Aquestes són les propostes (alternatives) del sector immobiliari per pal·liar el problema de la vivenda a Barcelona

Totes les veus del sector coincideixen que la solució passa indispensablement per augmentar el parc residencial disponible. ¿Però, quines propostes recepten com a alternativa a la ciutat? Aquest diari ha consultat el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona, l’Escola d’Agents de la Propietat Immobiliària a Barcelona, la consultora del ‘market place’ immobiliari especialitzat en ‘retail’ Brickbro, així com empreses immobiliàries amb gran quota de mercat com ara Don Piso (Emiliano Bermúdez, subdirector general) i Tecnocasa (Lázaro Cubero, director d’Anàlisi del grup), entre d’altres, per esbrinar-ne les mesures clau.

Més promocions d’obra nova

Barcelona no té gaire espai per créixer com a ciutat, però sí recorregut en alguns barris. El cas més clar és la Marina del Prat Vermell, on de moment s’han planificat unes 12.000 vivendes noves, gairebé la meitat de protecció. Altres barris perifèrics tenen potencial per encaixar noves edificacions i esprémer la fórmula combinada de promocions amb fons privats, o de col·laboració publicoprivada, al marge de les iniciatives d’obra protegida que està desenvolupant l’ajuntament.

L’exsoci socialista de l’alcaldessa Colau combrega amb la tesi de Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, que la rigidesa en l’aplicació del 30% destinat a vivenda social no ha funcionat (ha frenat en sec noves promocions) i és necessari flexibilitzar-la segons cada cas concret. L'escàs balanç (mig centenar de pisos socials en quatre anys) ha portat l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) a considerar la mesura dels Comuns un «fracàs estrepitós». El sector demana «menys intervencionisme» i més pisos.

El Col·legi d’Administradors planteja «posar a disposició de promotors i constructors a preu mòdic solars per edificar vivenda de fins a 60 m² en règim de lloguer assequible, amb un límit màxim d’entre 8-9 euros/m²».

Construcció i rehabilitació de vivendes municipals

Fa anys que l’ajuntament culpa el Govern de no complir les seves responsabilitats en matèria de vivenda i d’obligar la ciutat a fer un esforç extra, que continua quedant molt curt respecte a la demanda. El sector demana que les administracions deixin de culpar-se mútuament i duguin a terme polítiques actives per nodrir el mercat amb sostre públic, en lloc de desplaçar les responsabilitats als propietaris i promotors privats. El primer pas per abordar la crisi és augmentar el parc públic, perquè «no s’han complert les promeses electorals i el 2% de vivenda pública a la ciutat és insuficient», apunta Cubero.

Reconversió i canvi d’ús d’oficines i locals

econversió i canvi d’ús d’oficines i localsEl que inicialment era un reivindicació per part dels administradors de finques, ja és un clamor de tot el sector. Barcelona té milers d’oficines obsoletes, ubicades especialment en edificis de veïns amb usos mixtos (sobretot en entresols) que es podrien convertir en llars, defensa Bermúdez. En paral·lel, fa uns mesos calculava que hi ha 16.000 locals comercials en desús perquè estan situats majoritàriament en carrers de poca vida econòmica, i amb poques perspectives de ressuscitar com a botigues i serveis.

La proposta és que s’estudiï amb les associacions de comerciants (fins i tot Barcelona Comerç ho veu amb bons ulls) a quines zones s’hi podria incentivar el canvi d’ús. Es proposa que estigui condicionat a preus socials, o a proveir mercats com el de la població de més edat, que tindria una bona accessibilitat als baixos. Per contra, la consultora Brickbro calcula que el 30% de la inversió en vivenda es desplaçarà al ‘retail’ (zones d’interès) que no té limitacions i que es percep més segura. També reivindiquen la reconversió d’entresols i estudis que compleixin condicions habitables mitjançant reformes.

Posar al dia la cèdula d’habitabilitat i dividir unitats

En l’actualitat, milers d’espais han sigut habilitats com a vivendes i exerceixen aquest paper malgrat que no tenen cèdules per qüestions formals (els metres quadrats o la distribució) sense que es tracti d’infrahabitatges. En altres casos, tenen característiques per posseir la cèdula, però els criteris municipals de densitat residencial ho impedeixen. Les patronals recorden que en l’actualitat moltes persones (no estudiants) es veuen obligades a compartir sostre sense conèixer-se en habitacions que ja cotitzen a més de 500 euros a Barcelona i on es produeixen nombrosos abusos immobiliaris i negocis mafiosos paral·lels.

L’habilitació de minipisos de lloguer d'aproximadament 30 metres quadrats podria ser una bona fórmula per a l’emancipació juvenil, afegeixen. Si es recalculen densitats, en alguns casos també es podria facilitar la «divisió de grans pisos», en vista de les noves peticions socials i l’auge de llars amb un sol ocupant, reclamen.

Inversió i bonificació a propietaris de vivendes buides

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

bonificació a propietaris de vivendes buidesLes empreses immobiliàries mantenen que per afavorir un mercat prou ampli per cobrir la demanda i per tant reduir els preus de manera natural és necessari estimular la inversió en vivendes buides per posar-les en arrendament. Afirmen que amb bonificacions fiscals s’encoratjaria aquest creixement i s’hi integrarien els pisos sense ús al mercat. De la mateixa manera, les bonificacions en l’IBI o fiscals per a petits propietaris podrien incentivar que les mantinguessin al mercat de lloguer, en lloc de fer-los «pensar a vendre» com està passant des que es va començar a apostar per la intervenció en els preus, postulen. Tecnocasa estima que a Barcelona hi ha unes 21.000 vivendes sense cap ús i que incentivar-ne el lloguer oxigenaria una mica el mercat. «S’ha optat per pals en lloc de pastanagues», opinen, en al·lusió a la falta d’entesa amb els propietaris.

Evitar el transvasament al lloguer turístic

Avui dia, els propietaris que volen fugir del lloguer tradicional busquen refugi en el turístic (a municipis on encara es permet, que no és el cas de Barcelona) i de temporada, que de moment ha quedat sense regulació. Aquest transvasament encara escanya més l’estoc de l’arrendament de llarga durada. Els API creuen que s’han de promoure mesures perquè aquest últim no minvi i les altres opcions no resultin tan temptadores. Per contra, els avantatges fiscals per llogar de manera tradicional ja s’han reduït en la campanya actual d’Hisenda. Creuen que els que mantenen la vivenda arrendada a preu de mercat i sense especular han de ser motivats amb bonificacions o incentius.