Blindatge per a la Sombrerería Mil

La Sombrerería Mil fa 170 anys que posa forma a una manera de vestir el cap. A les seves prestatgeries conviuen bombins, panamàs, boines i tocats de cerimònia, juntament amb la memòria d’un ofici que ha sobreviscut a la transformació de Barcelona i a la pressió immobiliària que amenaça als comerços històrics. L’essència segueix als motllos de fusta del taller, en el gest de qui es prova un barret davant el mirall i en una família que ha après a resistir. La botiga, documentada des del 1856 i ubicada des de 1917 al número 20 del carrer de Fontanella, compleix anys amb una reforma integral que obre una nova etapa per a un dels comerços emblemàtics de Barcelona.

L’efemèride arriba en un moment especialment delicat per al comerç històric de la ciutat. La substitució de negocis tradicionals per cadenes o botigues de souvenirs han transformat en pocs anys alguns eixos del centre de Barcelona. La Sombrerería Mil va conviure amb aquesta incertesa quan l’edifici va passar en mans de la companyia d’assegurances Occident, abans Catalana Occident. El desenllaç, no obstant, ha sigut diferent del que tants comerciants temen quan es renova un contracte. La nova propietària ha rehabilitat l’immoble i el local, i les dues parts han tancat un acord que permet la continuïtat de l’establiment amb un lloguer assumible.

"Un pilar bàsic"

"La continuïtat de la barreteria era un pilar bàsic per a nosaltres", defensa Edgar Buch, director d’inversions immobiliàries d’Occident, durant la celebració del negoci centenari. Buch admet que, si el futur del local s’hagués deixat "a la deriva del mercat", la supervivència del negoci en la ubicació actual "hauria sigut complicada". Segons el seu parer, l’operació demostra que una gran propietat pot rendibilitzar els seus actius sense expulsar necessàriament els comerços que formen part del paisatge urbà. "Es pot arribar a acords entre les parts sense necessitat que un guanyi i l’altre perdi", afirma.

L’aniversari arriba, a més, amb la recuperació d’un model vinculat a Antoni Gaudí. Arnau conserva una referència obtinguda a partir dels barrets de Vicente Bosch, l’empresari d’Anís del Mono, entre els quals figurava un model que la família identifica amb el que portava l’arquitecte. "Tenim un model que estem pràcticament segurs que era el que portava, pel que hem vist en fotografies, i estem fabricant una altra vegada el barret de Gaudí", assenyala.

La història del negoci arrenca abans fins i tot de la seva data oficial. La família Antonés, d’origen italià, es dedicava a la fabricació de barrets al segle XIX. La barreteria va quedar documentada el 1856 per la Cambra de Comerç de Barcelona, quan el taller es va instal·lar com a botiga al carrer Hospital. Allà es fabricaven i venien barrets d’home en una època en què cobrir-se el cap era una norma social i un senyal de classe. Bombins i copes per a l’hivern, canotiers i panamàs per al bon temps.

Notícies relacionades

BCN llançarà al setembre nous Bonus Consum per gastar en botigues

L’Audiència ratifica arxivar la querella contra Albiol per revelar secrets

El creixement de l’Eixample va empènyer la família a buscar una nova ubicació. La botiga ubicada a Ciutat Vella va tancar entre 1914 i 1915, i el 1917 la Sombrerería Mil es va establir a Fontanella. Al capdavant va arribar Tomás Antonés Torroja, i després el seu fill, Tomás Antonés. La genealogia familiar té una derivada poc comuna. Antonés, amic íntim de l’avi biològic d’Arnau, va adoptar el pare de l’actual responsable quan aquest va quedar orfe de petit. "Per això aquesta història que primer era Antonés i ara som Arnau", diu Núria Arnau, ara al capdavant de la botiga. "No he conegut cap altre avi que Tomás Antonés Antonés", afegeix.

Cada generació va incorporar una capa nova al negoci. La mare d’Arnau, Carmen Roldós, va introduir als anys 50 els models femenins i els tocats, que al principi es confeccionaven amb mitjans domèstics. "Es feien barrets amb les olles de casa i com es podia", recorda Arnau. El seu pare va impulsar la fabricació de gorres, que durant dècades van ser un dels productes estrella. Abans de l’obligatorietat del casc, moltes persones les utilitzaven per anar amb moto. "Cada generació ha aguantat una transformació brusca", sintetitza Arnau.