La botiga centenària reconvertida en massatges asiàtics a Barcelona salva el seu mobiliari modernista

Com va avançar dimecres EL PERIÓDICO, els tres espais (números 35, 37 i 39) han passat a ser de massatges, de joieria i pròximament de roba, respectivament, i han aixecat la persiana després d’una llarga letargia. Tot el procés ha posat de manifest –com lamentaven l’associació de comerciants del Gòtic, Barna Centre, i veïns i operadors de la zona– la ineficàcia de les polítiques municipals per preservar el patrimoni físic del comerç històric o protegir les activitats més arrelades.

Enmig del desenllaç comercial, que poc aporta qualitativament a l’oferta de la zona, el propietari dels immobles assegura que el mobiliari protegit ha quedat blindat als contractes de lloguer. José Massó, última generació d’una estirp abocada al negoci musical (dels gramòfons i instruments als aparells de gravació), manté la titularitat dels espais i relata a aquest diari els difícils últims anys viscuts des de l’ocàs de vendes. Així com la seva voluntat de mantenir fora de perill els elements protegits, tot i que no ho hagi pogut fer amb l’activitat.

Intents en va

«Vam tancar el 2019 per agonia econòmica», recorda. I van tenir llavors la sort, com va relatar aquest diari, de trobar un relleu idoni, Ticó Música, que en la seva qualitat de majorista del sector es va atrevir a mirar de rellançar l’activitat al carrer Ample. Però la pandèmia i la crisi de la venda tradicional en aquest camp (davant l’auge del comerç ‘online’) van forçar aquests últims a llançar la tovallola fa poc més d’un any. Mantenir aquesta oferta musical va ser impossible i els Massó es van resignar a arrendar els espais per a altres usos comercials. No obstant, i malgrat la nova eclosió turística del centre de Barcelona, la missió ha sigut titànica.

El José relata que aquest carrer del Gòtic sud (una mica allunyat del seu epicentre comercial) no viu el seu millor moment. Fa dues dècades va semblar que es contagiaria de l’èxit comercial del Born, a uns passos, però finalment ha evolucionat més cap a l’oferta i públic del Raval, amb menys afluència i arrendaments més baixos. I amb el museu de la marihuana com a màxim reclam.

Afirma que a cap dels seus locals (en posseeix un més) ha arribat a cobrar els arrendaments contractats i que els va rebaixar i va mantenir per sota del mercat després de la crisi. Com molts afectats, esperava que el projecte pendent per a l’antiga seu de Correus exercís de motor de renovació a la zona.

Tornar a aixecar persianes

Per fi, ha pogut comercialitzar recentment els espais. D’una banda, els contractes perquè s’obrissin una joieria i bijuteria artesanal, la titular de la qual també vendrà roba en un altre dels locals molt aviat. En aquests moments estan tancats perquè el seu responsable es dedica a mercats ambulants durant l’estiu, però s’activaran al setembre. I és en aquesta ubicació, al número 37, que Massó situa els mobles modernistes protegits. S’ha de recordar que New Phono figura en el catàleg del patrimoni arquitectònic, historicoartístic i paisatgístic dels establiments emblemàtics de Barcelona (2016) impulsat per l’ajuntament, dins de la categoria E2, pel seu interès (elements de façana i alguns expositors modernistes), i s’al·ludeix també a la importància de la seva activitat.

El propietari ha especificat en el contracte que les dues grans vitrines de paret, i dues més amb potes, del 1920 i estil modernista, formen part del local arrendat i s’hauran de mantenir. En canvi, més complexa és la ‘preservació’ dels elements de façana, ja que les vidrieres originals es mantenen darrere tot i que s’hagin cobert eventualment amb distintius dels nous negocis.

Notícies relacionades

Condemna a una advocada per enganyar l’Associació d’Avis del Bon Pastor

Els amos de pisos turístics demanaran indemnitzacions si els treuen la llicència

En tots aquests anys l’ajuntament no ha tingut cap iniciativa de suport a la preservació patrimonial ni de l’activitat, més enllà d’una recent carta en la qual s’informava Massó que podia «donar» el mobiliari al fons municipal, si no el volia, afirma l’afectat.

En el cas del número 35, acabat de reobrir per una empresària xinesa que l’ha contractat per a «massatges, pedicures i estètica», el propietari assegura que hi havia mobiliari dels anys 70 no catalogat. Pot apreciar-se que han cobert el seu exterior de fotos i informació dels seus serveis, i al mig surt com a vestigi el nom New Phono. El consistori no ha pogut aportar encara a aquest mitjà informació sobre la llicència, obres i elements de façana introduïts, quant a l’ordenança del paisatge urbà. La retolació està sol en anglès, tot i que Comerç obliga que la senyalització i la informació estiguin almenys en català. La seva activitat ha aixecat algunes suspicàcies al barri.