Tanca el celler Manolo, una institució de Gràcia
Els responsables de l’establiment de Torrent de les Flors, temple del plat d’aperitiu, serviran avui els últims àpats després de 64 anys funcionant.

Els clients del bar celler Manolo van saber ara fa uns mesos que els seus responsables havien decidit que s’acostava l’hora de reposar i que posaven el negoci en venda. Al celler Manolo, al carrer del Torrent de les Flors, hi van majoritàriament clients fixos, com anys enrere hi anava la mateixa gent a jugar a les cartes i al dòmino. Tot han sigut presses per aconseguir taula en aquests últims dies. El Manolo tanca avui. Seran els últims dinars. De la mateixa manera que fa un temps van decidir deixar de servir sopars per alleugerir la càrrega de feina, Manuel José Quirós, Manolo, i la seva companya, Sílvia Casals, que en aquesta última etapa han portat el negoci amb la seva filla Alba, de 30 anys –abans tenien més personal– començaran aquesta tarda una nova vida. Finalment han trobat algú que els agafa el relleu i ara es preparen per jubilar-se.
"Em sap greu, però és tot ple", insisteix la Sílvia, al telèfon. Un cartell al carrer avisava aquests dies: "Última setmana". I hi ha una lluita per ser un dels últims que mengen al celler. "Dissabte no podrà ser. De debò que em sap greu, però no hi ha lloc", torna a insistir. A l’altre costat, però, l’home que truca no tira la tovallola, i ella accepta intentar-ho: "Ho miro i li dic alguna cosa".
Des de 1961
El celler Manolo, amb aquest nom, va obrir el 1961, quan els pares del Manolo actual, Manuel Quirós i Montserrat Julià, van agafar les regnes del local, que ja era un celler. No era la seva intenció (l’havien de portar els seus cunyats), però per unes circumstàncies no ho van acabar fent. La família de la Montserrat venia del sector: tenia un celler al carrer de l’Arc d’en Cirés, al Raval.
El primer Manolo, el pare del Manolo, venia d’Astúries, de Pola de Siero, on va néixer el 1930. Va provar sort com a futbolista, sense èxit. Abans del celler venia assegurances i electrodomèstics. La Montserrat, de Barcelona, portava el pes de la cuina: "Les llenties que els clients han menjat aquests anys són d’ella", diu el seu fill. Primer no feien àpats, però van començar a venir els obrers a demanar que els escalfessin les carmanyoles. Un demanava sopa, l’altre una altra cosa, i va arribar el menú, en un moment en què amb prou feines hi havia opcions semblants a la zona.
El 1992, van començar a servir àpats el dissabte, i el Manolo es va inventar una cosa per a aquell dia, el plat d’aperitiu: "Volia un plat diferent". Consta de patates amb allioli, salmó fumat, tomàquet amb tonyina, amanida de llegums o russa, una porció de truita, espàrrecs i, segons el dia, algun ingredient sorpresa. Els últims plats d’aperitiu se serviran avui, i s’ha de resar perquè els nous responsables del local, els mateixos inversors que es van quedar el celler Gol del carrer del Parlament, l’incloguin en la nova carta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Va visitar Salamanca, Valladolid, Lleó i Galícia L’estiu del Papa per Espanya a bord d’una furgoneta: així va recórrer Prevost Espanya amb una tenda de campanya
- Oriol Pujol inicia un nou projecte empresarial
- Apunt ‘Ajo y agua’
- Protecció al consumidor El Govern espanyol endureix l’atac contra les conegudes com a trucades ‘spam’
- Futbol Rodrygo es nega a jugar amb el Reial Madrid i espera ser traspassat aquest estiu
- Article del conseller de Política Lingüística Un pacte per fer créixer el català, per Francesc Xavier Vila
- Rampes nocturnes: per què es produeixen, quines són les causes i què he de fer?
- Xarxa de pederàstia Els educadors que tractaven la menor tutelada violada pel 'Pelicot català' van descobrir al seu mòbil fotos i vídeos dels abusos
- Nou decret El Govern ajorna la pujada de la taxa turística pendent del suport dels Comuns
- De 7Cases Detinguda una administradora de finques per apropiar-se de 256.246 euros de 14 comunitats de veïns