L’illa energètica de l’Eixample acusa d’impagament la Generalitat

L’Illa Eficient és un projecte pioner a tot Espanya, segons remarquen els seus impulsors, que va néixer el 2016 amb la voluntat de generar una comunitat energètica formada per comunitats de veïns de la mateixa illa, la que limiten els carrers de la Gran Via, Calàbria, Diputació i Viladomat. Són 22 edificis amb 390 pisos, que participen en una iniciativa en forma de cooperativa que gestiona Hàbitat Futura. Han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, tot i que també han rebut fons del Govern central. Els veïns han assumit el 50% del cost. Que, per cert, ells ja han pagat.

El repte: aconseguir una optimització de l’energia que rebaixi la factura fins a gairebé un 50% als veïns. La forma: instal·lació de plaques solars i reformes dels edificis per reduir el consum. En cada un, en funció de les seves necessitats: substitució de finestres, renovació de material aïllant.

La primera fase consta de cinc comunitats que sumen 94 habitatges. De les cinc, dues estan reformades, dues a mitges i una espera llicencia. La idea, quan tot estigui acabat, és que les plaques i les seves bateries subministrin la totalitat de l’energia comuna (ascensors, llums de l’escala) i la resta, com obliga la llei, s’abocarà a la xarxa de les companyies a canvi d’un descompte en la factura.

Un any de retard

Però aquest futur il·lusionant està ara en entredit. Perquè fa un any que la Generalitat no paga les quantitats que li corresponen. En el cas dels veïns, el cost varia en funció de què s’ha de fer a cada immoble, però els reunits ahir per exposar la seva queixa han abonat més de 30.000 euros per habitatge.

I per haver pagat, segurament, els irrita encara més que la Generalitat, segons denuncien, hagi suspès els pagaments a què s’havia compromès. Cèlia Galera, d’Hàbitat, xifra en un milió la quantitat que l’Administració catalana ha deixat d’aportar, i afirma que és una quantitat decisiva perquè el projecte avanci.

Als terrats es veuen algunes plaques col·locades, en funcionament parcial, i altres de recolzades en parets, esperant destí. És el cas del terrat de Gran Via, 471, on el president de la comunitat, Antoni Tribó, juntament amb representants d’altres finques de la primera fase, denuncien el seu problema.

Tribó adverteix que a més de l’impagament de la Generalitat, la burocràcia està sent un problema. «El material porta un any i mig aquí sense muntar. Nosaltres complim, però l’Administració, no». A la seva comunitat, la del 471, els treballs es van iniciar però estan per acabar. Són 12 propietaris que van pagar més de 30.000 euros cada un fa ja cinc anys. «I després de cinc anys tot està així», lamenta.

El cas de la Gran Via, 473 és diferent. Ho explica un dels seus veïns, Felipe Álvarez de Toledo: «Aquí encara està tot per començar». «Havent aportat la nostra part, que ara la Generalitat no estigui en condicions de donar la seva ens compromet», adverteix. Perquè sense aquests recursos no poden començar una obra que serà d’envergadura: «Una reforma total de l’edifici».

Notícies relacionades

Un projecte immobiliari amb 200 pisos arrodoneix les Glòries

Els ‘millors del món’ en cultura, oci i gastronomia propulsen Barcelona

El cas de Joan Anton Cano és una cosa diferent. És copropietari, juntament amb la seva germana i la seva cosina, de l’edifici que es troba a Gran Via, 469. Aquest immoble ha sigut ja reformat. «N’estem relativament satisfets, l’obra està acabada, però quant a les plaques, porten temps instal·lades i per ara només serveixen per proveir el consum dels ascensors. Per a la resta no tenim permís. És a dir, a la reclamació econòmica suma la queixa per la falta d’agilitat en la concessió de permisos».

Mentre Galera remarca que Hàbitat ha aportat 600.000 euros del milió pendent, la Generalitat, requerida per aquest diari, afirma que no hi ha partides disponibles per pagar el que falta. La Generalitat va afrontar part del finançament amb fons del Pla d’Habitatge estatal, que pel que sembla ja no contempla aquestes actuacions, que es deixa per als fons Next Generation, de la UE. La no aprovació dels pressupostos de la Generalitat també dificulta el pagament.