Una radiografia municipal revela el creixent ús social dels eixos verds

A porta tancada, la direcció de Serveis d’Estratègia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona va presentar el 2 de febrer els resultats d’un exhaustiu examen als quatre eixos verds de l’Eixample. És una fotografia en molt alta resolució de gairebé tot (quants arbres, bancs i taules hi ha, quina és la mitjana diària de vianants, bicicletes i vehicles de motor en les diferents hores del dia, quants accidents hi ha hagut i quina n’és la gravetat...), però més enllà d’aquesta informació, la reunió va servir perquè els responsables municipals anunciessin la marxa enrere en una de les seves decisions més controvertides de la tardor passada, la de deixar de cuidar alguns dels parterres vegetals d’aquests quatre carrers i, també, perquè certifiquessin amb dades que aquesta ha sigut la història d’un èxit urbanístic.

Els eixos verds no només han transformat la configuració de Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona, sinó que han alterat els hàbits dels barcelonins en aquestes vies. El 2020, el 77% dels vianants d’aquests quatre carrers anaven d’un punt a l’altre. Una vegada reurbanitzats, el passeig representa només el 60% del que allà passa. S’hi han incorporat usos inexistents o minoritaris. Xerrar, descansar, menjar, fer esport, passejar el gos... L’activitat principal continua sent caminar, amb el 60%, però la segona activitat per la qual despunten els eixos verds és, amb un 7%, la de ser una ruta preferida per acompanyar els fills a escoles pròximes, tot i que comporti renunciar a la línia recta com a camí més curt possible.

L’informe no es queda només amb els percentatges. Aporta interessants xifres absolutes que val la pena comparar. Un exemple: pel carrer de Mallorca hi circulen cada dia una mitjana 14.999 vehicles, segons dades del departament d’estadística de l’Ajuntament. Per Muntaner, 14.326. A peu, per l’eix verd Rocafort passen cada dia de mitjana 11.931 persones, 8.465 per Rocafort, 17.079 per Girona i 15.162 per Consell de Cent. La suma de tots aquests vianants és gairebé el volum de cotxes que diàriament utilitzen el carrer d’Aragó.

El més nou són aquests usos alternatius, que eren inimaginables fa un temps. Amb 844 bancs per asseure’s i 48 taules per compartir, aquests quatre carrers són, segons com, transsumptes d’un parc i, per tant, un encert, segons es va dir en la reunió. Va ser a partir d’aquesta valoració positiva que van saltar les espurnes. Entre els assistents hi havia representants de les associacions de veïns de la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample, que van aprofitar per denunciar una vegada més el laissez-faire amb el qual la Guàrdia Urbana manté la disciplina viària. La càrrega i descàrrega de mercaderies és un caos. N’hi ha prou amb anar i veure per certificar-ho. Fins i tot vehicles particulars estacionen durant hores sense ser sancionats per això. ¿Tan difícil és aconseguir que es respectin els senyals de circulació?, van preguntar els representants veïnals. Jaume Artigues, de la Dreta de l’Eixample, té sempre a mà una comparació perfecta per assenyalar el greuge. A Portal de l’Àngel, carrer d’una potència comercial inqüestionable, la càrrega i descàrrega està permesa als matins i prohibida a les tardes, com en els eixos verds. "¿Per que allà es fa respectar la norma i en els eixos verds no?".

El nombre de vehicles que cada dia circulen o paren a Rocafort (823), Borrell (793), Girona (554) i Consell de Cent (865) no és gaire alt, però salta a la vista que desborden les places de càrrega i descàrrega (40, 29, 54, 217, en el mateix ordre de carrers). A això cal sumar la intensitat mitjana diària de bicicletes (610, 1.749, 1.986, 1.904), de manera que el quadre general és d’un aparent caos. Tanmateix, això no s’ha traduït en una elevada sinistralitat. El 2023, últim any del qual ofereix dades l’informe, hi va haver 20 sinistres que van requerir la presència de la policia municipal. Tots van ser de caràcter lleu.

Aspectes per millorar

Notícies relacionades

Els delictes cauen el 6% a BCN amb l’ofensiva contra la multireincidència

La llei catalana sobre el límit de soroll a les escoles arriba a la UE

La radiografia ha permès, a més, revelar aspectes per millorar. Si bé el soroll diürn és en els quatre eixos verds per sota del llindar recomanat, 65 decibels, de nit només el carrer de Borrell està per sota de l’índex aconsellat a aquelles hores, 55. Els altres tres carrers, tot i que per poc, el superen.

En vista de tot aquest diagnòstic, les associacions de veïns no entenen el rebuig de l’actual govern municipal per incorporar noves vies a la xarxa d’eixos verds. Reclamen que, com a mínim, no deixin de millorar-se els eixos verds ja existents, amb la reivindicació que la Guàrdia Urbana s’impliqui més en la seva gestió i amb retocs on s’han detectat carències. Les zones de joc infantil són escassíssimes, i s’han reduït les de la intersecció de Rocafort amb Consell de Cent. Una manera d’impedir que les furgonetes estacionin en llocs no autoritzats seria destinar aquests espais a zones d’esbarjo infantil.En vista de tot aquest diagnòstic i que l’Ajuntament de Barcelona considera que, en termes generals, va ser un encert la transformació d’aquests carrers, les associacions de veïns no entenen el rebuig de l’actual govern municipal, no ja a incorporar noves vies a la xarxa d’eixos verds, sinó fins i tot a una mica més modest, com rematar les cues d’alguns ja existents. Durant el procés dels pressupostos participatius, per exemple, la Dreta de l’Eixample va reclamar que la conversió en zona de vianants de Girona es prolongués només dues pomes més, fins a arribar al carrer de Milà i Fontanals, a Gràcia. L’ajuntament es va oposar a aquesta petició. El mateix podria emprendre’s a Borrell, perquè fos més enllà de València, fins i tot topar amb el recinte de l’Escola Industrial. A l’espera que pel seu propi pes aquestes solucions acabin per ser realitat, aquestes dues associacions reclamen que, com a mínim, no deixin de millorar-se els eixos verds ja existents, d’una banda, amb aquesta reivindicació que la Guàrdia Urbana s’impliqui més en la seva gestió i, per una altra, amb retocs allà on s’han detectat carències. Les zones de joc infantil són escassíssimes. Es redueixen pràcticament només a les de la intersecció de Rocafort amb Consell de Cent. Una manera, diuen, d’impedir que les furgonetes estacionin en llocs no autoritzats seria destinar aquests espais a petites zones d’esbarjo infantil..