Bellingham també salva Anglaterra d’un conflicte contra Sèrbia

Southgate li ha donat la samarreta amb el 10 –sense el simbòlic pes que té el dorsal amb altres colors– i el considera imprescindible en el grup. Té arguments després de veure’l en la primera temporada amb el Reial Madrid. Va salvar el club diverses vegades amb els 23 gols que va acumular i també va salvar la selecció en el debut davant Sèrbia amb el seu quart gol en 30 presències. Els pross ja són els primers líders del grup C.

Encara es desconeix com de llarg serà el camí d’Anglaterra, però Bellingham ha corroborat ben aviat el seu pes en l’equip, el més jove de l’onze inicial dels britànics, amb el gol que el distingeix com a futbolista, abans que els tics d’estrella limitin el seu desplegament físic i la voluntat de treballar, que ja arribarà.

La fórmula Saka

Va iniciar ell la jugada al cercle central i la va anar acompanyant des que va xutar la pilota a la banda. Va arribar a temps de rematar el centre de Saka mossegat per un rebot a Pavlovic i, amb força descomunal, va tirar per terra Andrija Zivkovic, que hi acudia per tancar amb els tres centrals serbis desplaçats, però cap ni un va atendre la zona.

L’obertura de la pilota de Saka a la banda va ser la fórmula més comuna d’atac d’una Anglaterra que va jugar amb tres laterals drets. El menys mal·leable es va quedar al seu lloc natural: Kyle Walker. Kieran Trippier va ser enviat a la banda esquerra i Trent Alexander-Arnold es va ubicar com a migcampista, al costat de Declan Rice.

Quan va desaparèixer Saka, la idea es va mantenir. La primera acció de Jarrod Bowen, el substitut de l’exterior de l’Arsenal, va ser enviar un centre al capdavant de Kane, que va tocar al travesser després de ser desviat per Predrag Rajkovic, porter del Mallorca. Va ser la primera i última pilota decent que va rebre l’ariet en l’àrea rival; en la pròpia, en va aclarir una que podia haver significat l’empat minuts després i que hauria complicat molt el panorama per als britànics, que estaven perdent el fil del joc davant l’èmfasi que expressaven els seus rivals.

Sèrbia insensible

En el dibuix teòric del 4-2-3-1 de Southgate, Phil Foden hauria d’haver sigut qui destapés la banda esquerra, però, imbuït pels seus costums en el City i la seva voluntat de ser rellevant, jugant curt i al peu, va renunciar a ser més útil per desembussar el centre. Fins que Southgate el va empènyer a la banda a partir del descans.El tècnic no ho va aconseguir del tot. L’1 de l’esquema va ser Kane, oblidat, aïllat del joc. Els seus companys no el van buscar, tampoc per desbloquejar la franja central.

Notícies relacionades

L’NBA del pare, el fill i Jordi Fernández

El Barça perd Laprovittola per a tota la temporada

Els millors moments d’Anglaterra no van impressionar Sèrbia, insensible a l’ambiciós inici dels pross fins al gol. Els competidors balcànics només miren el marcador, i el 0-1, malgrat arribar prematurament, no va generar desordre ni nerviosisme. Res. Només en Stojkovic, que s’agitava a la banda amb el quart àrbitre. Tampoc el va provocar Anglaterra, que sembla que ara vulgui ser el Brasil.

El descans va transformar el partit més que el gol, que semblava oblidat per tots, tot i que va condicionar la diferent actitud dels dos equips en la represa. Sèrbia es va posar a jugar. No com el Brasil, per descomptat, sinó amb vivacitat i verticalitat. Res d’esbarjos en la passada, poc toc. Van mirar de buscar-se, de combinar, es van acostar entre ells sense arribar als límits dels anglesos. Van buscar centres, van intentar entrades, van disparar des de lluny... Els anglesos no s’han oblidat de combatre aquest tipus de joc, encara.