Barcelona estrenarà el 2024 un «hub europeu» d’estudis artístics al 22@

La nova veïna s’instal·larà en l’encreuament dels carrers Sancho de Ávila i Àlaba, al costat de les seus d’Amazon, Suara i Simon. El solar ha esperat gairebé una dècada, entre la gestació del projecte, la covid i desacords amb el consistori. Però avui operaris i grues ja construeixen a tot ritme l’edifici: més d’11.000 m² que en 5 anys podran allotjar fins a 3.000 alumnes de graus, màsters i FP sobre disseny i arts visuals.

EL PERIÓDICO ha pogut accedir en primícia a l’obra i retratar-la en aquesta completa fotogaleria. Amb coberta verda i fotovoltaica i parets de vidre, ambiciona el certificat britànic de sostenibilitat arquitectònica BREEAM. Tot el projecte, inclòs l’interiorisme i l’enginyeria, el firmen dos arquitectes novells: Ivan Serrano i Fernando Ansorena del barceloní Circular Studio.

El barri guanyarà una plaça pública amb arbres, jocs infantils, zona de pícnic i petanca, sense cost per a l’erari municipal perquè la urbanització forma part de les ‘càrregues’ urbanístiques del terreny. Una gran biblioteca de materials i un ‘TecnoFab’ de prototips complementaran el pròxim Museu del Disseny. El públic general podrà entrar a l’edifici per veure desfilades de moda –com el d’aquest juliol enmig de les obres– o assistir als esdeveniments corporatius que lloguin la vistosa sala mirador de la façana.

Triple salt mortal

El triple salt mortal d’aquest centre –titularitat, seu i oferta lectiva– és tota una metàfora de la globalització educativa actual. Felicidad Duce (1907-2000) va ser una pionera de la moda i de la formació de dones. Autodidacta i visionària, aquesta veïna de Gràcia va obrir el 1928 el primer taller escola de patronatge i va patentar una tècnica –el ‘Mètode Feli’– que encara s’utilitza en la indústria. María Escoté, Juan Vidal o Dominnico, els dissenys dels quals vesteixen Letizia, Rosalía o Beyoncé, es van formar a la seva escola.

La seva modesta escola al carrer de Guillem Tell va arribar a tenir mig centenar de franquícies a Espanya, però va entrar en declivi a partir dels 90. Al morir la fundadora, i després d’una breu etapa en mans de la seva filla, dos emprenedors de Barcelona van comprar l’escola: Eduard Prats i Sílvia Viudas van sanejar la comptabilitat i van iniciar una nova etapa. «Era una escola amb pèrdues però amb uns 500 alumnes i molt bons professors», recorda Viudas.

Una vegada sanejada, van començar la recerca d’un soci capitalista per renovar les instal·lacions i fer el salt internacional. «Just llavors LCI estava enviant cartes a escoles de moda de tot Espanya i mig Europa, perquè buscava com entrar al continent», relata. «¡En tres mesos havíem fet match, com si fos Tinder!», ironitza Viudas, avui directora general de LCI Barcelona. Prats va baixar del projecte amistosament –de fet és president honorífic de la nova escola, com la filla de Duce, Mercedes Freixa– i el 2013 la LCI aterrava oficialment a Barcelona.

Créixer en totes direccions

LCI aspirava a créixer tant en metres com en oferta lectiva. Així que el primer pas va ser mudar-se al carrer Balmes 209, en unes instal·lacions pont que van rehabilitar el 2015 i que deixaran el juliol del 2024. El salt d’escola de moda a escola de disseny era complicat per la via natural d’obrir i publicitar nous itineraris. Així que, amb talonari inclòs, van optar el 2019 per comprar Seeway, un centre de formació emergent dedicat a videojocs, animació, arts gràfiques i fotografia. Primer miler d’alumnes.

La xarxa canadenca té 23 campus escampats pel món, cadascú amb el seu accent però en tots ells imparteix estudis de moda. La primera pedra va ser LaSalle College de Quebec, fundada el 1959 per un altre emprenedor, Jean-Paul Morin, a qui ha succeït un CEO de només 38 anys, Claude Marchand. La seu de Barcelona oferirà 7 itineraris formatius i aspira a ser «hub europeu», és a dir, a enviar i rebre alumnat de la resta de la xarxa, tot i que la regulació catalana dels estudis artístics dificulta l’homologació.

Avui l’alumnat estranger ronda el 25% en els graus de quatre anys i el 70% en els màsters d’un. La nova etapa en el 22@ modularà l’oferta per incrementar els dos percentatges. Consolidarà la recepció d’estudiants dels EUA a través del programa ‘Study Abroad’, l’equivalent a l’Erasmus europeu. Tots els graus tindran doble línia: castellà i anglès. I els màsters passaran a impartir-se un 60% en anglès i un 40% en castellà per captar demanda d’Àsia i Europa de l’Est, com a contrapès de l’actual èxit llatino americà. Ara com ara la víctima de la globalització de l’ensenyament postobligatori és el català, a falta d’una regulació més garantista.

Com serà la seu

L’orientació dels plafons de la façana en diagonal busca maximitzar la llum solar tot l’any, sense que entrin directament els rajos per no enlluernar. Així no fan falta cortines i es redueix la despesa en climatització. «A més al recórrer el perímetre, l’edifici va canviant d’aspecte i es veu més opac o més transparent», presumeixen Serrano i Ansorena. Tot i que l’Ajuntament no els ha donat llicència per obrir al públic, la cantina de la planta baixa tindrà un accés independent des de la plaça: «Si un dia descongelen el permís, l’obrirem al barri», apunta Viudas.

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

El cor del nou edifici serà al soterrani: una zona d’estudi lliure i tallers perquè es barregin alumnes de totes les disciplines. Gràcies a l’elevació de la planta baixa sobre el nivell del carrer, claraboies i una obertura a la façana, la llum natural arriba generosament fins al pis -1 tot l’any. A baix, aparcaments. I cap a dalt, sis plantes. Una curiosa escala cus tot l’edifici, primer per dins i a partir de la quarta per l’exterior, mitjançant una rampa suau amb vista a la torre Glòries, el TNC i la Sagrada Família.

El recorregut per l’obra permet intuir la forma dels futurs platós de fotografia a la 3, aules d’informàtica, una terrassa amb grades i vegetació i una enorme aula de patronatge a l’àtic. Tot aïllat amb feltre natural per reduir el soroll. La teulada, que no serà transitable, tindrà vegetació crassa de baix manteniment, un hotel d’insectes i plaques fotovoltaiques per generar el 60% de l’electricitat que consumeixi l’edifici. Si no hi ha contratemps, la nova seu estarà acabada el pròxim març.