Més de 16.000 locals tancats a Barcelona són candidats a canviar d’ús

La fuetada que deixa la crisi sanitària dibuixa nous reptes: ¿Cal mirar de dinamitzar aquest comerç fallit? ¿Cal acceptar que la concentració en eixos és el model de supervivència? ¿És millor avançar cap a una nova tipologia de vivendes en lloc de contemplar persianes abaixades? ¿Pot evitar-se el ‘boom’ especulador que s’està donant en punts de Madrid per un canvi d’usos massiu i poc controlat?

Com ha informat EL PERIÓDICO, la pujada dels preus de la vivenda torna a propiciar l’aparició d’una oferta més ‘assequible’ alimentada per locals o antigues oficines reconvertides en vivendes que no han aconseguit la llicència de canvi d’ús legal. De vegades per no tenir les característiques tècniques (dimensions, ventilació...) imprescindibles per aconseguir la cèdula d’habitabilitat que atorga la conselleria d’Habitatge, i altres per no complir d’entrada elsrequisits municipals de densitat o qualificació urbanística que permetin el canvi d’ús.

L’Observatori Econòmic Eixos va calcular que abans de la pandèmia a Barcelona hi havia 70.000 locals a peu de carrer, dels quals 56.000 estaven actius. Per contra, n’hi hauria 14.000 buits o tancats, amb un índex d’aprofitament del teixit comercial de 80. Després de la pandèmia, avança el seu CEO David Nogué, els locals sense ús arriben ja a uns 16.000 i l’índex ha caigut al 77.

Locals buits i sense bones perspectives

La seva radiografia de la xarxa comercial local mostra que 6.000 d’aquests locals són en zones de desertització severa (IATC menor a 70), on la meitat no tenen perspectives de reobertura després d’anys de paràlisi i falta d’interès per part de cap operador. En l’actualitat i segons diversos indicadors, el consultor estima que uns 1.200 serien susceptibles d’aconseguir la cèdula d’habitabilitat. Entén que ajustant criteris el potencial seria molt més gran, com defensen les patronals immobiliàries.

Les zones on detecta més desertització comercial (que en molts casos contagia els tancaments) són les perifèries de la malla comercial més densa de Sant Martí, la Sagrera, Nou Barris o la ronda de Dalt, i les zones amb topografia complicada, com entorns de Montjuïc, Tibidabo i d’altres. «A les àrees menys vitals, amb menor activitat comercial, és on resulta més difícil donar sortida als locals», apunta.

Un altre informe, elaborat per la veterana immobiliària Amat el 2017 i actualitzat el 2021, partint de dades de Retail.cat vinculats a estadística oficial demogràfica, apunta que serien gairebé 17.000 els locals tancats. Joana Amat assenyala que des de la pandèmia els relleus són lents i en algunes zones gairebé impossibles. L’auge del comerç digital s’ha acarnissat amb les botigues que s’allunyen dels eixos principals i altres pols d’atracció que copen les compres presencials, argumenta.

Ja llavors va defensar davant les administracions potenciar els canvis d’ús per evitar el paisatge de botigues i magatzems tancats. I ara reprèn la croada, amb tesis que estan interessant a altres municipis. «Fa falta valentia política per fer canvis», apunta, amb el suport clar del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i del d’Agents de la Propietat de Barcelona-Lleida, cansats de tenir clients amb locals buits mentre els plouen peticions de pisos de lloguer per part d’inquilins.

El seu discurs és molt liberal i contrasta amb el d’entitats socials com el Sindicat de Llogateres, que ja ha carregat contra una flexibilització de criteris que pugui derivar en vivendes indignes per als menys afavorits. Per això, demanen que no es rebaixin les exigències actuals. La FAVB ja es va mostrar partidària que de la mateixa manera que es prohibeix anunciar pisos turístics sense llicència, es persegueixi la promoció de suposades ‘vivendes’ sense cèdula.

Qüestió no només de metres

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Sembla haver-hi quòrum sobre evitar la legalització d’infrahabitatges sense ventilació o minúsculs, però no n’hi ha tant sobre els metres quadrats que procuren una vivenda digna, ni sobre els requisits de densitat que aplica el consistori. La idea original era frenar la massificació de barris ja molt poblats, però la realitat supera en molts casos la premissa original. «¿Una persona no pot viure en un local reformat com a pis per la densitat, però sí poden viure 10 persones en un ‘pis pastera’ la cèdula del qual autoritza una ocupació màxima de quatre persones?», etziba Amat.

En aquest sentit, l’ajuntament ha vist com les llicències de canvi d’ús han anat creixent any rere any des de fa una dècada, amb l’aturada de la pandèmia. Però fonts municipals s’aferren al mecanisme de llicència urbanística que imposa criteris estrictes per evitar l’especulació. Posen l’exemple de Madrid. «Simplificar l’atorgament de permisos obriria la porta a canvis d’ús irregulars o la pèrdua de comerços de proximitat, tal com està passant a Madrid, on aquest estiu coneixíem que només a Lavapiés 350 locals s’han convertit recentment en vivendes que s’ofereixen com a pisos de lloguer turístic, cosa que està fent desaparèixer supermercats, cellers i comerços de proximitat, com han denunciat els veïns», assenyalen fonts d’Urbanisme.