Poc, tard i malament

Notícies relacionades

ZP i la cella com a ‘gang sign’

Les ganes d’enyorar Sánchez

Llavors tot va canviar. Els primers supermercats familiars eren dels anys 70, però una llei del 1987, promoguda per la Convergència de Jordi Pujol, en va regular i consolidar l’expansió. Els colmados van claudicar davant d’una combinació de canvis socials, nous hàbits i competència deslleial. Tanmateix, sempre hi ha aquell dia en què et falta una ceba per al sofregit, o un rotllo de paper de vàter, i baixes en sabatilles a la botiga de la cantonada. Ara, però, ja no eren colmados, sinó negocis d’immigrants silenciosos, la majoria pakistanesos, amb producte sovint de menys qualitat. Tancaven tard, això sí, com els vells colmados, i aviat el turisme va consolidar l’oferta: sabó, oli, sal, alcohol…, productes de primera necessitat per a qui lloga un Airbnb. El següent pas, lògic, i acceptat novament per les lleis, era que obrissin 24 hores. "Com a Nova York", deien els barcelonins il·lusos, perquè fa cosmopolita, sense saber que molts d’aquests immigrants dormen a la rebotiga perquè allò és casa seva.

Ara el nou Pla d’usos de Ciutat Vella regularà que durant un màxim de dos anys no es puguin obrir supermercats 24 hores. Tampoc botigues cannàbiques, de ‘souvenirs’, de carcasses de mòbils i de manicura, que són altres símptomes de la mateixa malaltia. És un canvi prometedor, però no posin el cava a la nevera: l’impacte del que s’ha aprovat –amb el suport de Junts, ves per on– no val per tot el que s’hauria pogut fer. Començant per reduir l’oferta excessiva amb efecte retroactiu, per exemple. Com sempre, s’ha fet poc, tard i malament, i amb només dos anys per penedir-se’n. Potser, penso, l’únic indici que els colmados van existir –una forma de vida– són els mercats de barri. No els perdem..