Poemes provençals del segle XIII

Els arxius d’aquest país són d’una riquesa enorme. Malgrat incendis, confiscacions, trasllats descontrolats, bombardejos, saquejos, inundacions i la fam dels peixets de plata. A algunes d’aquestes plagues (en concret, les d’aigua, bomba, mudança boja i insecte) ha sobreviscut el plec de 14 pàgines trobat a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona que conté la transcripció, feta al segle XIV, de 17 poemes de quatre trobadors provençals (un d’ells, curiosament, notori per la seva producció de to anticlerical). Es tracta d’un sol plec del que degué ser un cançoner trobadoresc recopilat a l’entorn de la cort real (la seva cal·ligrafia és la típica de la cancelleria real).

¿Què conté? Tretze textos de Peire Cardenal, un de Guilem Magret, un de Raimon de Castelnou i dos de Falquet de Romans. L’alegria no pot ser completa: cap d’inèdit i tots ells coneguts per altres cançoners. Però això no significa que la troballa no sigui destacable. Per la seva infreqüència (és el fragment de cançoner més gran localitzat en els últims cent anys, transcrit en el temps en què la poesia trobadoresca encara estava vigent, no per erudits segles més tard, segons els responsables d’estudiar-lo) i perquè ofereix diverses informacions sobre la circulació dels autors citats a la Catalunya del XIV, sobre la tipologia pròpia de transcriure cançons trobadoresques en aquest territori (en cursiva, sobre paper i en línies contínues, no per columnes) i sobre la presència de cançoners de batalla més enllà dels luxosos pergamins il·luminats que han sobreviscut més fàcilment fins avui.

Paper molt delicat

La troballa del que passarà a ser el Cançoner de Barcelona va ser presentada ahir pel responsable de patrimoni de l’arquebisbat, Robert Baró, i els dos investigadors de la Universitat de Girona que s’han fet responsables del seu estudi, Míriam Cabré i Sadurní Martí. Amb compte, perquè el paper està en estat de mira’m però no em toquis: l’arxiu de la catedral es va salvar de la crema (gràcies al pare del periodista Josep Maria Cadena, que per encàrrec de la Generalitat i flanquejat per dos Mossos va aturar els que ja arribaven amb la gasolina), del seu trasllat urgent llançant-lo per les finestres cap a un camió, de la bomba que va caure sobre l’edifici del carrer de la Palma de Sant Just on es va emmagatzemar i de l’aigua que hi va entrar després d’aquest incident (el cançoner mostra un fort deteriorament per aquest episodi o un altre de similar).

Entre tant tragí, va anar a parar a una de les caixes de contingut miscel·lani que sumen el 20% dels documents encara per catalogar, procedent de donacions, desamortitzacions i avatars diversos. Això fa que, amb sort, algun dia apareguin alguns o la resta de plecs del cançoner en alguna altra carpeta que estigui esperant pacientment.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

De Peire Cardenal (un trobador provençal més aviat no pròxim als interessos de la casa de Barcelona tot i que pel que sembla va visitar la cort de Jaume I) sol es coneixia una còpia local d’una de les seves obres, fet que indica que la seva circulació al sud del Pirineu no seria menor, explica Sadurní Martí. Però s’ha derecordar, apunta Míriam Cabré, que fins molt més avançada l’edat mitjana, la poesia en provençal "és" la literatura catalana, "no un préstec". Cardenal, recorda Martí, era anticlerical en el sentit de denúnciade la intromissió del poder eclesiàstic en matèria terrenal, reflex dels interessos de la noblesa per a qui els trobadors eren escriptors a sou. I combatiu en molts altres sentits, més que un trobador "moral" com el va qualificar Martí de Riquer.

Segons De Riquer, Cardenal, el protagonista de la troballa capitular, va néixer a l’Alt Loira, va morir a Montpeller i la seva vida diu que "va ser molt honrat pel rei Jaume el Conqueridor" tot i estar vinculat als comtes de Tolosa. "Tot i que va escriure algunes cançons, la principal activitat poètica es va concretar en els sirventesos de tipus moral, que cantava un joglar que portava amb ell".