BCN, Marbella i Sevilla, les ciutats amb més pisos turístics il·legals

Sevilla, Marbella i Barcelona, amb 2.289, 1.802 i 1.564 pisos, respectivament, són les ciutats amb més pisos il·legals. A aquestes tres ciutats les segueixen altres grans centres turístics com són Màlaga (1.471), Madrid (1.257), Benalmádena (926), Adeje (765), València (731) i Torrevella (700), així com Fuengirola (686), San Bartolomé de Tirajana (637), Mijas (631), Granada (620), Denia (538), Puerto de la Cruz (531) i Alacant (528).

Es tracta de pisos que han sol·licitat el número de registre obligatori des de l’1 de juliol, però que no l’han obtingut perquè no compleixen els requisits legals. Si un codi és revocat significa que l’Escola de Registradors ha rebut la sol·licitud, que la sol·licitud esmentada contenia dades incompletes o no d’acord amb la normativa vigent del tipus d’activitat que es pretenia desenvolupar i no va ser reparada en un termini oportú.

Aquesta identificació no comporta cap tipus de sanció, sinó que a partir d’ara les plataformes hauran de procedir a la retirada dels anuncis, que es poden estar comercialitzant en algunes d’aquestes alhora. La clausura del pis, si els propietaris persisteixen a llogar-lo per altres vies, correspon a l’Administració competent (comunitats autònomes o ajuntaments), però a través d’internet no es podran comercialitzar, segons confirmen fonts del Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana. La principal plataforma de pisos turístics, Airbnb, ha anunciat que "menys del 10%" dels anuncis revocats corresponen a habitatges publicats a la seva plataforma i "procedirà a donar-los de baixa" després de rebre la sol·licitud ministerial.

Lloguer residencial

L’objectiu del Govern és que totes aquestes vivendes es puguin incorporar al mercat de lloguer residencial a través de les bonificacions fiscals a propietaris o les ajudes per al lloguer a llarg termini posades en marxa pel Govern, segons va explicar ahir la ministra Isabel Rodríguez en una entrevista al programa Espejo público, d’Antena 3. No obstant, com recorda Arantxa Goenaga, sòcia i advocada del despatx d’advocats AF Legis, l’última paraula la tenen els propietaris, que en alguns casos són reticents al mercat residencial de llarga durada davant el temor a impagaments dels propietaris o per la falta de rendibilitat. "Molta gent preferirà tenir-los tancats o vendre’ls", afirma Goenaga.

En la mateixa línia es pronuncia Iñaki Unsain, personal shopper immobiliari i director general d’ACV Gestión Inmobiliaria, que defensa que aquests habitatges aniran probablement al "mercat de vivenda temporal, que és un mercat que no està regulat".

Notícies relacionades

L’estació de bus de Fabra i Puig es reorganitza pels talls de l’R3

Renfe adjudica el transport en bus pel desdoblament després de tres intents fallits

Aquest mercat inclou tots aquells contractes superiors a 32 dies, que estan lligats a una circumstància de temporalitat de l’inquilí, com pot ser un màster d’un any i mig o un contracte laboral temporal. "Aniran al contracte de vivenda temporal o a la venda, però molt pocs es posaran com a lloguer de vivenda habitual. El que treia 2.000 euros pel seu pis no el llogarà per 700 euros", explica.

Des que el registre del lloguer va començar a funcionar, l’1 de gener passat, s’han rebut un total de 336.497 sol·licituds, de les quals 264.998 (78,75%) corresponen a lloguers d’ús turístic. D’aquestes, 53.786 han sigut revocades (20,3%).