BCN dedicarà 3,2 milions a modernitzar botigues icòniques

Va ser a partir del 2014, quan les noves lleis d’arrendaments urbans van convertir els lloguers en una subhasta al millor postor, la data a partir de la qual Barcelona va patir una cadena de defuncions comercials que semblava que no tindria final. Va tancar la icònica Musical Emporium, la farmàcia Vilardell, les camiseries Bonet i Deulofeu, la inclassificable El Indio, es van haver de mudar de Cardenal Casañas la Documenta i els pinzells de Piera... Van ser uns mesos en què els obituaris comercials en la premsa eren habituals i el clamor per posar remei a aquella situació, prou estrident perquè prenguessin fins i tot mesures inèdites. L’Ajuntament de Barcelona va arribar a comprar per 1,1 milions d’euros la finca del número 65 del carrer de Sant Pau i va garantir així la supervivència del Marsella, perquè pocs bars de la ciutat poden presumir que a la seva barra va posar els colzes Ernest Hemingway.

Rosalía i Rauw Alejandro

Sense aquella decisió, que llavors fins i tot va semblar un acte desesperat per fer alguna cosa, el que fos menys quedar-se de braços plegats, no hauria sigut possible que 10 anys després el Marsella fos un dels platós en els quals Rosalía i Rauw Alejandro rodessin un videoclip, un detall en absolut gens anecdòtic.

Notícies relacionades

Una fàbrica de Badalona, acusada de "risc inacceptable" de càncer

Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada

La qüestió és que des del 2014, la qual cosa és tot un símptoma, només han augmentat la xifra de sol·licituds d’ajudes per a millores del paisatge urbà, un paraigua que tant alberga la modernització de botigues emblemàtiques com l’arranjament de parets mitgeres visibles des del carrer. El 2015 van ser 22 les peticions d’ajudes. El 2023 van ser quatre vegades més, 91. Segons Bonet, aquest tipus de subvencions són de sentit comú, "per posar en valor el patrimoni d’alt valor arquitectònic i paisatgístic de Barcelona", una cosa, a més, coherent amb el fet que la ciutat enarborarà el 2026 la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura.

Entre els comerços que en l’última convocatòria van rebre ajudes només n’hi ha un d’ubicat a l’Eixample, la granja Vendrell, un cas potser perfecte per comprendre l’afecció que a Barcelona es té encara per les botigues que han format part del paisatge quotidià dels veïns. Els seus amos van anunciar a finals del 2019, quan quedaven només dos anys perquè aquell establiment cèlebre per les seves nates estigués a punt de ser centenari, que es jubilaven i abaixaven la persiana. Les mostres d’afecte van ser infinites, de manera que, no sense problemes burocràtics, van aconseguir trobar algú que es posés al timó del negoci. El problema sobrevingut va ser que, amb el local en obres, algú va decidir robar les lletres art déco de la façana, que caracteritzaven la granja Vendrell tant o més que la seva arquitectura interior. Tal va ser el rebombori que es va organitzar al barri que el lladre se’n va penedir i les va tornar. Allà estan de nou, a la façana.