El diluvi universal

Les veus que havien parlat de lawfare van emmudir. I, a més, els detalls de la interlocutòria –després es va conèixer la caixa forta i les joies, fets molt efectistes– deixaven Zapatero, en cas que no hi hagués delictes, com un negociant ansiós de diners. El PSOE ja estava molt tocat i ara havia d’enfrontar-se al fet que el seu líder totèmic era un vulgar comissionista. ¿Es pot ser, al mateix temps, un intrèpid traficant i per a molts militants "el cor del PSOE"?

Zapatero està destruït, com a mínim fins que s’expliqui davant Calama el 17 de juny (massa temps), el PSOE enfonsat moralment i el Govern –ja feble– més perdut que mai davant l’opinió pública, la premsa (no sempre amiga) i els seus socis, els que no sempre el recolzen al Congrés.

Però Sánchez no s’ha mogut. Ahir a Roma es va reafirmar: confiança en la Justícia, en la presumpció d’innocència, suport ferm a Zapatero i res de dimissió. Les eleccions quan toquin, a mitjans del 2027. És un escenari dubtós i aventurat. I més quan ahir el jutge Pedraz va ordenar registrar Ferraz (o requerir informació al PSOE) i va imputar Santos Cerdán, la famosa lampista Leire, Gaspar Zarrías, important exdirigent del PSOE andalús, i Ana Fuentes, l’actual gerent de Ferraz.

Feijóo va reaccionar dient que no podia haver caigut més baix. Amb l’UCO al PSOE, el Govern havia de dimitir i convocar eleccions ja. Bé, Feijóo ho demana des de la investidura de Sánchez el 2023, el PP també va tenir els seus episodis quan governava i Rajoy només va caure després d’una sentència del Suprem i una moció de censura. I Ester Muñoz, la portaveu del PP al Congrés, va apuntar amb més intenció: ¿els socis de Sánchez no senten vergonya de recolzar un Govern tan corrupte?

Però Zapatero està investigat, no condemnat. I la interlocutòria del jutge es recolza en les conclusions de la UDEF, que poden ser precipitades. Per exemple, en els ingressos inexplicables d ’una mica més de dos milions de Zapatero, n’hi ha 600.000 que corresponen a emoluments d’una agència que gestiona conferències dels expresidents del Govern, inclosos Aznar i Felipe. I quan Aznar diu que "Espanya està en una situació insostenible" i que per això "qui pugui fer que faci", oblida que som el país que més creix d’Europa i que ha utilitzat bé –com a mínim, millor que la Itàlia de Meloni, que no creix i fins i tot ha augmentat el seu deute– el fons de recuperació europeu.

Notícies relacionades

ZP i la cella com a ‘gang sign’

Les ganes d’enyorar Sánchez

Sí, Sánchez està en una situació política insostenible, però econòmicament no. I això compta. Molt dependrà de les explicacions i del que se sàpiga els pròxims dies. Per això els socis són cauts. Junts i el PNB, que en assumptes econòmics de vegades han votat amb el PP, li responen que ells ja han dit –Aitor Esteban, diumenge– que la legislatura ha d’acabar aquest any. Però que només hi ha dues maneres d’acabar-la. Que Sánchez vulgui –com Felipe González en una situació semblant el 1996– o la moció de censura. I el PP no la vol presentar, perquè no genera prou confiança. Més exacte, perquè els seus possibles socis (el PNB o Junts i Vox) es repel·leixen de manera mútua.

Sánchez sembla captiu i desarmat davant el Diluvi Universal. Feijóo no sap sumar socis. I tots dos són incapaços de qualsevol tracte. El drama de Sánchez és que està a la Moncloa (no el molesta), però això l’obliga a governar. ¿Pot? ¿Com? ¿No sembla que ni Déu ni Lleó XIV li puguin donar una arca de Noè.