El Suprem i el TSJC exigeixen tornar l’IAE cobrat durant la pandèmia

El terreny pantanós al qual la pandèmia va relegar la fiscalitat de les empreses continua portant derivades judicials sis anys després. La paralització de l’activitat econòmica a què va obligar l’estat d’alarma per la covid va portar nombrosos negocis a reclamar als ajuntaments la devolució de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), tribut local que grava societats amb una facturació anual d’almenys un milió d’euros. Entre gener i febrer d’aquest 2026, una pluja de sentències judicials, que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, exigeixen a consistoris catalans la devolució de liquidacions de l’IAE en la quantia proporcional al temps en què les empreses van haver de cessar l’activitat. La preocupació dels consistoris no són les quanties, atès que entre totes voregen mig milió d’euros i individualment no comporten imports significatius per a les arques municipals, sinó la veda de reclamacions que pot obrir aquest precedent.

Són un total de vuit els pronunciaments judicials que donen la raó als empresaris davant les administracions locals. La gran majoria són a càrrec del Tribunal Suprem, que posa fi a la via judicial i tanca la porta a recursos de cassació dels ajuntaments de Barcelona i Sabadell en l’última instància judicial. També consten dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en aquest cas desfavorables als ajuntaments del Prat i Cornellà de Llobregat, que van confirmar a aquest diari que recorreran davant el Suprem.

Les empreses beneficiades de les resolucions van des de grans corporacions com l’operador aeroportuari Aena o els magatzems El Corte Inglés, en els casos del Prat i Cornellà de Llobregat respectivament, fins a importants empreses del sector de la restauració i hoteler a Barcelona i Sabadell. En aquesta segona categoria se situen el Grup Moncho’s (Marina Bay, The Chipirón, Asador del Mar) i les empreses Blantour Hotels SL (Eurostar Hotels), Mikado SLU (Hotel Catalonia Sabadell) i Turismo, Hoteles y Restaurantes SAU (Botafumeiro).

Totes aquestes societats han aconseguit que els tribunals decretin que els han de retornar liquidacions de l’IAE, fins i tot quan ja són fermes. Algunes sentències concreten les quantitats: 93.448,08 euros en el cas d’El Corte Inglés de Cornellà, 5.530,27 euros en un dels casos del Grup Moncho’s i 2.342,77 euros en el cas de l’Hotel Catalonia de Sabadell. El parer judicial queda resumit en l’afirmació següent del Suprem, que estableix doctrina sobre la qüestió: "L’important és que, per un camí o l’altre, i davant una situació excepcional, irresistible i justificada [l’estat d’alarma de la pandèmia], s’arribi a la mateixa solució: reducció proporcional de la quota en relació amb el temps de privació de la possibilitat d’exercici de l’activitat", assenyalen les resolucions.

Benjamí Anglès, professor de Dret Financer i Tributari de la UOC, valora les resolucions com una demostració que "la relació entre algunes administracions i els ciutadans no és una relació entre iguals o de servei públic". Anglès es mostra crític respecte del fet que en aquests processos "s’hagi imposat indegudament la càrrega de la prova als contribuents", en aquest cas les empreses, "que han hagut de pagar la quota anual completa de l’IAE" mentre el procés judicial seguia el curs. I recorda el jurista que, "si hi ha sentències, és perquè molts ajuntaments van denegar en el seu moment aquestes devolucions i els contribuents no han tingut més remei que recórrer als tribunals".

Precedents favorables

Notícies relacionades

Frenar el cablatge caòtic

L’Ajuntament del Prat ha de reemborsar a Aena 300.000 euros

El motiu pel qual els consistoris arriben al Suprem en els casos de sentències desfavorables és que consideren que hi ha precedents que s’inclinen a favor de les tesis municipals. És el cas de dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) del febrer, que es van pronunciar a favor del consistori madrileny davant una reclamació econòmica del grup Go Fit, que gestiona centres esportius municipals.

Tot i que en aquest cas no es reclama la devolució d’una liquidació d’IAE, l’empresa –adjudicatària d’un contracte públic– demana a l’Administració local que la compensi per perjudicis econòmics d’un total de gairebé 4 milions després de veure’s obligada a tancar els centres durant l’estat d’alarma. El tribunal blinda la posició municipal.