L’imparable ‘boom’ de les habitacions en pisos de Barcelona: per llogar i fins i tot comprar

El puixant negoci de les habitacions, del qual aquest diari informava fa uns mesos, guanya mercat encoratjat per una forta demanda i per ser el refugi inversor de petits i grans propietaris davant una llei de la vivenda que ha desincentivat molts en el camp del lloguer tradicional. Mentre el segment d’arrendament temporal s’amplia a costa de l’antiga oferta de llarga durada, les llars compartides també evolucionen quant a mida i noves necessitats.

Si a Madrid s’ha produït una autèntica eclosió de minipisos, a Barcelona aquest fenomen està frenat per les limitacions de les cèdules d’habitabilitat. Però la contrapartida és que tot i que la regulació catalana no legalitza, per exemple, un ‘loft’ de 25 metres quadrats com a llar unipersonal per qüestió de mida, sí que permet esprémer les vivendes per estades. Abunden els anuncis de pisos de 90 i 100 metres distribuïts en 5 i 6 habitacions, que es gestionen una a una des de plataformes especialitzades, i generen ingressos que tripliquen o més un lloguer convencional. En ocasions són propietat d’empreses, que adquireixen els pisos amb aquesta finalitat, mentre que en d’altres s’exploten per a un particular.

Un dels radars més clars de la tendència els brinden portals com Idealista, que fa anys ja va incorporar la tipologia «compatir» al seu cercador. Actualment apareixen unes 4.150 habitacions disponibles, enfront dels 5.800 pisos complets anunciats de lloguer. Fa pocs mesos les primeres n’eren 2.600, tot i que l’agost és un període d’ebullició de cara a l’inici de temporada lectiva o d’incorporacions laborals dels que arriben des d’altres països. Però tampoc s’ha de passar per alt la demanda estival dels que venen de vacances llargues o teletreballen en ple estiu.

Aquest torrent d’habitacions distingeix clarament els formats més tradicionals enfocats en els estudiants universitaris (un lloga un pis i procedeix a cobrir tota la seva capacitat buscant companys) amb preus que comencen des dels 260 o 300 euros, amb opcions senzilles i no molt cèntriques. L’altre client creixent, el que ve per una temporada a treballar o estudiar un màster i maneja pressupostos més folgats, eleva el llistó de les habitacions per mesos, que arriben a preus superiors als mil euros. De fet, 1.150 casos en l’oferta d’Idealista (és a dir, més d’una quarta part) s’anuncien a més de 700 euros mensuals. Per sota dels 500 euros només se situa un terç de l’oferta.

Rendibilitat garantida

¿Qui hi ha darrere de les ofertes? Davant l’inquilí o propietari que arrenda les habitacions lliures per cobrir les seves necessitats econòmiques o afrontar hipoteques o arrendaments, creixen els propietaris que directament lloguen les habitacions fins a completar-ne la capacitat, sense residir-hi. D’aquesta manera, es creen nuclis de convivència temporal entre desconeguts. Però això és una tasca que pot donar feina, així que el format en auge és el professional. Un total de 1.164 dels esmentats anuncis (que representen només l’oferta disponible) estan gestionats per agències i plataformes especialitzades. Els preus són notablement més alts perquè molts ja integren el cost de subministraments i fins i tot la neteja de zones comunes un dia per setmana.

Una dotzena d’empreses copen bona part d’aquests, amb particularitats en la seva explotació i característiques. Algunes de les consultades tenen pisos «propis» i d’altres, de tercers. El mínim solen ser tres o quatre mesos i la franja de potencials usuaris, de 18 a 40 anys. Uniplaces, Live It, Muppu, Smart Living, Houxury, Ola Living, Onix Renta, Aticco Living, Enter Coliving... són alguns operadors. En algun cas amb espais comuns privilegiats, com una zona social o piscina. De vegades alguna empresa és titular de tot un bloc («15 habitacions en cinc plantes amb una cuina per planta»), amb diversos casos a petites finques del Raval i el Gòtic. En molts d’altres, són pisos solts en uns i altres edificis.

És habitual també limitar els espais comuns a una cuina, explica un petit operador, perquè «els inquilins prefereixen intimitat» i confort a les seves habitacions, prescindint de menjadors. D’aquesta manera, a més, amplien la capacitat d’ocupants i «es redueixen potencials friccions de convivència».

Els exemples en són infinits i donen pistes sobre la rendibilitat: un pis amb nou habitacions i tres banys al carrer de Mallorca a 860 la unitat (amb potencials ingressos bruts de 7.740 euros al mes), una infinitat de casos de 5 o 6 habitacions a partir de 580 euros i fins a 900... A Sants, en una finca on el lloguer normal d’una vivenda ronda els 1.200 euros (100 metres quadrats construïts), es lloga un amb 5 habitacions a raó de 740 euros cada una i reformat possiblement fa més d’una dècada, tenint en compte les fotografies.

Els operadors tenen disponibles (anunciats) entre mitja dotzena i fins i tot centenars d’habitacions. La plataforma especialitzada Spotahome compta a la seva cartera en aquests moments amb més de 3.200 habitacions de lloguer a la ciutat. I el portal immobiliari generalista Fotocasa mostra gairebé 5.000 anuncis actius de vivenda per compartir, la majoria per sobre de 700 euros l’habitació, tot i que aquí no discrimina alguns petits apartaments que es poden llogar en solitari.

Comprar per viure i estalviar

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

En els últims mesos ha entrat en escena una nova variant: la compra d’habitacions. La iniciativa habitación.com va néixer com a ‘start up’, amb l’aval d’haver vençut en l’últim i prestigiós Campus d’Emprenedors de SeedRocket, a Barcelona. Aquesta acceleradora de ‘start ups’ està ubicada al viver empresarial de Barcelona Activa i compta amb el consistori (i altres administracions) entre els seus ‘partners’.

En el seu portal ofereixen l’opció de comprar habitacions per invertir o viure-hi. Però per evitar la temptació especulativa, el primer no es pot fer sense haver-hi residit abans un any, expliquen els seus tres impulsors. Tot i que no han faltat les crítiques al model, mentre poden mercantilitzar la fragmentació dels immobles, els seus responsables defensen (i amb aquesta idea van aconseguir el premi) que facilita l’accés a la vivenda alhora que l’«estalvi». La seva proposta es basa que permet als joves comprar, amb finançament específic per a aquest objectiu, i que els seus diners no se’n van per la finestra perquè quan es mudin podran llogar-la i obtenir rendibilitat del 6 al 8%, o bé revendre-la. Estimen que una habitació costa de 20.000 a 40.000 euros segons la ciutat, i que aquest mes en llançaran unes 50, enfront de les 500 que preveuen el 2024. Legalment s’adquireix un percentatge del pis i se subscriu un pacte sobre la gestió compartida.