El Govern vol que la Prefectura de la Via Laietana sigui "lloc de memòria"

L’alcalde Collboni demana al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, que l’Estat anul·li els judicis franquistes contra Companys i Puig Antich.

El Govern vol que la Prefectura de la Via Laietana sigui "lloc de memòria"

EL PERIÓDICO

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va assegurar ahir després d’haver-se reunit amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a l’ajuntament de la capital catalana, que la Prefectura de la Via Laietana serà designada com un lloc de memòria: "Ho trasllado amb absoluta seguretat", va afirmar el ministre sobre una possibilitat que fins ara no havia comptat amb un compromís explícit del Govern central.

En la seva trobada al consistori, Torres i Collboni van tractar el desenvolupament de la llei de memòria democràtica, que estableix la possibilitat que es designin llocs de memòria, i en aquest punt, segons va informar l’agència Europa Press, el ministre va expressar la seva voluntat que la Prefectura ho sigui, una reivindicació que entitats i partits reclamen des de fa molts anys.

Respecte a l’ús que es doni a l’edifici, Torres va afirmar: "El seu futur serà acordat entre totes les administracions des del consens, el diàleg compartit i la millor decisió". La demanda de la conversió de l’immoble en un símbol contra la tortura policial que va allotjar durant els anys de la dictadura ha suscitat tradicionalment crítiques de sectors conservadors que consideren que la iniciativa criminalitza els cossos policials.

Judicis de Companys i Antich

Collboni va explicar que havia comentat amb el ministre "l’ofensiva de la ultradreta amb la complicitat de la dreta també en moltes comunitats autònomes d’Espanya per blanquejar la dictadura franquista", i que li va demanar aprofundir en el desenvolupament de la llei de memòria democràtica i que els processos de reparació i de reconeixement de les víctimes no només comptin amb un acte simbòlic o de reconeixement públic, sinó que s’avanci en l’anul·lació dels processos judicials, com en el cas de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys i de l’anarquista Salvador Puig Antich.

El ministre es va comprometre a fer-ho en el mínim temps possible, igual com la creació dels espais de memòria. El ministre va destacar la "sensibilitat" de l’ajuntament per defensar la memòria democràtica i rebutjar els anys de dictadura i les seves conseqüències, i va recordar que el Consell de Ministres aprovarà tres comissions de restauració relacionades amb la llei de memòria democràtica.

En aquest sentit, va destacar que Barcelona i el Govern central són al mateix bàndol, va dir: "Al bàndol de la llibertat, de la democràcia, de la pluralitat de les idees, de respectar que qualsevol opini el que vulgui".

50 anys de la mort de Franco

Notícies relacionades

El consistori va informar que prepara per al 2025, quan es compliran 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, activitats i mostres per recordar la falta de llibertats i la lluita dels moviments socials per aconseguir-la.

L’alcalde i el ministre han acordat en la seva trobada la celebració abans que acabi el 2024 d’una reunió de la Comissió Interadministrativa Estat-Generalitat-ajuntament, per a la qual cosa es crearà un grup de treball que prepari la cita i defineixi la seva ordre del dia. L’última vegada que la comissió que engloba les tres administracions es va reunir va ser el 2011.