Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars

Les tovalloletes d’un sol ús s’han convertit en una plaga amb greus conseqüències mediambientals i de despesa pública. La despreocupació de les empreses fabricants, juntament amb la falta de consciència de la població a l’hora d’utilitzar aquest element, que acaben llançant massivament al vàter, provoca tals acumulacions en el sistema de clavegueram que es necessiten quantitats milionàries per reparar-les. I això, al marge de la contaminació que generen aquests residus plàstics quan acaben al medi natural.

Es tracta d’un article omnipresent, ja que ja no es limiten només a usos higiènics. També hi ha tovalloletes humides per netejar mobles, per treure taques i per a un gran nombre d’utilitats específiques. El resultat és que cada vegada que s’utilitzen per netejar alguna cosa es genera un residu que, a més, és gairebé impossible de reciclar.

Els fabricants pagaran els costos del desastre

Per això, el Govern ha proposat que els fabricants de tovalloletes humides d’un sol ús i globus s’encarreguin de sufragar els costos econòmics que generen els seus residus. D’aquesta manera, els fabricants hauran d’assumir el finançament de la neteja dels residus generats tant per tovalloletes humides com per globus. L’esborrany del decret especifica que aquest pagament inclou els costos per netejar i gestionar abocaments, transportar-los, tractar-los adequadament i promoure campanyes de conscienciació sobre l’ús responsable d’aquests productes.

Aquesta mesura és una de les que figura a l’esborrany de reial decret presentat dies enrere pel Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) i ha estat obert a consulta pública fins al 27 de juny. La iniciativa sorgeix de la necessitat d’abordar el problema provocat per les obstruccions en els sistemes de clavegueram causades per les tovalloletes, a part d’actuar també contra la contaminació marina pels globus, especialment aquells amb contingut plàstic.

El que abans es netejava sistemàticament amb draps que duraven molts anys, ara es fa amb tovalloletes i, a més, de massivament i continuadament. El problema és que aquests elements no es degraden adequadament i generen grans masses que bloquegen el clavegueram, i que incrementen la probabilitat de desbordaments durant pluges intenses.

Un problema milionari per a les administracions

Per tant, la problemàtica dels residus de tovalloletes i globus no només té un impacte mediambiental, sinó també econòmic. L’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament (AEAS) calcula que la presència de tovalloletes en les infraestructures de sanejament i depuració fa pujar els costos d’aquests serveis entre un 10% i un 15%, cosa que suposa una despesa anual d’aproximadament 230 milions d’euros.

Atès que això es tradueix en un recàrrec sobre el rebut que paga el contribuent, al final, aquesta situació «recau de manera significativa sobre els consumidors, i fins i tot aquells que no són consumidors directes d’aquests productes, en lloc de ser assumida pels mateixos productors», segons recull la memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu del projecte.

Hi ha exemples eloqüents que il·lustren l’abast d’aquest problema. És el cas del Canal d’Isabel II, que registra un sobrecost de 3,5 milions d’euros anuals a causa de les més de 30.000 tones de tovalloletes que arriben a les depuradores i que han de ser eliminades. El pitjor és la situació a Sevilla, on l’empresa municipal Emasesa calcula en cinc milions d’euros anuals els costos per desencallar el clavegueram a causa d’aquests residus. València va haver d’invertir 10 milions d’euros per netejar un embús de tres quilòmetres el 2019. En realitat, no hi ha cap ciutat lliure d’aquest problema. L’objectiu del decret és, precisament, canviar el pagador d’aquest sobrecost, i traslladar-lo des dels consumidors als fabricants.

La norma deixarà clara la prohibició de llançar aquests elements pel vàter, una cosa que ja figura en ordenances i normes locals, però que s’incompleix àmpliament per gran part de la població.

«Les tovalloletes humides són un invent recent, un més de la moda d’utilitzar i llençar, i són totalment prescindibles (utilitzant paper higiènic o aigua, per exemple). A més, no són biodegradables, tot i que s’anunciïn com a tal, ja que estan fabricades amb microplàstics i, algunes, amb microfibres de cel·lulosa. Contenen, per tant, fibres sintètiques i substàncies que impregnen el teixit com conservants, surfactants i hidratants, empleades per inhibir l’acció dels bacteris responsables de la descomposició d’aquests materials», explica Julio Barea, de Greenpeace Espanya.

I és que, a més de produir embussos, aquests teixits «es van desintegrant en micropartícules plàstiques (microplàstics) i acaben directament als nostres rius i mars. Allà, les fibres plàstiques d’aquestes tovalloletes poden trigar més de 100 anys a degradar-se en fragments encara més petits», afegeix.

Els globus, un altre gran problema ecològic

A part de regular les tovalloletes, el decret que tramita el Govern se centra també en un altre producte aparentment inofensiu, però letal per a les aus marines. D’aquesta manera, el text prohibeix «l’alliberament intencionat de globus al medi ambient, ateses les greus implicacions que suposa aquesta pràctica, especialment per a la contaminació marina».

Tot i que els animals ingereixen molts més plàstics durs que tous, aquests últims produeixen més obstruccions gastrointestinals, que són la seva primera causa de mortalitat, segons diversos estudis científics.

«Entre les aus que hem estudiat, la principal causa de mort va ser el bloqueig del tracte gastrointestinal, seguit d’infeccions o altres complicacions causades per obstruccions gastrointestinals», va declarar Lauren Roman, investigadora de la Universitat de Tasmània.

«Tot i que els plàstics tous [com els globus] van representar només el 5% dels articles ingerits per les aus, van ser responsables de més del 40% de les morts», destaca.

«Els globus o fragments de globus són els rebutjos marins amb més probabilitat de causar la mort, i de fet van matar gairebé una de cada cinc de les aus marinesque els van ingerir», afegeix la científica.

Notícies relacionades

La calor va matar més de 2.000 persones a Espanya el 2024, el 90% amb més de 75 anys

Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu

«Com ha descobert una investigació similar sobre la ingestió de plàstic per part de les tortugues marines, sembla que, així com els fragments de plàstic dur poden passar ràpidament a través de l’intestí, els plàstics tous es compacten i causen obstruccions fatals», diu Roman.

Tot i que la investigadora va aclarir que tots els plàstics són nocius, va fer una crida a reduir especialment la fabricació massiva de globus, pels seus efectes especialment greus sobre les aus marines de tot el planeta.