Frenar el cablatge caòtic

El bust de vaca de l’antiga lleteria de la carretera de Sants es manté envoltat de caixes i cables de fibra òptica. Va ser una de les destrosses que l’historiador Agus Giralt va difondre a les xarxes el 2021 per lamentar els garbuixos de cables a les façanes del barri, dels quals no es deslliuren ni les que tenen valor arquitectònic i sentimental. Seguint l’exemple, no pocs internautes van compartir imatges similars d’altres punts de Barcelona. "Potser hi ha més consciència, però de canvi real no n’hi ha hagut", observa Giralt, a qui dolen encara els mateixos despropòsits que va fotografiar fa gairebé cinc anys.

"Camines per la ciutat i et trobes cables per tot arreu", lamenta Mikel Uriondo, president de la Xarxa Veïnal Gòtic. També va alertar el 2021 que la proliferació de línies a les parets enlletgia el barri històric. "La llei és massa permissiva –opina–. En carrers estrets canta molt. Hi ha façanes plenes de cables de dalt a baix. No s’hauria de permetre".

Una guia de bones pràctiques

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat una guia de bones pràctiques per evitar desordres amb el cablatge, que no és d’obligat compliment. Es tracta d’un pas previ al canvi d’ordenança que el consistori promet, aquest sí preceptiu. Els experts consultats incideixen en el fet que cal més control de l’Administració, que les companyies contreguin obligacions per revertir l’expansió caòtica dels subministraments i ajuts perquè els edificis cobreixin les xarxes.

"La llei estableix un interès general per a aquesta mena d’instal·lacions. Així les companyies es troben legitimades per passar els cables per on vulguin o puguin", diu Carlos Fernández, advocat del despatx Roca Junyent. "Les comunitats de propietaris tenen molt poca força sobre el que ja s’ha instal·lat. Com que hi ha un buit sobre les façanes que no estan protegides com a patrimoni, no es pot fer res per més inspecció que hi hagi, tret que la comunitat tingui un acord per negar-se a instal·lar cables".

"Hem de solucionar la fractura digital, ¿però a quin preu?", diu Josep Maria Boronat, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, vinculada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. "Ens hem acostumat als garbuixos de cables", avalua. Afirma que la llei espanyola de telecomunicacions "prioritza que hi hagi fibra a tot arreu per sobre de com s’instal·la", fet que "limita la capacitat de control municipal i impacta de ple en el paisatge urbà". Per pal·liar-ho, aposta per declarar conjunts protegits zones senceres com Ciutat Vella.

"Les comunitats són com més va més reticents a acceptar el cablatge", assegura la vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Elisabet Carbonell. Explica que els administradors reclamen tot sovint a les operadores que solucionin els garbuixos de les caixes i filaments. "Però xoquem contra una paret. No ens donen cap resposta. És molt difícil que les companyies vinguin, canalitzin cables i retirin els obsolets. A més, l’Ajuntament no acaba d’entrar-hi ni de penalitzar".

El director gerent de la Federació Catalana d’Empreses de Telecomunicacions, Guillermo Canal, exposa que es va prioritzar un desplegament ràpid i ampli de la fibra òptica en comptes d’un d’ordenat, i es van omplir façanes ja desbordants dels antics cables telefònics. "¿Qui retira tota la infraestructura de coure que ja no té ús? Costa una fortuna", prevé.

Notícies relacionades

El Suprem i el TSJC exigeixen tornar l’IAE cobrat durant la pandèmia

L’Ajuntament del Prat ha de reemborsar a Aena 300.000 euros

"En cap moment es retiren les instal·lacions antigues", corrobora el secretari del Gremi Metropolità d’Instal·ladors de Barcelona, Juan Antonio Jordán. Ell és partidari d’endurir la legislació, imposar sancions i confiar el manteniment a una única entitat de control. "Les instal·lacions elèctriques estan molt més regulades i se supervisen abans de donar el servei, cosa que no passa en les telecomunicacions. Hi ha diferents companyies, cada una ha tirat fibra pel seu compte i, a més, els instal·ladors són de subcontractes que van a preus molt ajustats i no miren si queda més bé o malament".

Boronat remarca que l’Administració ha de ser capaç de "posar-se ferm davant les grans companyies". "És un contrasentit que l’esforç d’un particular o una comunitat de veïns per preservar la façana com s’exigeix sigui menyspreat quan es perfora o es perjudica amb impunitat", resol.