El Trambesòs A l’Eixample

La nova Diagonal de Glòries a Girona s’estrenarà abans que acabi el març

La nova Diagonal de Glòries a Girona s’estrenarà abans que acabi el març

Carles cols

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Amb el dipòsit de la paciència veïnal en ambre o pràcticament buit, el districte de l’Eixample va explicar, en una reunió amb els afectats, que la reurbanització de la Diagonal entre el passeig de Sant Joan i la plaça de les Glòries estarà completament finalitzada abans que acabi el març i que fins i tot alguns trams, els situats entre Roger de Flor i Lepant, pot ser que abans, aquest mateix febrer. Es compleix així gairebé el calendari promès quan van començar les obres, fa dos anys, amb un retard mínim per causes alienes al guió, com la guerra d’Ucraïna, ja que des de les seves fàbriques havia de sortir part del material i no va poder ser.

Però la reunió, malgrat que el punt final està a prop, va ser amarga. L’escàs teixit comercial de la zona ha patit fora mida i els veïns creuen que hi ha detalls que es podrien haver resolt millor. El temps, no gaire, probablement, desempatarà la situació i donarà la raó als optimistes responsables municipals o als recelosos veïns de Fort Pienc nord i Sagrada Família sud.

La reurbanització en aquest tram de la Diagonal és la que ha vingut forçada i condicionada per la prolongació del TramBesòs fins al carrer de Girona, una línia que algun dia, si hi ha acord polític, enllaçarà des d’allà amb el TramBaix.

Voreres de set metres

Quan els combois comencin a circular (amb passatgers, dins de la segona meitat del 2024; abans és necessari passar una fase de proves) arribaran, tal com s’ha dit, fins a Girona. Però la reurbanització, amb voreres de set metres i mig, carrils bici de quatre i uns escocells per als plàtans de dimensions generosament adequades, només serà definitiva entre Sant Joan i Glòries. Entre Sant Joan i Girona es mantindrà fins un altre avís el repartiment d’espais actual, així que, en certa manera, la visita al lloc (aconsellable sempre en aquests casos) permetrà tenir una visió de l’abans i el després simplement caminant d’un costat a l’altre del monument a Jacint Verdaguer.

El que d’aquí un mes podrà ser oficialment inaugurat sembla, a primera vista, un espai avui ensopit, per no dir moribund, però a molt poc de ressuscitar. Hi ha més persianes tancades que comerços oberts, però alguns locals ja estan en obres per a pròximes obertures i els cartells de es lloga han sigut en alguns casos renovats per d’altres que acaben de sortir de la impremta. Des del punt de vista municipal (això es va defensar en la reunió), aquest modernitzat tram de la Diagonal pot ser el passeig perfecte per anar des de l’exitós passeig de Sant Joan fins a Glòries, més que res perquè les rutes alternatives, com la Gran Via, són molt ingrates. Les tres noves parades de tramvia previstes, a més, desencotxaran just allà passatgers, o sigui, potencials clients des de la perspectiva dels negocis del lloc.

Queixes veïnals

Tota aquesta música, vista la reacció dels veïns que es van desplaçar fins a la sala de plens del districte de l’Eixample, no va merèixer, d’entrada, un aplaudiment.

Opinen els veïns, almenys els que van intervenir en nom de col·lectius o a títol individual, que hi ha punts negres mal resolts, per exemple i per sobre dels altres, les escales amb què se salva el desnivell a l’altura del carrer de Castillejos. Ja n’hi havia abans. Del que es queixen és que no s’hagi trobat cap solució arquitectònica per evitar-les. El problema és que entre Glòries i el carrer de la Marina, just per sota de la zona central de la Diagonal i a poquíssima profunditat, hi ha el calaix del túnel del tren. La seva presència, van explicar els responsables municipals, ha predeterminat el disseny general de l’obra en superfície.

Notícies relacionades

A això cal afegir que els treballs, com sempre en aquests casos, han sigut molestos, generadors de pèrdues per a alguns establiments, però han tingut un plus que sempre causa estupefacció. Just quan havien acabat les tasques de pavimentació en algunes voreres, l’endemà al matí es van tornar a obrir perquè alguna empresa de serveis (aigua, llum, gas...) tenia previst portar a terme una operació programada al seu calendari, però no coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona. Potser hi ha antecedents, però que s’obri un carrer quan encara no ha acabat una reurbanització pot ser que sigui una plusmarca.

La nova Diagonal no és un nou eix verd de la ciutat, queda clar, tot i que a Girona enllaça amb un i, en certa manera, li dona continuïtat. Però la previsió és que sigui una zona de poca i tranquil·la circulació de vehicles. Les voreres són molt espaioses. Cal veure fins a quin punt deixa de ser un tram de la Diagonal de caràcter veïnal i passa a ser una nova ruta per a aquesta majoria de barcelonins el principal mitjà de transport dels quals són els peus. És (serà) una ruta molt bona per anar de l’Eixample a Glòries i viceversa. I fins i tot oferirà una cosa per veure: la Casa Planells, a la cantonada amb Sicília, perfecte exemple de l’inclassificable Josep Maria Jujol, cobra ara una nova perspectiva, molt més grata i fotogènica. Només per això ja valdrà la pena, a finals de març i fins i tot ara, anar fins a la nova Diagonal i posar nota a la reurbanització de l’avinguda.