Barcelonejant

De l’Hotel Palace al Frankfurt Conesa

De l’Hotel Palace al Frankfurt Conesa

MANU MITRU

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

El propietari de la botiga de moda de luxe, Santa Eulalia, és un home de talla. De talla alta. Així que només per això, i per aquestes ulleres de pasta ampla que salten a la vista, ja es desprèn més personalitat que la resta d’humans més baixets. Si a sobre vesteix a la seva pròpia ‘boutique’, a mida, i des dels 22 anys, és impossible que pugui passar desapercebut.

Dic això, perquè aquest dimarts em vaig passar per l’Hotel Palace Barcelona per veure la mostra ‘Santa Eulalia, 180 anys de moda’, que forma part del cicle d’exposicions que regularment es fan al ‘hall’ de l’hotel. Es tracta d’una selecció de 12 vestits històrics d’alta costura realitzats als tallers de Santa Eulalia així com cartells vintage realitzats entre 1924 i 1935.

I, és clar, va ser entrar i trobar-se amb Lluís Sans i la seva encantadora esposa, Sandra Domínguez. Tots dos regenten amb amabilitat i saber estar el comerç més emblemàtic del Passeig de Gràcia. És més, Santa Eulalia és entre les millors 30 botigues de moda del món. A tot això, ha rebut una infinitat de premis. Fins i tot la Medalla d’Or al Mèrit Cívic atorgada per l’Ajuntament. Va ser l’abril del 2011 i llavors l’alcalde era Jordi Hereu. En aquests últims anys, a Sans no l’han condecorat massa... Això sí, aquest dijous ja el vam veure juntament amb el nou alcalde, Jaume Collboni, al sopar de comerciants.

L’elegant ‘hall’ del Palace resplendia pletòric dimarts. I no només pels vestits exposats, sinó per l’elegància de totes les dones que hi eren presents. Des de la propietària de l’Hotel, Radia Bouziane, que ha tornat a situar l’hotel de gran luxe entre els grans de la ciutat, a Columna Martí o Lucia Sáez Benito, la filantropa i col·leccionista que ja coneix tothom després de ser una de les protagonistes de la sèrie de Neflix, ‘First Class’.

Vam veure també la CEO de Stick No Bills, Meg Gage Williams; Pitu Cantarell, de la Fundació Fero; el relacions públiques i també protagonista de ‘First Class’, Àlex Agulló; la ‘influencer’ Gala Moix; l’experta en estilisme de New look i sempre alegre Mariona Ferrán; i Carla Crespo Vidal, que no se’n perd ni una.

En fi, que sempre val la pena passar-se pel Palace perquè sempre passen coses. I felicitats a Santa Eulalia per aquests 180 anys de bona feina.

L’espectacle de la Copa Amèrica

Aquell mateix dimarts vaig anar a l’‘Afterwork’ d’EL PERIÓDICO a Casa Seat amb la vicepresidenta de la Copa Amèrica, Aurora Catà, que va tenir una instructiva i amena conversa amb Cristina Buesa, periodista d’aquesta casa.

Els barcelonins encara no tenim consciència del que serà la Copa Amèrica per a la ciutat. Un esdeveniment esportiu a l’altura dels J.J.O.O. o un Mundial de futbol i que aportarà 1.000 milions d’euros. Com es diu ara: una bogeria. Per cert, Barcelona serà l’única ciutat del món que haurà acollit aquests tres esdeveniments. Que sí, que aquí alguna cosa es fa bé. Esperem que serveixi per revertir l’estat d’ànim d’alguns.

Abans d’iniciar-se la xerrada va ser interessant escoltar Damià Calvet explicar com li va canviar la vida en cinc minuts. De ser amb Xavier Trias a l’Ajuntament a tenir una agenda totalment buida. Entre els presents també hi van assistir el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos, i el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó. Ells van parlar del possible pacte a la Diputació de Barcelona...

El Frankfurt de l’alcalde

El Frankfurt Conesa de la C/Llibreteria, 1, al costat de la plaça de Sant Jaume, és el lloc habitual on sempre esmorzava Jaume Collboni en temps de regidor. Tot i això, aquest dilluns passat, després d’un cap de setmana mogut, el ja alcalde va reaparèixer al bar sense pensar gaire en el càrrec que ja ocupa.

Notícies relacionades

Va ser entrar, demanar l’esmorzar i crear-se un silenci sepulcral. Els clients al·lucinaven. Sort que un d’ells va trencar el gel i el va felicitar mentre un altre gairebé l’abraça. Així que va tornar la normalitat en poc temps. Aquesta normalitat que tant necessita la ciutat.

Per cert, de moment, ni l’alcalde ni els regidors han tingut ni temps ni ànims per celebrar que són els nous gestors de la ciutat.