El Govern comença a notar el vertigende la repetició electoral a Catalunya

Els socialistes continuen confiant en la investidura d’Illa, però l’actitud d’ERC redueix l’optimisme / Els comicis dificultarien els Pressupostos i augmentarien la sensació de paràlisi

El Govern comença a notar el vertigende la repetició electoral a Catalunya
4
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Gairebé tot en aquesta legislatura depèn de Catalunya. Amb la necessitat de comptar amb ERC i Junts en cada una de les votacions del Congrés, sense possible recanvi a menys que que atragui el PP o Vox, el mandat de Pedro Sánchez va començar marcat per la negociació de l’amnistia del procés. La coalició del PSOE i Sumar es va posar de seguida a treballar en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2024. Hi va haver moments a principis d’any en què des del Ministeri d’Hisenda es va insinuar que la presentació era imminent. Però Catalunya va tornar a condicionar-ho tot. L’avanç electoral de Pere Aragonès va provocar que el Govern assumís que en aquestes condicions era impossible aprovar el projecte, perquè ni republicans ni postconvergents pactarien, renunciés als comptes d’aquest any i s’enfoqués en les del pròxim. Però ara aquests també perillen.

El vertigen davant una possible repetició electoral a Catalunya cotitza a l’alça a la Moncloa i en la direcció del PSOE. Els col·laboradors de Sánchez insisteixen que fins al 26 d’agost (la data límit abans de la convocatòria de nous comicis) queda temps per aconseguir la investidura de Salvador Illa, que el 12 de maig va guanyar clarament la contesa a les urnes aconseguint 42 dels 135 diputats del Parlament i acabant amb la majoria independentista.

Una sensació de gran alleujament va recórrer llavors les files socialistes. El resultat demostrava que l’amnistia havia contribuït a rebaixar la pulsió separatista, com sempre havia sostingut Sánchez davant el PP. "Tots els camins" conduïen al líder del PSC, que necessita pactar amb els Comuns, que es dona per descomptat, però també amb ERC, un suport que en últimament sembla cada vegada més complicat. Descartada l’abstenció dels socialistes catalans per permetre que Carles Puigdemont torni al Palau de la Generalitat, l’única alternativa a la investidura d’Illa és la repetició de les eleccions. I, en aquest cas, l’aprovació dels Pressupostos de l’any que ve seria gairebé impossible, eixamplant el debat sobre la viabilitat d’una legislatura que fins al moment amb prou feines ha tirat lleis endavant.

Tant a Ferraz com a la Moncloa continuen inclinant-se per la hipòtesi que no hi haurà nous comicis, però transmeten un missatge amb cert to desafiant: "Si algú provoca una repetició electoral, ha de saber que les urnes ja van parlar en la mateixa direcció dues vegades en tres setmanes". En la cúpula socialista posen èmfasi que "no sembla lògica" una nova convocatòria perquè ratificaria la pèrdua de suports del bloc independentista. La tendència a la desmobilització del seu electorat sembla clara amb una baixada de vots des de les generals que va cristal·litzar en els comicis catalans amb la pèrdua, per primera vegada en democràcia, de la majoria nacionalista, després independentista. Les europees van confirmar aquest escenari.

La presidència del Parlament

Mentre donen "autonomia" a Illa per a les seves negociacions, els socialistes reconeixen que els últims moviments d’ERC no conviden a l’optimisme. Sobretot per haver pactat amb Junts la presidència del Parlament, que recaurà sobre el postconvergent Josep Rull. Però també per la crisi orgànica en la qual s’han sumit els republicans després dels seus pobres resultats (20 escons), amb Oriol Junqueras momentàniament retirat de la sala de comandaments per recuperar-la en el congrés que se celebrarà a la tardor i el partit en mans de Marta Rovira, a qui es considera menys procliu a facilitar l’arribada del PSC a la Generalitat.

Tot i així, a la Moncloa mantenen l’aposta per un acord que permeti la investidura d’Illa. Més enllà de picades d’ullet com la que va fer la vicepresidenta María Jesús Montero, obrint la porta a un "tractament especial" de Catalunya dins del sistema general de finançament autonòmic, que no tirarà endavant sense el concurs del PP, els socialistes continuen confiant que ERC, al final, optarà per la decisió de "sentit comú" i no s’exposarà a unes eleccions que en principi contribuirien a soscavar encara més el seu terra.

El que en aquest context de negociacions ofereix el Govern és similar al que es posava sobre la taula abans fins i tot de l’avanç electoral de les catalanes. Això és, la condonació parcial del deute a Catalunya, extensible a altres territoris, i el reconeixement de la "singularitat" d’aquesta comunitat per les seves competències pròpies per recalcular el seu finançament. Això sí, dins del marc multilateral del model de finançament autonòmic.

El preu del pacte

A Hisenda diuen que estan més centrats en l’elaboració dels Pressupostos que en negociacions sobre el finançament. Si d’una banda s’ignoren les pressions de Junts, de l’altra es limiten els gestos de complicitat a ERC per no assumir que l’acord entre els independentistes per a la Mesa del Parlament hagi apujat el preu del suport dels republicans a Illa.

Notícies relacionades

"Estic ben convençut que hi haurà Govern a Catalunya i que no anirem a una repetició", va afirmar Sánchez dijous. Però, "en tot cas", va afegir, el seu full de ruta per a la legislatura no es veurà alterat. "Tenim tres anys per continuar implementant polítiques progressistes", va remarcar.

Passades les europees, que els socialistes interpreten com una derrota d’Alberto Núñez Feijóo en l’intent de plebiscit sobre Sánchez, la Moncloa vol centrar-se ara en la gestió, accelerant l’agenda legislativa amb iniciatives de pes. Fonamentalment, tres. La reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja a la setmana, una mesura que protagonitzarà Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball, que necessita recuperar capital polític després de la seva renúncia a continuar com a líder de Sumar arran de la patacada en les eleccions a l’Eurocambra. El pla de "regeneració democràtica". I els Pressupostos de l’any que ve. Però gairebé tot es veurà condicionat pel que passi a Catalunya.