Barcelona preveu talar més de 14.000 plàtans i substituir-los per altres espècies d’arbres

En tot cas, l’ajuntament no preveu en cap cas repoblar l’urbs amb plàtans. Tampoc planifica que la varietat predominant recuperi el terreny cedit, sinó tot el contrari: l’Institut de Parcs i Jardins de Barcelona estima que la ciutat s’ha de desprendre de més de 14.000 plàtans per complir els objectius del pla d’arbratge vigent a la capital i reemplaçar-los per altres espècies.  

Introduït a mitjans del segle XIX a la Rambla, el plàtan és l’única classe d’arbre que supera la pauta a què l’ajuntament vol cenyir-se d’aquí al 2037, a saber: que cap varietat acapari més del 15% dels exemplars plantats dins de la ciutat. «És per evitar un monocultiu d’una espècie determinada», explica el cap de l’àrea de gestió de l’arbratge de Barcelona, Joan Guitart. Afegeix que la falta d’heterogeneïtat és «molt negativa» per diferents motius. Ressalta que «no és recomanable» en cas que s’expandeixi una plaga. 

En aquest sentit, cultivar la biodiversitat és una mena de tallafocs per limitar el nombre de baixes a la massa arbòria de la capital de propagar-se un insecte que s’acarnissi amb una espècie, com es produeix amb l’escarabat Tomicus, que s’acarnissa amb els pins. Malgrat que la proporció s’ha contret, els plàtans encara sobrepassen el llindar que el consistori es marca. 

«Al voltant del 22% dels arbres en la trama urbana eren plàtans el maig del 2022. El 2010, eren el 30%», distingeix Guitart. Durant el recent congrés de l’Associació Espanyola d’Arboricultura a Barcelona, el responsable va revelar que, partint d’un recompte del 2022, a la ciutat li sobren 14.379 exemplars de la varietat majoritària, d’acord amb les directrius que el consistori s’ha imposat perquè un tipus d’arbre no prevalgui folgadament sobre els altres. 

«No sobren mai arbres a Barcelona, sinó que en falten. Ara bé, ens és necessari diversificar espècies», postula Guitart en declaracions a EL PERIÓDICO. El cap de Parcs i Jardins remarca que els plàtans de què Barcelona es desposseeixi seran «substituïts per altres espècies en els pròxims anys». «A poc a poc anem disminuint la població de plàtans i incrementem les altres», afirma.

Un termini de 14 anys

Però, ¿amb quin marge compta Barcelona per rebaixar les xifres de la classe més comuna d’arbre? El pla d’arbratge –en vigor des del 2017– assenyala el 2037 com a termini per arribar als reptes que fixa, inclosa la taxa del 15%. Així doncs, al govern municipal li queden 14 anys per davant per atenir-se al propòsit. La mitjana és senzilla d’extreure: Barcelona hauria de tallar i rellevar 1.000 plàtans per any fins al 2037 per emmotllar-se al full de ruta.  

No obstant, Guitart evita posar terminis a la substitució d’exemplars. «No està planificat ni es talen de manera sistemàtica», matisa el directiu de Parcs i Jardins. Al seu torn, remarca que els plàtans «no es retiraran perquè sí». «Quan es morin o s’hagin de talar per una causa determinada, el nou arbre que es plantarà serà d’una altra espècie», estipula.

Parcs i Jardins no en té programat una netaja massiva per erradicar tots els exemplars d’una tacada en vies de la ciutat. Les retirades projectades són d’«unitats individuals en diferents carrers» i partint d’«un criteri tècnic», esgrimeix Guitart. Els supòsits són «si desenvolupen una malaltia, si han rebut un cop, si hi ha una obra que requereix retirar poblat d’arbres, si moren...», enumera el directiu municipal. L’ajuntament no contempla prescindir dels plàtans en vies emblemàtiques on hi ha la vegetació característica, com el passeig de Gràcia i la Rambla.

Els substituts

Notícies relacionades

Torna el mític Tren Granota

Enric Garcia Domingo: "Tothom té una catedral, però no unes drassanes"

Parcs i Jardins ja ha suplert plàtans per una altra classe d’arbres en els últims anys, amb la qual cosa compta amb una selecció d’espècies per al reemplaçament. «Depèn del carrer, però majoritàriament se substitueixen per sòfores, mèlies, xicrandes, ginkgos, pereres i magnòlies», esmenta Guitart. Una de les circumstàncies que pot contribuir a accelerar el relleu són les obres que afectin arbratge. 

La sequera, responsable de la mort de mig miler d’arbres aquest any a Barcelona, imposa límits també als canvis en la vegetació de l’urbs. El responsable de Parcs i Jardins recorda que, amb el decret vigent de restriccions, «la plantació d’arbratge ha quedat parada temporalment». Per la mateixa raó, la capital ha posposat que diferents espècies de palmeres reocupin els escocells que han quedat buits a l’arrencar-se 540 datileres, similars a la que va matar una joveal caure a l’agost.