El banc del Gòtic que no és el que sembla

El carrer de la Ciutat és un d’aquests que passen desapercebudes a ulls dels turistes. La majoria el transiten gairebé com un tràmit, en el seu camí cap al Born o la Barceloneta. Alguns reposen forces al banc de pedra adossat a la façana lateral de l’ajuntament, aprofitant la calma d’aquell racó. El que segurament desconeixen és que aquest banc no va ser concebut com un mer seient. Si ens hi fixem, podem veure uns esglaons en cada extrem. I és que aquest banc era, en realitat, un cavalcador o marxapeu que utilitzaven els consellers per muntar i desmuntar del cavall.

S’ha de tenir en compte que, fins al segle XIX, la façana principal de l’ajuntament era la del carrer de la Ciutat. D’allà, precisament, el nom de la via, que anteriorment es va dir Regomir, denominació que encara conserva en el seu tram final.

Constituït el 1249, en els seus primers anys el Consell de Cent no va tenir una seu pròpia. Els consellers es van reunir en diferents llocs fins que finalment es van establir a la casa de l’escrivà, a l’esmentat carrer de Regomir. La primera obra completada a la nova Casa de la Ciutat va ser el Saló dels Cent Jurats o Saló de Cent, acabat el 1373.

El següent pas va ser encarregar una nova façana, realitzada entre el 1399 i el 1402 pel mestre d’obres Arnau Bargués, en estil gòtic. Per donar-li més notorietat i visibilitat, es va construir una mica endarrerida, obrint una placeta davant, que permetia arribar a cavall fins a la porta principal.

El cavalcador actual, no obstant, no és l’original d’aquella època, sinó una rèplica. El pedrís medieval va ser retirat, possiblement quan la placeta va ser convertida en un jardí tancat per un reixat. El 1928, de cara a l’Exposició Universal, l’espai va ser remodelat i es va reconstruir el muntador, basant-se en gravats antics.

Retallada al segle XIV

No és l’única alteració patida per la façana gòtica. Originalment era més llarga, però va ser dràsticament retallada al segle XIX. Després de la demolició de l’església de Sant Jaume, el 1823, es va projectar la nova façana neoclàssica, encarada a la plaça homònima. Aquesta reforma, dirigida per Josep Mas i Vila, va estar a punt d’enderrocar la façana gòtica, salvada per les protestes de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Tot i així, una part va quedar mutilada amb la construcció del nou cos de l’edifici. Sobre la mateixa entrada pot veure’s un escut de Barcelona retallat per la nova façana.

Sota d’aquesta motllura, per cert, hi ha pintada un víctor universitari, una mena de grafiti que feien els antics estudiants per celebrar els èxits acadèmics. Cal fixar-s’hi amb atenció per descobrir les lletres vermelloses, ja gairebé desaparegudes. Un detall que, de segur, els turistes no veuen.