’abordar el repte estructural de la seguretat hídrica al Mediterrani.

Els experts coincideixen que el sistema hídric afronta una tensió creixent. "La conca mediterrània és especialment sensible a l’escalfament global", alerta Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori Fabra. L’expert adverteix de la proximitat de l’incompliment de l’anomenat Acord de París de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic del 2015, que fixava en 1,5 graus l’escalfament global màxim. "Catalunya va a un ritme d’entre dos i tres graus per segle", lamenta Martín-Vide, que remarca la tendència a la reducció d’aigua perquè, "tot i que plogui el mateix, una temperatura més alta condueix a una evaporació més gran".

Específicament a l’àrea de Barcelona, l’AMB tem que una altra futura sequera pugui registrar dèficits rellevants d’aigua potable. En l’actualitat, el proveïment domiciliari d’aigua potable se situa en 202 hm3/any, mentre que el sistema de sanejament tracta 245 hm3/any i regenera ja 52 hm3/any. Els escenaris futurs apunten a una reducció de la disponibilitat d’aigua associada al canvi climàtic, a les limitacions regulatòries i ambientals i a la pressió més gran de la demanda.

"Catalunya hauria de prioritzar l’aigua regenerada en contextos de normalitat, sense necessitat d’arribar a sequeres", assegura Fernando Cabello, director de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB. Segons el seu parer, la clau de volta barcelonina per endinsar-se en la regeneració és el riu Besòs,en el passat conegut popularment com una cloaca a cel obert i avui ja renaturalitzat. "La seva aigua és ja prepotable, però caldria dotar-lo d’una planta de regeneració per aplicar un tractament avançat a tota l’aigua que actualment s’està abocant al mar [uns 4 m³/s]", precisa Cabello.

Nou paradigma

La planta a què al·ludeix Cabello és una de les previstes en el pla de 600 milions amb què treballa Aigües de Barcelona, l’empresa mixta participada per Veolia (70%), l’AMB (15%) i Criteria (15%). "Amb les instal·lacions degudes, el 2038 podríem no dependre dels recursos pluviomètrics per donar servei", garanteix Francesc Castillo, director d’Operacions d’Aigües de Barcelona. A aquest nou paradigma apunta també Cabello: "L’objectiu és que més del 70% de l’aigua sigui independent a la situació pluviomètrica".

El full de ruta per regenerar l’aigua del Besòs passa per la construcció de dues noves EDAR (estació depuradora d’aigües residuals) i dues noves ERA (estació de regeneració d’aigua) en dues fases, una primera fins al 2033 i una altra que culminaria el 2038. Cabello comenta que l’AMB es troba en plena redacció del projecte constructiu, que no s’espera fins al 2028. Serà llavors quan les fonts de finançament hauran d’estar garantides, cosa que encara no està definida en l’actualitat: "Necessitarem temps i diners", ratifica Cabello.

Les actuacions finalitzades per Aigües de Barcelona per fer front a la sequera a data de 2026 representen una inversió d’uns 150 milions d’euros.

Nou contracte

Notícies relacionades

Adjudicació a l’estiu

La tramitació del nou gran contracte de l’aigua de l’AMB avança a bona velocitat, en gran mesura gràcies al fet que els plecs de la licitació no han rebut cap al·legació contrària. El vicepresident de la institució i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, preveu que pugui adjudicar-se aquest estiu.Sis grans grups empresarials competeixen per la concessió, que va sortir a concurs a finals de març. Estan en joc 1.078 milions d’euros i el subministrament de vuit municipis: Sant Cugat del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Tiana, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Ripollet.Balmón està orgullós de l’absència d’al·legacions i posa en valor que l’AMB ha sigut en tot moment clara amb el sector empresarial sobre les condicions del futur contracte. Meritxell M. Pauné