Relleu d’or en el billar americà

Per als no iniciats, la principal diferència entre el billar francès (o carambola) i el billar americà (o pool) es troba en la taula i l’objectiu del joc. En el primer es juga en una taula sense troneres (forats) amb tres boles, i l’objectiu és colpejar les altres dues boles amb la bola pròpia. Però en l’americà es fa sobre una taula amb sis troneres, amb 15 boles numerades, i el repte és col·locar-les totes dins els forats esmentats. Aclarit això, l’HDP Billar es va convertir fa tot just un parell d’anys en el negoci més antic d’Espanya de la versió americana, després de l’extinció d’altres sales de la resta del territori. Aquest rang pot ser xocant havent nascut el 1985 al cor de Gràcia, a Barcelona. Però és que aquí la tradició europea sempre havia sigut l’hegemònica. I quan Andreu Gascó es va atrevir a muntar aquesta sala de 400 metres quadrats durant els vibrants anys 80, va ser gairebé una raresa. Va començar una aventura que per a ell ha acabat 40 anys després amb la jubilació, però amb l’alegria doble d’un any de celebracions per l’efemèride i un relleu d’altura al capdavant: el campió Iván Belmonte.

La sort va estar de la seva banda perquè l’estrena el 1986 de la pel·lícula El color del diner, amb Paul Newman i Tom Cruise jugant d’una manera que extasiava els espectadors, va posar de moda el billar americà i va disparar la seva presència als bars locals. Només que el petit univers de Gascó, amb vuit taules per a un màxim de 8 jugadors, però sobretot disposades per a partides de 4 o 6, ja havia agafat avantatge i havia insuflat la febre al seu instigador. Fins al punt que li va fer oblidar la seva idea inicial d’obrir un local nocturn, llicència municipal que mai va aconseguir. Així que el pla b del billar, que havia nascut com a provisional, es va convertir no només en negoci sinó en passió. "Jo no en sabia res, però em vaig convertir possiblement en l’expert més gran de Catalunya", declara.

Gascó no s’ha hagut de moure per la corda fluixa dels lloguers comercials perquè el seu espai es compon de dos locals units per darrere, que primer va arrendar, fins que va poder comprar-ne un, mentre que havia firmat un contracte indefinit per a l’altre. En la jubilació ha aconseguit la seva pròpia carambola personal, podria dir-se, perquè no només ha traspassat el negoci a un deixeble avantatjadíssim, sinó que com a llogater d’una part de l’espai pot completar la seva ajustada pensió d’autònom, que aquest mes ha començat a percebre. I també han rubricat la continuïtat de l’altra meitat del local, gràcies a un propietari amb consciència.

Lluny queden les piruetes financeres que va haver de fer en el seu afany per obrir el negoci amb només 25 anys i l’atur amortitzat de la seva anterior feina en una companyia d’assegurances. Per a això, nòmina en mà, havia anat a 10 entitats bancàries fins a sumar 10 crèdits que va aconseguir tornar en un parell d’anys, rememora. Era jove però ja va intuir que amb el billar americà atrauria un públic nou i més jove que el del francès, que comptava amb llarga tradició i era multigeneracional, mentre que ell aspirava llavors a un horari nocturn.

Recorda al detall les nits de tacs en moviment i brindis, amb el fum del tabac com a nebulosa de fons. I com un autèntic epicentre de la pràctica, que finalment es consolidaria a Espanya com a billar esportiu, després de molts anys en què va organitzar campionats, va formar jugadors i en va inscriure molts en grans tornejos, i fins i tot els pagava la seva quota si ensumava talent.

Notícies relacionades

Simulacre en municipis de Barcelona per risc químic, avui: ¿Quan sonaran les sirenes i on?

Torre Baró aconsegueix que TMB posi una línia regular

Encreuament d’històries

Va ser allà on es va creuar amb un joveníssim Belmonte, a qui de seguida va veure el potencial i va recolzar, molt abans que acabés batent el rècord de campionats consecutius guanyats de Catalunya, va ser tres vegades guanyador d’Espanya, i dues subcampió del món a Las Vegas (modalitat de bola 8 i bola 9 en taula petita). El destí els va tornar a ajuntar fa pocs anys i just aquesta setmana torna de competir als EUA directe a l’HDP, que aviat tindrà una nova seu al carrer de Marina. "Sempre ha funcionat molt bé excepte quan hem patit els efectes de les crisis", valora Gascó, que fins i tot va conèixer la seva actual dona al billar, on ha exercit d’home orquestra en alguns moments: de bàrman a professor de billar per a nens, comptable i organitzador de saraus.