BCN dedicarà 3,2 milions a modernitzar botigues icòniques
Les sol·licituds d’ajudes per preservar els establiments emblemàtics de la ciutat i posar en valor el patrimoni es quadrupliquen des del 2015.

Uns 3,2 milions d’euros més en tres anys, la mateixa quantitat, gens menyspreable, que en convocatòries anteriors. Aquesta és la xifra amb què l’Institut Municipal del Paisatge Urbà té previst subvencionar entre el 2024 i el 2026 la conservació, per exemple, d’aquelles botigues que han acabat per ser considerades emblemàtiques de la ciutat, moltes d’elles ni tan sols centenàries, simplement representatives del que el sentit comú del barceloní mitjà diria que ha de ser conservat. Farmàcies del Raval, com la Tarrés, la Joaquim Cases o la Llana, l’espardenyeria del carrer d’Avinyó i el colmado de productes colonials Casa Gispert, del carrer de Sombrerers, són alguns dels negocis que de manera recent han demanat i els han sigut concedides aquestes ajudes perquè, com diu la primera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, "la ciutat continuï sent reconeixible" i no es dilueixi la vinculació que els veïns tenen amb el que ha sigut el seu paisatge urbà quotidià.
Va ser a partir del 2014, quan les noves lleis d’arrendaments urbans van convertir els lloguers en una subhasta al millor postor, la data a partir de la qual Barcelona va patir una cadena de defuncions comercials que semblava que no tindria final. Va tancar la icònica Musical Emporium, la farmàcia Vilardell, les camiseries Bonet i Deulofeu, la inclassificable El Indio, es van haver de mudar de Cardenal Casañas la Documenta i els pinzells de Piera... Van ser uns mesos en què els obituaris comercials en la premsa eren habituals i el clamor per posar remei a aquella situació, prou estrident perquè prenguessin fins i tot mesures inèdites. L’Ajuntament de Barcelona va arribar a comprar per 1,1 milions d’euros la finca del número 65 del carrer de Sant Pau i va garantir així la supervivència del Marsella, perquè pocs bars de la ciutat poden presumir que a la seva barra va posar els colzes Ernest Hemingway.
Rosalía i Rauw Alejandro
Sense aquella decisió, que llavors fins i tot va semblar un acte desesperat per fer alguna cosa, el que fos menys quedar-se de braços plegats, no hauria sigut possible que 10 anys després el Marsella fos un dels platós en els quals Rosalía i Rauw Alejandro rodessin un videoclip, un detall en absolut gens anecdòtic.
La qüestió és que des del 2014, la qual cosa és tot un símptoma, només han augmentat la xifra de sol·licituds d’ajudes per a millores del paisatge urbà, un paraigua que tant alberga la modernització de botigues emblemàtiques com l’arranjament de parets mitgeres visibles des del carrer. El 2015 van ser 22 les peticions d’ajudes. El 2023 van ser quatre vegades més, 91. Segons Bonet, aquest tipus de subvencions són de sentit comú, "per posar en valor el patrimoni d’alt valor arquitectònic i paisatgístic de Barcelona", una cosa, a més, coherent amb el fet que la ciutat enarborarà el 2026 la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura.
Entre els comerços que en l’última convocatòria van rebre ajudes només n’hi ha un d’ubicat a l’Eixample, la granja Vendrell, un cas potser perfecte per comprendre l’afecció que a Barcelona es té encara per les botigues que han format part del paisatge quotidià dels veïns. Els seus amos van anunciar a finals del 2019, quan quedaven només dos anys perquè aquell establiment cèlebre per les seves nates estigués a punt de ser centenari, que es jubilaven i abaixaven la persiana. Les mostres d’afecte van ser infinites, de manera que, no sense problemes burocràtics, van aconseguir trobar algú que es posés al timó del negoci. El problema sobrevingut va ser que, amb el local en obres, algú va decidir robar les lletres art déco de la façana, que caracteritzaven la granja Vendrell tant o més que la seva arquitectura interior. Tal va ser el rebombori que es va organitzar al barri que el lladre se’n va penedir i les va tornar. Allà estan de nou, a la façana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mor als 19 anys la filla de Mariano Ortega
- Una fàbrica de Badalona, acusada de "risc inacceptable" de càncer
- Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El PSC es manté al capdavant i la caiguda de Junts impulsa a Aliança Catalana
- Infarma 2025 Els nous fàrmacs per a l’obesitat són efectius per a la insuficiència cardíaca i els trastorns de salut mental
- La 'transfobia' crece un 14% en Catalunya según los datos de l'Observatori contra la LGTBI-fobia
- Scully quadro a quadro
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El PSC es manté al capdavant i la caiguda de Junts impulsa a Aliança Catalana
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El suport a la independència de Catalunya baixa del 40%, el pitjor registre des del 2011
- La història d'amor de l'exbisbe de Solsona, Xavier Novell, i Sílvia Caballol es convertirà en una sèrie de televisió