Trobades 39 tombes de l’antic cementiri jueu de Montjuïc

A les obres, segons fonts municipals, han aparegut 39 tombes de les quals 23 ja han sigut excavades. En total, per ara s’han exhumat els cossos de 19 difunts que eren allà des de fa almenys 700 anys. Es troben al costat de la plaça de la Sardana. Els treballs van començar a l’abril, quan van tenir lloc les troballes. La intervenció, a càrrec del servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, es desenvolupa amb el secretisme habitual. El consistori i la Generalitat compten amb un protocol acordat amb les comunitats jueves per a casos com aquest.

El cementiri jueu no és visible i ha sigut excavat només en part, per la qual cosa no és del tot clar quina en va ser l’extensió original. Una gran excavació al terreny tindria gran interès però presentaria dos obstacles notables: requeria una gran inversió i entraria en un terreny que no resulta còmode per als jueus, reticents que els seus difunts siguin remoguts, tot i que sigui amb objectius científics.

En els últims 80 anys hi ha hagut dues excavacions significatives. El 1946, una de dirigida per l’historiador i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere, en la qual es van documentar 177 sepultures jueves. El 2001, la que va encapçalar Xavier Maese, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de Barcelona, es van documentar 557 tombes jueves més.

Segons Maese, entre les sepultures documentades per Duran i Sanpere i les 557 del 2001, és lògic pensar que en total són més d’un miler els cossos enterrats en diferents sepultures, tot i que només s’ha comprovat l’existència de les més de 700 citades. Duran i Sanpere va determinar tres tipus de tombes, i segons un estudi publicat per Maese i l’especialista en Epigrafia hebrea Jordi Casanovas, ja mort, en realitat n’hi va haver una quarta.

Tipus de tombes

Notícies relacionades

Barcelona proposa a Airbnb un nou conveni més exigent: «Hi ha anuncis en què l’amfitrió es diu James Bond»

Collboni té en estudi 21 dels 30 interiors d’illa que va prometre

El primer tipus és el de les tombes de cavitat lateral, que Duran i Sanpere anomena tombes de cova. Són les més antigues de la necròpolis juntament amb les antropomorfes i segons les dades de l’excavació que va dirigir Maese es van fer servir fins al segle XIV. El segon tipus és el de les antropomorfes, utilitzades fins al segle XIII, sense excloure que ho fossin fins al XIV. El tercer tipus són les sepultures de retall en forma de banyera, el grup més modern de la necròpolis, que daten del XII al XIV.

El quart tipus són les tombes amb taüt, que Duran i Sanpere va considerar tardanes dins de la cronologia del cementiri, una cosa en la qual coincideix Maese, que no obstant no creu, com el seu homòleg i predecessor, que fossin un model posterior a les antropomorfes, sinó més aviat que van conviure durant un període, l’últim de la necròpolis abans que entrés en desús.