Una vintena de mercats de la província de Barcelona tenen més parades tancades que obertes

L’estudi corrobora una bretxa entre la vitalitat comercial dels mercats de Barcelona ciutat –no inclosos en l’estudi de la DIBA– en relació amb els de la província en el seu còmput global. Mentre la capital únicament registra un 3% de parades buides –63, concretament–, la dada es decuplica a la província fins a arribar a un 30% de mitjana. L’indicador implica que en el dia d’avui es perpetuïn agonies comercials en alguns mercats, com els de Campoamor –ara tancat temporalment per obres– o Merinals, a Sabadell, o vagin degradant-se superfícies municipals amb fins a nou de cada deu parades tancades, com són els casos dels mercats de Torner (Badalona) o de la plaça de Vendre (Argentona).

Altres dels mercats de la província barcelonina amb més del 50% de parades tancades són el de Calella (82%); el de Can Serra a l’Hospitalet de Llobregat (75%); o els de Premià de Dalt i Canet de Mar (més del 65%). De fet, diversos municipis de la comarca del Maresme –també destaquen Arenys de Mar o el Masnou– estan entre els que pitjor coeficient comercial registren en els seus mercats, amb quotes superiors al 50% de negocis clausurats. Després hi ha les ciutats absents de la llista per no gaudir actualment de mercats municipals, com Vic o Berga. Sense anar més lluny, fonts municipals de Calella expliquen que el mercat municipal s’està tancant aquestes setmanes per transformar-se en un futur centre cívic. Les dades del minuciós cens comercial de la DIBA poden consultar-se en el següent mapa.

Completades per aquest diari, fonts tècniques de l’àrea Comercial de la DIBA assumeixen la preocupació dels ajuntaments davant un paradigma comercial que ha agafat «a contrapeu» els mercats. «La forta competència de les superfícies, centres i cadenes comercials, que cada vegada treballen més producte fresc de qualitat, obliguen els mercats a reinventar-se», afirma un responsable comercial de la DIBA.

Tot i les dades, la DIBA prefereix veure el got comercial mig ple. En aquest sentit es va posicionar la diputada provincial de Comerç, Olga Serra (ERC), en la presentació d’un estudi sobre hàbits de consum elaborat per l’administració supramunicipal. «L’alimentació fresca permet als mercats municipals resistir», va adduir Serra. Avui dia, són només tres de cada deu els consumidors de la província que prioritzen els mercats en la seva especialitat, el segment comercial de l’alimentació fresca.

Quant al total de parades tancades, els mercats amb xifres més sagnants són els de Torner (Badalona),amb 209 negocis inactius de 225; el de Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat), amb43 establiments tancats de 122; i el de Torrent Gornal (l’Hospitalet), amb 40 parades buides de 86. El president de la Federació de Mercats de Badalona, Juan Carlos de Miguel, rememora els temps en què el Mercat Torner va arribar a les «50 o 60» parades a ple rendiment, un escenari que dista del que es desprèn dels exigus 16 locals que li queden oberts avui. De fet, tal com es va explicar en aquestes pàgines, la joia arquitectònica badalonina va estar a punt del forrellat definitiu a finals de l’any passat, defunció que no es va consumar a l’espera d’una profunda remodelació.

A la DIBA al·ludeixen també al problema endèmic de la falta de relleu generacional als mercats, xacra contra la qual ha impulsat noves formacions i un programa per facilitar que emprenedors revitalitzin parades abocades al tancament. «Ens falta planter: no hi ha carnissers o xarcuters, i això frena moltes parades que podrien obrir nous punts de venda», assenyala un responsable comercial de l’administració. El tècnic accepta que el nombre de parades anirà disminuint, «però les noves tindran més superfície comercial». Vet aquí el canvi de paradigma que entreveu la DIBA: menys parades però més potents. Cada vegada amb una oferta comercial més àmplia i menys de nínxol. Amb més varietat d’horaris i més rotació de treballadors. «Sostenir mercats de 200 parades és ja totalment impossible», diuen les fonts comercials de la DIBA.

Les ‘aldees gal·les’ comercials de la província de Barcelona

Les dades de la DIBA inclouen també l’altra cara de la moneda comercial dels mercats: la de la plena ocupació. Dels 91 equipaments de la província, són 8 les ‘aldees ga·les’ comercials que disfruten de tots els seus establiments a ple rendiment. Es tracta dels mercats de Maignon (Badalona); d’Onze de Setembre (Barberà del Vallès); el municipal de Caldes d’Estrac; el de la plaça de Cuba (Mataró); el de Montgat; els de Mira-Sol i Volpelleres (Sant Cugat del Vallès); i el de Sagarra ( Santa Coloma de Gramenet). Un matís important és que el mercat de Maignon, a Badalona, s’ha cronificat des de fa 13 anys en una carpa que havia de ser suposadament provisional.

¿Hi ha una recepta ‘pas a pas’ per aconseguir un mercat amb bona salut comercial? Des de la DIBA insisteixen que cada equipament és un món, però sí que detecten patrons comuns entre les infraestructures exitoses. Per exemple, paradoxalment alguns mercats aconsegueixen una sinergia valuosa amb grans supermercats pròxims, per exemple Mercadona, com passa en els de Barberà i Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès).

També influeix positivament que els ajuntaments emprenguin reformes als equipaments: fins a un 30% dels mercats de la província, segons dades de la DIBA, no han sigut objecte d’obra de cap millora des de la seva construcció. I marca, així mateix, la diferència que hi hagi una gerència professionalitzada. «Un gerent professional és molt important: afavoreix la competitivitat i modernitza, per exemple amb la digitalització de ‘marketplaces’ o l’ús de xarxes socials», apunten fonts comercials de la DIBA. Només el 22% dels mercats provincials ha posat en marxa plataformes de venda en línia. El repartiment a domicili arriba a un 25% dels mercats.

Notícies relacionades

Enerida Isuf: «El risc és que en 10 anys no quedi cap gitano a Gràcia»

El tardeig s’expandeix per locals de tot tipus amb (i sense) permisos d’Interior i amb queixes de l’oci a Catalunya

Una última tendència que la DIBA tenia identificada però que pot objectivar ara per primera vegada és la de la feminització del sector. Les 2.079 parades operatives als mercats de les províncies generen ocupació per a un total 3.204 persones, de les quals el 82% són dones. Són 12 els mercats que sobrepassen el 50% de treballadores sobre el total de treballadors: el municipal de Castellar del Vallès; el mercat central de Sabadell; el municipal del Masnou; el municipal de Sant Carles (Granollers); el de l’Onze de Setembre (Barberà del Vallès); el del centre de Vilanova i la Geltrú; el Municipal d'Abastaments (Sant Adrià de Besòs); el municipal de Mollet del Vallès; el Mercat Vell de Sant Cugat del Vallès; el de la Plaça de Cuba de Mataró; el municipal de Cardedeu; i el municipal del Prat de Llobregat.

Des de la intensa representació femenina –el mercat central de Sabadell és paradigmàtic: dels seus 200 treballadors, 170 són dones–, el que continua llastant el sector és l’elevada proporció de treballadors autònoms. «La precarietat és una debilitat perquè, sumada a la gran heterogeneïtat dels paradistes, dificulta la modernització o l’impuls de transformacions», conclouen fonts de la DIBA.